Què és el qüestionari nòrdic
Els qüestionaris nòrdics de símptomes musculoesquelètics van ser presentats per Kuorinka i col·laboradors per a recollir informació comparable sobre molèsties en el context ergonòmic i de salut laboral. També es coneixen com a Nordic Musculoskeletal Questionnaire, NMQ. Mitjançant preguntes estructurades permeten identificar quines regions corporals presenten símptomes i com afecten l’activitat. La seva utilitat depèn d’aplicar instruccions i períodes de referència consistents.
Quina informació aporta
La versió general organitza les preguntes per zones del cos i recull la presència de problemes en períodes definits. Algunes preguntes exploren si aquests problemes han dificultat les activitats habituals. Existeixen versions específiques per a determinades regions. Abans d’usar-ho s’identifica la versió, l’adaptació lingüística i la finalitat. No convé combinar preguntes de formularis distints i presentar el resultat com si fos un instrument validat únic.
Com utilitzar-ho en una empresa
La recollida es planifica amb participació del servei de prevenció i garanties de confidencialitat. Les respostes es poden analitzar per tasques o grups prou amplis per a reconèixer patrons sense identificar a persones. És important explicar que comunicar molèsties ajuda a millorar el treball. Una baixa participació o el temor a conseqüències laborals poden esbiaixar els resultats i ocultar problemes reals.
Relació amb l’avaluació ergonòmica
Si apareixen molèsties freqüents d’espatlla en una tasca, el següent pas és revisar el treball: abast, altura, força, repetició, durada i recuperació. El qüestionari assenyala on investigar; l’observació i els mètodes ergonòmics estudien l’exposició. No s’ha de deduir que tot símptoma és causat pel treball ni que l’absència de símptomes demostra que una tasca és segura.
Quins límits té
Es basa en informació declarada i pot veure’s influït pel record, la interpretació de les preguntes i el període estudiat. No diagnostica una tendinopatia ni estableix una malaltia professional. Quan una resposta suggereix necessitat d’atenció sanitària, correspon una valoració individual per professionals competents, separada dels informes col·lectius que rep l’organització. També han d’evitar-se conclusions fortes a partir de grups molt petits.
Exemple hipotètic
Una empresa compara les molèsties comunicades abans i després de canviar l’altura d’unes taules de muntatge. Utilitza la mateixa versió del qüestionari i períodes comparables, i acompanya la consulta amb observació de tasques i exposició. Si millora el resultat, l’interpreta juntament amb possibles canvis en producció, plantilla i participació. El seguiment així dissenyat aporta més informació que comparar percentatges aïllats de dues enquestes distintes.
