Ozó en el treball

L’ozó és un gas oxidant que pot danyar les vies respiratòries. La seva generació en un procés o el seu ús tècnic exigeix controlar concentració, ventilació i accés de persones.

En poques paraules

L’ozó és un gas oxidant que pot danyar les vies respiratòries. La seva generació en un procés o el seu ús tècnic exigeix controlar concentració, ventilació i accés de persones.

Contingut
  1. Eficàcia d’un tractament i seguretat són distintes
  2. Efectes respiratoris
  3. Com avaluar l’exposició
  4. Control de generació i accés
  5. Compatibilitat i manteniment
  6. Exemple de revisió
  7. Conceptes relacionats
  8. Referències

Diccionari A-Z →

Eficàcia d’un tractament i seguretat són distintes

Que l’ozó s’utilitzi amb una finalitat tècnica o de tractament no demostra que l’espai pugui romandre ocupat. L’avaluació necessita conèixer com es genera, on circula, com s’elimina i què ocorre davant una fallada. També ha d’identificar la seva possible formació com a subproducte. La quantitat nominal del generador no descriu per si sola la concentració que respira una persona.

Efectes respiratoris

NIOSH identifica irritació d’ulls i mucoses i efectes pulmonars. OIT/OMS adverteix que una inhalació important pot produir edema pulmonar i que alguns efectes poden retardar-se. L’exposició repetida pot afectar els pulmons. Davant un incident rellevant s’activa l’atenció sanitària, sense usar la desaparició de l’olor o una millora inicial com a prova d’absència de mal.

Com avaluar l’exposició

S’identifiquen emissió, dispersió, ventilació i tasques d’entrada, operació i manteniment. El mesurament necessita un mètode adequat per a ozó i per a les condicions del procés, amb atenció a interferències i temps de resposta. No s’extrapola una lectura d’un altre gas. Els resultats han d’interpretar-se en relació amb les operacions i l’activitat física de les persones exposades.

Control de generació i accés

Es busca evitar emissions innecessàries i contenir o captar les que siguin inherents al procés. La gestió de agents químics ha d’incloure alarmes i condicions d’accés quan el tractament pugui generar una atmosfera perillosa. La reentrada necessita criteris tècnics verificats; no n’hi ha prou amb esperar un temps triat sense conèixer ventilació i concentració residual.

Compatibilitat i manteniment

Com a oxidant, l’ozó pot reaccionar amb materials i substàncies presents. El disseny ha de considerar compatibilitat d’equips, conduccions i elements exposats, a més de possibles productes de reacció. El manteniment verifica funcionament i estanquitat i contempla les fallades de subministrament o ventilació. La protecció respiratòria no substitueix el control del generador ni autoritza a treballar en condicions desconegudes.

Exemple de revisió

En un exemple hipotètic, un equip de tractament s’instal·la en una zona amb pas de personal. Abans d’usar-ho es revisen circulació del gas, accés, ventilació i verificació de concentració. S’impedeix que un simple temporitzador sigui l’única barrera de seguretat. La comprovació inclou l’escenari de fallada, perquè l’operació prevista i un alliberament accidental poden requerir respostes diferents.

Conceptes relacionats

Referències

  1. NIOSH Pocket Guide: Ozone. Font oficial
  2. OIT/OMS: fitxa internacional de seguretat química d’ozó. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 1 de novembre de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Autor: Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra