Per a què serveix la sèrie
ISO 10075 ofereix un marc ergonòmic per a parlar de càrrega mental de treball amb precisió. No és un qüestionari únic ni un barem universal per a declarar que un lloc és segur. Distingeix les demandes externes del treball i la resposta immediata que produeixen en una persona, condicionada per la seva situació i recursos.
La terminologia tècnica de pressió i tensió mental no implica que tota exigència sigui perjudicial. Una tasca pot resultar estimulant, excessiva o insuficient. Per això cal estudiar tant la sobrecàrrega com la infracarga, i no equiparar automàticament activitat intel·lectual amb mal.
Què aporta cada part
La part 1, ISO 10075-1:2017, defineix conceptes i relacions. La part 2, ISO 10075-2:2024, tracta principis de disseny; a Espanya figura com UNE-EN ISO 10075-2:2025. La part 3 s’ocupa de requisits dels mètodes de mesurament i avaluació. Els anys de les adopcions nacionals poden diferir de la publicació internacional.
El disseny inclou la tasca, els equips, l’entorn i factors organitzatius i socials. També interessa en treballs predominantment físics que exigeixen vigilància o decisions. La part 2 no substitueix mètodes de mesurament ni resol per si sola la selecció i formació de personal.
Aplicació a un lloc real
Abans de triar una eina, descriure quina informació rep la persona, quines decisions pren i quant temps té. Una pantalla amb nombrosos avisos pot augmentar la cerca d’informació; una vigilància monòtona pot reduir la capacitat de mantenir l’atenció. Són situacions distintes i requereixen intervencions distintes.
Un exemple de redisseny seria ordenar avisos per rellevància, aclarir prioritats i comprovar si els temps de resposta són realistes. La modificació ha de provar-se amb usuaris i situacions representatives, incloent-hi interrupcions i moments de màxima demanda. La valoració no ha de descansar únicament en una impressió de qui dissenya.
Com interpretar els resultats
Combinar observació, participació de les persones i mètodes adequats permet explicar millor les demandes. Un resultat individual no identifica automàticament la causa organitzativa ni constitueix un diagnòstic mèdic.
Convé documentar tasques, condicions d’avaluació, canvis proposats i comprovació posterior. La sèrie orienta el raonament tècnic; el professional ha de justificar el mètode triat i consultar el text de la part aplicable quan necessiti verificar requisits concrets.
