Integració de la prevenció

La integració de la prevenció és el principi pel qual la prevenció de riscos laborals ha d’incorporar-se en el sistema general de gestió de l’empresa, tant en el conjunt de les seves activitats com en tots els nivells jeràrquics, a través de la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals, segons estableix l’article 16.1 de la Llei 31/1995 i desenvolupa l’article 1 del Reial decret 39/1997. Suposa que la prevenció forma part de les decisions i dels procediments de totes les àrees (producció, compres, manteniment, recursos humans, disseny de llocs) i que cada persona amb comandament assumeix les funcions preventives pròpies del seu lloc, amb l’assessorament del servei de prevenció, en lloc de delegar la prevenció en un departament aïllat.

En poques paraules

Principi de l’article 16.1 de la Llei 31/1995: la prevenció ha d’incorporar-se al sistema general de gestió de l’empresa, en totes les activitats i nivells jeràrquics, mitjançant el pla de prevenció. Cada comandament assumeix les funcions preventives del seu lloc i els processos (compres, contractació, manteniment, canvis) incorporen els requisits de seguretat i salut, amb el servei de prevenció com a assessor. Es comprova en les auditories del Reial decret 39/1997.

Contingut
  1. Què és la integració de la prevenció
  2. Instruments de la integració
  3. Com s’avalua la integració
  4. Aplicació organitzativa: com integrar la prevenció
  5. Límits i errors freqüents
  6. Exemple pràctic
  7. Marc normatiu a Espanya
  8. Conceptes relacionats
  9. Referències

Diccionari A-Z →

Què és la integració de la prevenció

La Llei 54/2003, que va reformar la Llei 31/1995, va situar la integració de la prevenció en el centre del sistema preventiu espanyol per a combatre el compliment merament formal: la prevenció no és un conjunt de documents elaborats per un servei extern, sinó una manera de treballar. L’article 16.1 de la Llei 31/1995 exigeix que la prevenció s’integri en el sistema general de gestió de l’empresa, tant en el conjunt de les seves activitats com en tots els nivells jeràrquics, mitjançant el pla de prevenció. El Reial decret 39/1997 precisa que la integració en una activitat o en un nivell jeràrquic significa que el seu procediment d’execució s’ha fixat i s’aplica respectant els requisits preventius exigibles, i que les persones que intervenen en la seva gestió o execució tenen atribuïdes les funcions preventives corresponents.

La integració té dues dimensions. La vertical, en la línia jeràrquica: la direcció aprova la política i assigna recursos, els comandaments intermedis planifiquen i supervisen el treball amb criteris preventius i les persones treballadores apliquen els procediments i comuniquen les deficiències. L’horitzontal, en les activitats i processos: adquisició d’equips i productes, contractació i subcontractació, disseny i modificació d’instal·lacions, incorporació de personal, manteniment, canvis organitzatius i gestió d’emergències incorporen la prevenció com a requisit de qualitat del procés.

El servei de prevenció, propi o aliè, no substitueix a l’organització en aquesta tasca: assessora, secunda i avalua, però la responsabilitat i l’execució de la prevenció corresponen a l’empresa i a la seva cadena de comandament. La guia tècnica de l’INSST per a la integració de la prevenció en el sistema general de gestió de l’empresa desenvolupa aquest plantejament amb criteris pràctics per tipus d’activitat i nivell jeràrquic.

Instruments de la integració

  • Pla de prevenció. Document que descriu l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les funcions, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris per a realitzar l’acció preventiva, aprovat per la direcció, assumit per tota l’estructura i conegut per tota la plantilla (article 2 del Reial decret 39/1997).
  • Avaluació de riscos i planificació. Instruments essencials per a la gestió i aplicació del pla; la planificació assigna responsables, terminis i recursos en les diferents àrees.
  • Procediments amb contingut preventiu. Procediments de compres, contractació, manteniment, permisos de treball, gestió del canvi, acolliment de personal i coordinació amb contractistes que inclouen els requisits de seguretat i salut.
  • Assignació de funcions. Definició escrita de les funcions preventives de cada lloc amb comandament i de la plantilla, amb la formació necessària per a exercir-les.
  • Consulta i participació. Delegats de prevenció i comitè de seguretat i salut com a canal d’integració de la visió de les persones treballadores.
  • Indicadors i revisió. Seguiment del grau d’integració mitjançant auditories internes i reglamentàries, indicadors d’activitat i de resultat i revisió per la direcció.

Com s’avalua la integració

  • Auditoria reglamentària. L’article 30 del Reial decret 39/1997 exigeix a l’auditoria valorar la integració de la prevenció en el sistema general de gestió de l’empresa, mitjançant la implantació i aplicació del pla de prevenció.
  • Criteris de la Inspecció. La Inspecció de Treball comprova si les activitats de l’empresa es realitzen conforme als requisits preventius i si els comandaments assumeixen les seves funcions, més enllà de l’existència de documents.
  • Senyals d’integració real. Decisions de compra i de disseny que consideren la seguretat, comandaments que supervisen el compliment dels procediments, comunicació d’incidents sense represàlies, formació integrada en l’acompliment i recursos assignats en el pressupost.
  • Senyals d’integració formal. Pla de prevenció genèric, servei de prevenció aliè que actua sense interlocutors interns, comandaments que desconeixen les seves funcions i mesures de la planificació sense executar.

Aplicació organitzativa: com integrar la prevenció

  1. Aprovar una política de prevenció signada per la direcció que declari la integració com a principi i assigni recursos.
  2. Definir per escrit les funcions preventives de cada nivell (direcció, comandaments, plantilla) i del servei de prevenció, i incorporar-les a les descripcions de lloc i a l’avaluació de l’acompliment.
  3. Revisar els procediments de les activitats crítiques (compres, contractació, manteniment, disseny, acolliment, gestió del canvi, emergències) per a incloure els requisits preventius i els responsables.
  4. Formar als comandaments en les seves funcions preventives i en la supervisió del compliment, i a la plantilla en els procediments del seu lloc.
  5. Establir canals de comunicació de riscos i incidents i de consulta amb els representants, amb resposta documentada.
  6. Mesurar la integració amb indicadors (mesures executades en termini, inspeccions realitzades per comandaments, incidents comunicats, formació complerta) i auditar internament.
  7. Revisar el pla de prevenció per la direcció i actualitzar-lo davant canvis organitzatius.

Un programari de gestió preventiva facilita la integració en distribuir tasques preventives entre els comandaments amb terminis i evidències, connectar la planificació amb l’operativa diària i oferir a la direcció indicadors del grau de compliment.

Límits i errors freqüents

  1. Confondre integració amb documentació: disposar de pla, avaluació i planificació sense que canviïn les pràctiques.
  2. Externalitzar la prevenció en el servei de prevenció aliè sense interlocutors interns ni funcions assignades als comandaments.
  3. Definir funcions preventives sense formació, temps ni autoritat per a exercir-les.
  4. Deixar fos activitats clau com les compres, la contractació d’obres i serveis o els canvis de procés.
  5. Mesurar només la sinistralitat i no el grau d’aplicació dels procediments i de les mesures.
  6. Aprovar plans de prevenció genèrics no adaptats a l’organització real de l’empresa.

El grau d’integració exigible s’adapta a la grandària i a l’activitat de l’empresa; en les pimes pot aconseguir-se amb procediments senzills i funcions clares.

Exemple pràctic

Situació: una empresa de fabricació d’envasos amb 120 persones té contractat un servei de prevenció aliè i l’auditoria reglamentària conclou que la prevenció no està integrada.

  • Diagnòstic. La planificació acumula mesures sense responsable, les compres de maquinària no consulten requisits de seguretat i els encarregats desconeixen les seves funcions preventives.
  • Mesures organitzatives. La direcció aprova la política, designa a un responsable intern de coordinació, assigna funcions escrites als cinc encarregats i modifica el procediment de compres per a exigir marcatge CE i avaluació prèvia.
  • Operativa. Els encarregats realitzen inspeccions setmanals de seguretat, gestionen les mesures de la seva àrea amb terminis i participen en la investigació d’incidents; el servei de prevenció aliè assessora i forma.
  • Seguiment. Indicadors trimestrals de mesures executades, inspeccions realitzades i incidents comunicats, revisats per la direcció; la següent auditoria verifica la integració.

Marc normatiu a Espanya

A Colòmbia, el Decret 1072 de 2015 exigeix que el SG-SST estigui integrat en la gestió de l’empresa amb responsabilitats assignades a tots els nivells; la norma ISO 45001 requereix que l’alta direcció integri els requisits del sistema en els processos de negoci.

Conceptes relacionats

Referències

  1. Butlletí Oficial de l’Estat. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, article 16. 1995, text consolidat vigent. Font oficial
  2. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 39/1997, de 17 de gener, Reglament dels Serveis de Prevenció, articles 1, 2 i 30. 1997, text consolidat vigent. Font oficial
  3. Butlletí Oficial de l’Estat. Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals. 2003. Font oficial
  4. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. Guia tècnica per a la integració de la prevenció de riscos laborals en el sistema general de gestió de l’empresa. Edició vigent. Font oficial
  5. Organització Internacional de Normalització. ISO 45001:2018, sistemes de gestió de la seguretat i la salut en el treball. Requisits amb orientacions d’ús. 2018. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 30 d’agost de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Revisió editorial per Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra