Què és el WCRI
El Workers Compensation Research Institute es presenta com una organització de recerca independent i sense ànim de lucre, fundada en 1983.
El nom oficial s’escriu sense apòstrof: Workers Compensation Research Institute. No ha de confondre’s amb la World Conference on Research Integrity, que comparteix l’acrònim WCRI i no té cap relació amb aquest institut.
Naturalesa i mandat
La seva missió declarada és ser un catalitzador de millores significatives en els sistemes de compensació dels treballadors, oferint al públic recerca objectiva, creïble i d’alta qualitat sobre assumptes importants de política pública.
El propi Institut declara que no pren posicions sobre els assumptes que investiga, sinó que aporta informació obtinguda mitjançant estudis i recollida de dades conformes a mètodes científics reconeguts. Aquesta neutralitat declarada és part de la seva identitat institucional i convé respectar-la en citar-ho.
El WCRI no és un organisme públic, no és un regulador, no és una asseguradora i no administra reclamacions. Tampoc procedeix afirmar que la seva producció sigui d’accés obert. El propi Institut explica que qui és membre, una vegada identificat amb el seu usuari i contrasenya, descàrrega la publicació directament des de la pàgina de l’informe, i que qui no ho és pot comprar-la en aquesta mateixa pàgina. Existeixen informes solts que el WCRI ofereix sense cost previ formulari, però això és una excepció concreta i no un règim general d’accés obert.
Activitats i recursos
- Recerca original. Estudis sobre els grans assumptes de la compensació dels treballadors.
- Anàlisi per estats. Examen de sistemes estatals concrets dels Estats Units.
- Avaluació de reformes. Mesurament de l’efecte dels canvis legislatius sobre els sistemes.
- Difusió a decisores. Presentació de resultats a responsables públics i parts interessades.
Relació amb persones d’Explora
La fitxa de John W. Ruser publicada en Sabentis Explora recull que va presidir el Workers Compensation Research Institute entre 2015 i maig de 2023. Aquesta relació és històrica, correspon a una etapa ja tancada i no se li atribueix cap càrrec actual en la institució.
