Qui és Steve Wozniak
Steve Wozniak és un enginyer i programador nord-americà, cofundador d’Apple i dissenyador d’Apple I i Apple II. Conegut com a Woz, va combinar electrònica i programació per desenvolupar aquells primers ordinadors personals. [3]
Orígens, estudis i Hewlett-Packard
Va néixer l’11 d’agost de 1950 i va créixer a San José, Califòrnia. Va estudiar breument a la Universitat de Colorado Boulder abans de tornar a Califòrnia. L’interès per les matemàtiques i l’electrònica el va portar a treballar en petites empreses i, posteriorment, en el disseny de calculadores de Hewlett-Packard. [5]
Va començar a Berkeley el 1971 i va suspendre temporalment els estudis per treballar. Hi va fer experiments electrònics i va compartir amb Steve Jobs l’interès per les blue boxes, dispositius que permetien eludir el cobrament de trucades. Anys després va tornar a la universitat i el 1986 va obtenir el grau en Enginyeria Elèctrica i Ciències de la Computació. [2]
La fundació d’Apple
Wozniak, Steve Jobs i Ronald Wayne van fundar Apple el 1976. Wozniak aportava coneixements d’electrònica i disseny, mentre Jobs impulsava la comercialització. [6] L’acord de constitució de la societat està datat l’1 d’abril de 1976. El document marca el pas d’una col·laboració entre aficionats a una activitat empresarial organitzada. [7]
Apple I i el Homebrew Computer Club
Va presentar l’Apple I en l’entorn del Homebrew Computer Club, on els aficionats compartien idees sobre microordinadors. El disseny va cridar l’atenció d’un comerç local, que va encarregar cinquanta unitats muntades. [3] Byte Shop va ser la primera comanda decisiva; els préstecs personals i el crèdit de proveïdors van ajudar a comprar els components necessaris. [8]
Apple II: del circuit al producte
L’Apple II va aparèixer el 1977 amb teclat integrat, carcassa i gràfics en color. El disseny va acostar la informàtica a usuaris que no muntaven els equips. La unitat de disquet del 1978 i el full de càlcul VisiCalc del 1979 van ampliar després les possibilitats pràctiques del sistema. [8]
Integer BASIC i la programació
Va escriure Apple Integer BASIC mentre treballava a Hewlett-Packard. Segons el seu relat, volia utilitzar-lo per a jocs i problemes d’enginyeria, i va escollir operacions amb enters per acabar abans. Va organitzar el llenguatge mitjançant una taula de sintaxi i rutines breus. El seu intèrpret s’ha de distingir d’Applesoft BASIC, desenvolupat a partir de tecnologia de Microsoft. [9]
Disk II i les aportacions d’altres enginyers
A finals de 1977 va treballar en un controlador per connectar una unitat Shugart a l’Apple II. L’objectiu era superar les limitacions de l’emmagatzematge en casset. El prototip estava preparat per a una demostració el gener de 1978. El desenvolupament mostra l’interès per resoldre funcions complexes mitjançant una electrònica relativament senzilla. [11]
El maquinari necessitava programari per organitzar els fitxers. Paul Laughton, de Shepardson Microsystems, va escriure Apple II DOS, que va arribar als clients el juny de 1978. El Computer History Museum en conserva els llistats originals. L’autoria del controlador de Wozniak i la del sistema de disc de Laughton corresponen a aportacions complementàries. [10]
Pauses a Apple i noves iniciatives
Wozniak ha explicat que va interrompre la feina directa a Apple després d’un accident d’avioneta i va dedicar temps a estudiar i organitzar concerts. Va tornar com a enginyer i més endavant es va centrar en un comandament universal. Al relat distingeix aquestes sortides de l’activitat quotidiana de la continuïtat formal a l’empresa. [12]
Unuson, iniciativa que va fundar, va patrocinar els US Festivals del 1982 i el 1983. Les trobades reunien música, ordinadors i exhibicions tecnològiques. [1] Posteriorment CL 9 va portar al mercat un comandament universal programable el 1987. També va participar a Wheels of Zeus i va exercir funcions de científic principal a Fusion-io i Primary Data. [13]
Ensenyament i suport a les escoles
La col·laboració amb escoles de Los Gatos va incloure ordinadors, connexió a xarxes i classes per a alumnat i professorat. El premi Heinz del 2001 va destacar aquesta dedicació educativa. Wozniak va traslladar part de l’experiència tècnica a l’aprenentatge pràctic, ajudant estudiants de diversos cursos a utilitzar i comprendre eines informàtiques. [14]
Va cofundar Woz U l’octubre de 2017. [1] La plataforma presenta formació en desenvolupament de programari, ciberseguretat i ciència de dades, i continguts per a institucions educatives i empreses. La proposta s’orienta a preparar competències tecnològiques i actualitzar coneixements professionals; els resultats de cada programa depenen de la impartició i del context de l’alumnat. [16]
High Point University l’identifica com a Innovator in Residence. Durant la visita del febrer de 2026 va conversar amb estudiants, va participar en una classe d’enginyeria de programari i en una sessió del grup HPU Minds. L’activitat hi combina mentoria, discussió d’idees i contacte directe amb projectes universitaris. [17]
Drets digitals i Electronic Frontier Foundation
Va donar suport a la creació d’Electronic Frontier Foundation el 1990. La història de l’organització situa la seva ajuda al costat de la feina de Mitch Kapor, John Perry Barlow i John Gilmore. EFF va néixer per abordar problemes de llibertats civils associats a noves tecnologies, com privacitat, expressió i protecció de comunicacions electròniques. [15]
Privateer i les dades espacials
El 2021 va cofundar Privateer amb Alex Fielding i Moriba Jah. L’empresa va plantejar serveis de dades per conèixer millor l’entorn orbital i donar suport a operacions espacials sostenibles. La presentació de Wayfinder i Pono del 2023 descrivia seguiment d’objectes, intercanvi d’informació i desenvolupament de prototips; els objectius anunciats s’han de distingir de resultats operatius demostrats. [18]
Participació en el debat sobre IA
Va ser un dels signants de la carta del 2023 promoguda per Future of Life Institute que demanava una pausa de sis mesos en grans experiments d’IA. La participació expressa una postura sobre governança tecnològica. El setembre d’aquell any va demanar que la regulació garantís transparència i responsabilitat humana pels danys causats. [22]
iWoz i la narració de l’experiència
Va escriure amb Gina Smith iWoz: Computer Geek to Cult Icon, publicat per W. W. Norton el 2006. L’autobiografia ofereix la seva perspectiva sobre la invenció, la col·laboració amb Jobs i el desenvolupament d’Apple. És un testimoni personal que permet conèixer motivacions, complementari a documents tècnics i arxius històrics de l’empresa. [19]
Premis i reconeixements
Va rebre l’ACM Grace Murray Hopper Award del 1979. [20] Va compartir amb Jobs la National Medal of Technology del 1985 per la contribució a la informàtica personal. [6] Va ingressar al National Inventors Hall of Fame el 2000. [5] També va rebre la Hoover Medal, que reconeix serveis humanitaris de professionals de l’enginyeria. [21]
