Realitat virtual per a formació en SST

Aplicacions i avantatges

• Reconeixement de perills. Recorreguts per escenaris d’obra, planta o magatzem en els quals la persona ha d’identificar condicions insegures, amb retroalimentació immediata.
• Procediments de treball. Pràctica de seqüències com la consignació d’energies, l’accés a espais confinats, el treball en altura amb línies de vida o el maneig d’equips d’elevació.
• Emergències. Extinció d’incendis, evacuació, primers auxilis i reanimació, amb repetició segura de situacions que no poden reproduir-se en la realitat.
• Conseqüències de les decisions. Vivència d’accidents simulats que reforça la percepció del risc i la memòria emocional de l’aprenentatge.
• Avantatges descrits. Aprenentatge actiu, pràctica sense exposició al perill, repetició il·limitada, registre objectiu de l’acompliment, estandardització entre centres i major implicació de les persones.
• Modalitats. Realitat virtual immersiva amb visor, realitat augmentada sobre l’entorn real, simuladors d’escriptori i entorns multiusuari per al treball en equip.

Marc normatiu i evidència

L’article 19 de la Llei 31/1995 obliga l’empresari a garantir que cada persona treballadora rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en el moment de la contractació, quan canvien les funcions o els equips i quan s’introdueixen noves tecnologies, centrada en el lloc i repetida periòdicament si és necessari, i el Reial decret 39/1997 regula la formació de les persones que exerceixen funcions preventives. La realitat virtual pot ser un mitjà per a desenvolupar la part pràctica de determinats continguts, sempre que la formació continuï sent específica del lloc i dels riscos reals, s’acrediti i s’avaluï. L’Occupational Safety and Health Administration dels Estats Units, en una interpretació d’agost de 2020, va assenyalar que la formació exclusivament en línia o en realitat virtual no satisfà per si sola els requisits quan la norma exigeix pràctica amb els equips, com la col·locació d’equips de protecció, o la possibilitat d’interacció amb la persona formadora, criteri útil també com a referència de bones pràctiques.

L’evidència sobre eficàcia procedeix d’estudis i experiències d’organismes i empreses que descriuen millores en la retenció i en la confiança de les persones formades, amb resultats que depenen del disseny pedagògic i de la qualitat de la simulació. L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, en el seu document de debat de 2024 sobre l’exposició de les persones treballadores a la realitat virtual, la realitat augmentada i el metavers, reconeix els beneficis per a la formació i descriu riscos associats a l’ús dels visors: mareig per conflicte entre la informació visual i la vestibular, amb símptomes en una part important dels usuaris, fatiga visual pel conflicte de vergència i acomodació i l’ajust incorrecte de la distància interpupil·lar, càrrega musculoesquelètica en coll i espatlles pel pes del visor, col·lisions i caigudes per la pèrdua de referència de l’entorn físic i els cables, efectes psicològics com a sobrecàrrega cognitiva, desorientació o ansietat, i riscos higiènics per l’ús compartit dels equips.

Condicions d’ús segur i de qualitat formativa

• Disseny pedagògic. Objectius d’aprenentatge definits, escenaris basats en els riscos reals del lloc, retroalimentació i avaluació integrades, i combinació amb la pràctica real i amb l’explicació de la persona formadora.
• Durada i pauses. Sessions limitades, amb pauses i adaptació progressiva, seguint les recomanacions que situen la durada continuada per sota d’una hora aproximadament, i atenció als símptomes de mareig o fatiga.
• Zona segura i supervisió. Àrea buidada i delimitada, sense obstacles ni cables, amb límits virtuals activats i una persona supervisora fora del perímetre durant tota la sessió.
• Ajust i ergonomia. Ajust de les corretges i de la distància interpupil·lar, pes del visor, postura i descansos, i compatibilitat amb ulleres i amb altres equips.
• Aptitud i voluntarietat. Consideració de persones amb problemes de visió binocular, epilèpsia fotosensible o altres condicions, i possibilitat de formar-se per altres mitjans.
• Higiene i dades. Neteja dels visors entre usuaris, màscares facials reemplaçables i tractament de les dades d’acompliment conforme a la normativa de protecció de dades.

Aplicació organitzativa: com incorporar la realitat virtual a la formació

1. Identificar els continguts formatius en els quals la realitat virtual aporta valor (situacions perilloses, costoses o difícils de reproduir) i els que requereixen pràctica real amb els equips.
2. Definir els objectius d’aprenentatge i dissenyar o seleccionar escenaris basats en els riscos reals dels llocs, amb avaluació i retroalimentació integrades.
3. Avaluar els riscos del propi ús de la realitat virtual (mareig, fatiga visual, càrrega postural, col·lisions, efectes psicològics, higiene) i establir les condicions d’ús: durada, pauses, zona segura, supervisió, ajust i neteja.
4. Integrar la realitat virtual en el pla de formació com a complement de l’explicació de la persona formadora i de la pràctica real, i definir com s’acredita i es registra.
5. Formar a les persones formadores i supervisores en l’ús dels equips, en la detecció de símptomes i en l’actuació davant incidents.
6. Garantir la voluntarietat i les alternatives per a les persones que no puguin o no desitgin utilitzar el visor, i tractar les dades d’acompliment amb les garanties de protecció de dades.
7. Avaluar els resultats (aprenentatge, transferència al lloc, incidents, acceptació) i revisar els escenaris quan canviïn els riscos, els equips o els procediments.

Un programari de gestió preventiva permet planificar la formació per lloc i risc, registrar les sessions de realitat virtual i els seus resultats juntament amb la formació presencial i la pràctica real, acreditar el compliment de l’article 19 de la Llei 31/1995, gestionar les condicions d’ús i els incidents associats als equips i analitzar l’eficàcia de la formació per centre i col·lectiu.

Límits i errors freqüents

1. Substituir per complet la pràctica amb els equips reals i la interacció amb la persona formadora per la sessió de realitat virtual.
2. Utilitzar escenaris genèrics que no reflecteixen els riscos, els equips i els procediments reals del lloc.
3. Prolongar les sessions sense pauses ni adaptació, o ignorar els símptomes de mareig i fatiga.
4. Realitzar les sessions sense zona buidada, sense límits virtuals ni supervisió, amb el risc de cops i caigudes.
5. No considerar l’aptitud individual ni oferir alternatives, ni netejar els equips entre usuaris.
6. No avaluar la transferència al lloc ni registrar la formació de manera que pugui acreditar-se.

L’eficàcia i les condicions d’ús depenen de cada tecnologia, escenari i col·lectiu; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; article 19, formació dels treballadors.
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; formació de les persones amb funcions preventives.
• EU-OSHA. Exposició dels treballadors a la realitat virtual i augmentada i a les tecnologies del metavers: què en sabem?. Document de debat (2024) sobre beneficis i riscos de les tecnologies immersives en el treball.
• OSHA. Standard interpretation, 10 d’agost de 2020. Criteri sobre la formació exclusivament en línia o en realitat virtual i els requisits de pràctica i interacció.
• Osalan. Realitat virtual aplicada a la formació en seguretat i salut en el treball. Article de l’Institut Basc de Seguretat i Salut Laborals (2021) sobre aplicacions i resultats.
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals; dades d’acompliment formatiu.
• ISO 45001:2018. Sistemes de gestió de la seguretat i salut en el treball; competència i presa de consciència.

No existeix a Espanya una regulació específica sobre l’ús de la realitat virtual en la formació preventiva; la seva validesa depèn del fet que la formació compleixi els requisits generals de l’article 19 de la Llei 31/1995 i, si és el cas, dels convenis col·lectius i de la normativa sectorial aplicable.