Què és el CMDQ
El Cornell Musculoskeletal Discomfort Questionnaire va ser desenvolupat a l’entorn d’ergonomia de Cornell University per a estudiar molèsties musculoesquelètiques. Organitza la informació per regions corporals i permet considerar la freqüència, el grau d’incomoditat i la interferència amb el treball. No és el mateix instrument que el qüestionari nòrdic, encara que tots dos poden donar suport a programes d’ergonomia mitjançant informació aportada pels treballadors.
Triar la versió adequada
Cornell publica formularis per a treball sedentari, treball dempeus i símptomes de les mans. Abans d’utilitzar-los és necessari identificar la versió, el seu idioma i el període al qual es refereixen les preguntes. L’equip ha de comprovar que els participants entenen el mapa corporal i les categories. Si s’adapta l’instrument per a un altre ús, no s’ha d’assumir que conserva automàticament les propietats de la versió estudiada.
Què significa la seva puntuació
Les instruccions de Cornell descriuen diferents maneres d’analitzar les respostes, inclosa la combinació de freqüència, incomoditat i interferència. El propòsit és destacar problemes que mereixen atenció, no produir un diagnòstic. És útil revisar cada regió corporal i no sols una suma total: dues persones amb la mateixa puntuació poden comunicar problemes distints, i una mitjana de grup pot ocultar una zona especialment afectada.
Com integrar-ho en prevenció
Els resultats col·lectius orienten la revisió de tasques, mobiliari, eines, força i recuperació. La participació ha de ser voluntària dins del procediment aplicable i amb explicació de la finalitat i la confidencialitat. El personal sanitari gestiona les situacions individuals que requereixen atenció. L’equip de prevenció rep informació suficient per a intervenir sense accedir innecessàriament a diagnòstics o dades personals sensibles.
Límits d’interpretació
La pròpia documentació de Cornell presenta el CMDQ com a instrument de cribratge i recerca, no de diagnòstic. Les molèsties poden variar amb el temps i les respostes depenen del context. No demostrar molèsties en una enquesta no equival a demostrar absència de risc. Per a valorar un canvi convé combinar el qüestionari amb observació, exposició i participació, mantenint períodes i condicions comparables.
Exemple hipotètic
Després de modificar un lloc d’oficina, l’empresa consulta molèsties de coll, espatlla i canell amb la mateixa versió del CMDQ. Observa a més la posició del teclat i les tasques que es realitzen durant la jornada. Si disminueix la incomoditat de canell però augmenta la d’espatlla, revisa el conjunt del disseny. La decisió es recolza en aquest patró i en l’observació, no únicament en què hagi baixat la suma global.
