Què fa un webhook
Un webhook és una comunicació que un sistema envia a una adreça configurada quan es produeix un esdeveniment. Permet que el destinatari reaccioni sense consultar contínuament si hi ha novetats. No és necessàriament un correu ni una alerta visible per al treballador. És un mecanisme entre aplicacions que necessita un acord sobre contingut i comportament.
Esdeveniment i estat no són el mateix
Un avís pot indicar que va canviar una acció preventiva, però no contenir tota la seva informació actual. El destinatari pot necessitar consultar l’estat mitjançant una API autoritzada. També ha de saber si l’esdeveniment descriu una creació, modificació o eliminació. El disseny connecta amb la traçabilitat de la gestió preventiva per a interpretar què va succeir.
Verificar qui envia
El receptor ha de comprovar l’autenticitat de la comunicació amb el mecanisme previst, a més d’utilitzar un canal protegit. No n’hi ha prou amb confiar en el text rebut o en un identificador que qualsevol pugui copiar. Es limiten les dades personals incloses i es controla qui configura destins. Enviar informació preventiva a una URL equivocada pot exposar-la fora del circuit autoritzat.
Preparar-se per a duplicats i retards
La xarxa pot fallar i l’emissor pot repetir un lliurament. Per això es defineix com reconèixer esdeveniments processats i com recuperar fallades. No ha de suposar-se que tots els proveïdors garanteixen ordre, lliurament únic o reintents il·limitats. Les condicions es verifiquen en la seva documentació i s’assagen abans d’utilitzar l’avís per a iniciar actuacions importants.
Exemple d’integració
En un exemple hipotètic, tancar una inspecció genera un esdeveniment per a actualitzar un quadre de seguiment. El receptor valida el missatge, identifica la inspecció i evita comptar dos tancaments si arriba un duplicat. Si l’avís falla, un procediment de conciliació detecta la diferència. La prova comprova la dada final i no sols que s’hagi enviat una sol·licitud.
No substituir una comunicació d’emergència
Un webhook de gestió no ha d’assumir-se apte per a alertes crítiques de seguretat sense un disseny específic, garanties i alternatives. S’acorden responsables, temps i seguiment d’incidències. Els registres han de permetre investigar errors sense emmagatzemar credencials ni informació sensible innecessària. La integració es manté i revisa quan canvien els sistemes participants.
