Qui és Yvon Chouinard
Yvon Chouinard va néixer a Maine el 1938 i va créixer a Califòrnia. La trajectòria combina alpinisme, fabricació d’equip, activitat empresarial i conservació. Abans de desenvolupar una marca de roba, va aprendre a fabricar eines per als esports que practicava; el vincle entre usuari i artesà va marcar l’origen de la feina. [7]
Escalada, artesania i primeres expedicions
Va començar a escalar el 1953, després d’aprendre ràpel en un club de falconeria. El 1957 va comprar una fornal usada i eines per treballar el metall. Va fabricar pitons d’acer i els va provar a Yosemite amb altres escaladors. La demanda dels companys va transformar la fabricació per a ús propi en una petita activitat comercial de muntanya. [2]
Entre les ascensions hi ha la primera de la North America Wall d’El Capitan, completada l’octubre del 1964 amb Tom Frost, Chuck Pratt i Royal Robbins. El relat de Robbins descriu travesses, escalada artificial i dificultats de la roca. Va ser una fita col·lectiva, amb decisions tècniques i esforços compartits pels quatre integrants. [8]
El viatge a la Patagònia del 1968 tenia com a objectiu escalar el Fitz Roy i es va allargar sis mesos. Les experiències reapareixen a Climbing Fitz Roy, 1968, publicat el 2013 amb fotografies, textos i reflexions. El llibre conserva una etapa d’exploració anterior a la consolidació de Patagonia com a empresa de roba. [9]
Material d’escalada i canvi de pràctica
Chouinard i Frost van promoure un canvi al catàleg de Chouinard Equipment del 1972: substituir els pitons que malmetien la roca per proteccions extraïbles, com encastadors. Un article de Doug Robinson desenvolupava la proposta. Aquesta evolució, coneguda com a clean climbing, relacionava l’elecció de l’equip amb la conservació de les vies i la manera d’escalar. [10]
La continuïtat de Chouinard Equipment va donar lloc a una altra empresa. Segons la història de Black Diamond, Peter Metcalf, Maria Cranor i empleats de la companyia van assumir el negoci el 1989, en van canviar el nom i el van traslladar a Salt Lake City. La nova etapa va mantenir material d’escalada i esquí amb un altre equip i organització. [11]
Patagonia i decisions sobre productes
Patagonia es va fundar el 1973 i va establir la seu a Ventura, Califòrnia. Va desenvolupar roba i equipament per a activitats a l’aire lliure, amb una identitat vinculada a l’ús esportiu i la protecció ambiental. L’evolució del negoci és inseparable dels equips de disseny, producció i gestió que van ampliar la iniciativa del fundador. [1]
El 1996, Patagonia va adoptar cotó verge cultivat amb pràctiques orgàniques per als productes de cotó. Després va incorporar programes de transició cap a la certificació i assajos d’agricultura regenerativa orgànica. Les decisions afecten matèries primeres i proveïdors: triar una fibra requereix saber com es cultiva i com se n’organitza el subministrament. [12]
Consum, reparació i finançament ambiental
La campanya Don’t Buy This Jacket va aparèixer a The New York Times durant el Black Friday del 2011. Patagonia va utilitzar l’anunci per parlar del consum i reconèixer que fabricar roba té impactes ambientals, fins i tot amb materials reciclats o orgànics. Proposava comprar menys i allargar l’ús de les peces, una tensió explícita dins d’una empresa comercial. [13]
Worn Wear desenvolupa aquesta orientació amb cura, reparació i venda de productes usats. Inclou inspecció de l’estat de les peces i reparació quan cal. L’empresa també ofereix guies per mantenir l’equip i opcions de lliurament a canvi de crèdit. L’allargament de la vida del producte es concreta en serveis i operacions específics. [14]
El 2002, Chouinard i Craig Mathews, fundador de Blue Ribbon Flies, van crear 1% for the Planet. Compromet empreses a aportar l’u per cent de les vendes anuals a organitzacions ambientals. Pren com a referència les vendes, no els beneficis, i converteix l’aportació en una pràctica continuada que altres companyies poden adoptar. [15]
Canvi de propietat el 2022
El setembre del 2022, la família va transferir les accions amb vot a Patagonia Purpose Trust i les accions sense vot a Holdfast Collective. El trust protegeix l’orientació de l’empresa; Holdfast rep dividends després de reinvertir en el negoci per finançar causes ambientals. La carta de Chouinard explica que la família continuaria guiant el trust. [16]
Llibres i difusió de l’experiència
Let My People Go Surfing combina autobiografia i reflexió empresarial. L’edició ampliada del 2016 inclou un pròleg de Naomi Klein. Recorre experiències d’escalada i disseny que van desembocar en una manera d’entendre el negoci, amb la perspectiva del fundador sobre les decisions, prioritats i tensions de Patagonia. [17]
Amb Vincent Stanley va escriure The Responsible Company, publicat el 2012. La revisió del 2023, The Future of the Responsible Company, va incorporar aprenentatges dels primers cinquanta anys de Patagonia. Relacionen experiència empresarial i responsabilitat ambiental i social, portant episodis d’una companyia a una discussió sobre com organitzar i revisar l’activitat econòmica. [18]
Les publicacions també tracten la pràctica esportiva. Climbing Ice, editat per Sierra Club Books el 1978, es dedica a l’escalada en neu i gel. [20] A Simple Fly Fishing, amb Mauro Mazzo i Craig Mathews, aborda la pesca amb mosca, les tècniques de tenkara i l’ús de canya i rodet amb fotografies i il·lustracions. [19]
Requisits de seguretat a la cadena de Patagonia
L’empresa fundada per Chouinard ofereix una connexió concreta amb SST a través del seu Supplier Workplace Code of Conduct. El codi incorpora salut i seguretat i arriba a subcontractistes i subproveïdors. Patagonia explica que treballa amb fàbriques externes, de manera que aquests requisits formen part de la relació de subministrament. [4]
Fair Labor Association situa l’adhesió de Patagonia el 2001 i l’acreditació del programa el 2008. La relació amb la trajectòria de Chouinard és empresarial: la gestió i les avaluacions corresponen a la companyia, les fàbriques i les entitats que intervenen en el programa. [5]
Compres, seguiment i condicions de treball
Patagonia descriu avaluacions d’una mostra de la seva cadena per part de FLA i la publicació de resultats. Aquest mecanisme permet estudiar com una marca contrasta les expectatives laborals amb informació d’instal·lacions que no gestiona directament. [6]
Per a compres i prevenció, el cas planteja preguntes pràctiques: quins nivells de subministrament cobreix el codi, com es detecten incompliments i qui segueix les mesures correctives. La utilitat és connectar requisits contractuals amb seguiment de condicions de treball. L’acreditació del programa és una peça d’aquesta revisió, no un indicador d’absència de riscos a totes les fàbriques.
