Matriu de perills GTC 45: exemple pràctic i criteris per a gestionar-la amb programari
Per Pablo Rodríguez
Una matriu de perills aporta valor quan explica què ocorre en el treball i ajuda a decidir controls. Passar-la a un programari exigeix conservar aquesta lògica: tasca, perill, persones exposades, valoració, mesures i revisió. Digitalitzar una taula sense mantenir aquestes relacions pot fer més fàcil consultar dades i continuar deixant arracada la gestió del risc.
A Colòmbia, l’article 2.2.4.6.15 del Decret 1072 de 2015 exigeix una metodologia sistemàtica per a identificar perills i avaluar riscos. No estableix la GTC 45 com a única metodologia obligatòria. La selecció i aplicació tècnica han de respondre a l’activitat i als perills, incloent-hi avaluacions complementàries quan corresponguin.
Defineix la metodologia abans de configurar la matriu
Si la teva organització utilitza GTC 45, identifica l’edició i les regles que ha adoptat amb el seu equip competent. Mantingues disponibles les definicions i criteris necessaris per a aplicar el mètode de manera consistent. No combinis escales de versions o metodologies diferents sense una justificació tècnica documentada.
Com a referència d’aplicació institucional, el procediment de l’Hospital Sant Agustí de Fonseca identifica la GTC 45 com a eina per al seu procés. És un exemple d’adopció per una organització, no un format universal que hagi de copiar-se en qualsevol empresa.
La fitxa de matriu de riscos explica la funció de l’instrument. En el projecte de programari, demana demostrar com es conserva el mètode utilitzat i qui pot modificar la seva configuració.
Un exemple il·lustratiu: recepció de mercaderies
Imagina un celler on una persona verifica mercaderia prop d’una ruta de muntacàrregues. La descripció útil comença per la tasca, ubicació, moments d’exposició i persones afectades. «Accident» descriu un possible resultat; no substitueix la identificació del perill ni l’explicació de com es produeix la interacció.
L’equip revisa els controls existents en camp: separació física, recorregut, visibilitat, organització de la descàrrega i instruccions. Ha de distingir el que funciona, el que es preveu però encara no implantat i el que requereix comprovació. La participació dels qui fan la tasca permet contrastar la descripció amb l’operació real.
Per a aquest supòsit fictici, la part descriptiva d’una fila pot organitzar-se així. Els controls se separen per font, mitjà i persona, com en el procediment institucional citat:
| Camp | Exemple qualitatiu |
|---|---|
| Procés, zona i tasca | Recepció, moll de descàrrega: comprovar etiquetes durant l’entrada de mercaderia. Activitat rutinària dins de l’operació normal. |
| Perill i possibles efectes | Interacció entre un muntacàrregues en moviment i una persona a peu en un encreuament compartit; possibilitat de cop o atropellament. |
| Persones exposades | Personal receptor, operador i altres persones que utilitzin el pas. Comprovar qui accedeixen i en quins moments. |
| Control en la font | Revisió preoperacional de l’equip prevista; verificar que s’executa i com es resolen els defectes detectats. |
| Control en el mitjà | Ruta demarcada, però sense separació física en l’encreuament descrit. Observar la circulació durant una descàrrega. |
| Control sobre la persona | Instruccions de circulació lliurades. Contrastar comprensió i aplicació amb els qui fan la tasca. |
| Millora proposta i seguiment | Operacions i SST estudien la separació dels recorreguts. Registrar decisió, responsable, data i comprovació en ús abans de donar la mesura per eficaç. |
La fila diferencia fets observats, controls pendents de comprovar i mesures proposades. Encara requereix la valoració del risc i la seva acceptabilitat conforme al mètode adoptat; no és una matriu completa ni una avaluació d’una instal·lació real.
La valoració correspon al personal competent utilitzant els criteris adoptats. Aquest exemple no assigna puntuacions: fer-ho sense conèixer condicions, freqüència, controls i conseqüències introduiria una precisió aparent. La fitxa de avaluació de riscos ajuda a situar el judici tècnic darrere de la matriu.
Del resultat a un control comprovable
Si la revisió identifica necessitat de millora, registra la mesura, responsable, recursos, data i criteri de verificació. Per exemple, una intervenció sobre la circulació pot requerir disseny, instal·lació, comunicació i comprovació en ús. Aquestes activitats es relacionen, però no necessàriament les executa la mateixa persona.
Distingeix la valoració actual d’una estimació del resultat esperat després de la mesura. El risc no ha d’aparèixer reduït únicament perquè l’acció s’ha programat. Quan s’implanti, l’equip ha de comprovar el seu funcionament i revisar l’avaluació segons correspongui, conservant el motiu i l’evidència del canvi.
Què demanar al programari durant la demostració
- Estructura: relacionar processos, tasques, centres, perills i persones exposades.
- Criteris: identificar mètode, versió i responsables de revisió tècnica.
- Traçabilitat: conservar canvis de valoració i els seus fonaments.
- Accions: vincular mesures amb responsables, terminis i comprovacions.
- Consulta: recuperar la situació vigent i les versions anteriors pertinents.
Afegeix una prova on canviï el recorregut dels vehicles. Comprova com s’identifica l’avaluació afectada i s’inicia la revisió. El decret contempla actualització almenys anual i davant els esdeveniments i canvis que estableix; un calendari per si sol no cobreix totes aquestes situacions.
Mantingues la matriu connectada amb la planificació
Una matriu pot estar completa i continuar acumulant controls pendents. Revisa quines accions derivades han avançat, quins estan vençudes i quines decisions de recursos necessiten. La fitxa de planificació preventiva ofereix una referència general per a mantenir aquesta relació.
Porta les actuacions al pla anual del SG-SST i utilitza aquests escenaris per a triar programari a Colòmbia. En considerar el programari PRL de Sabentis, sol·licita una demostració d’avaluació, mesura i verificació amb la metodologia de la teva organització i un abast clarament definit.
Llista de comprovació per a validar una matriu migrada
Abans d’acceptar la migració, selecciona tasques que siguin distintes entre si i compara la informació d’origen amb la qual utilitzarà l’equip. La revisió ha de descobrir canvis de significat, a més de cel·les buides.
- Triar una tasca rutinària, una intervenció ocasional i una situació amb diverses persones exposades; verificar que cap perd el seu context.
- Buscar controls descrits en futur i comprovar que no es presenten com a protecció ja existent en calcular la valoració actual.
- Contrastar una fila amb fotografies o observacions datades, sense utilitzar imatges antigues com a evidència de les condicions presents.
- Revisar com es registra una dada desconeguda: ha de requerir comprovació, sense convertir-se automàticament en absència de perill.
- Demanar a un altre avaluador que reconstrueixi una decisió usant les evidències i el mètode registrat, i identificar el que falta.
Preguntes freqüents
Usar GTC 45 és obligatori per a qualsevol empresa colombiana?
El Decret 1072 exigeix una metodologia sistemàtica, però no imposa GTC 45 com a mètode únic. Si s’adopta aquesta guia, documenta la seva aplicació i comprova si existeixen requisits específics per als perills avaluats. El nom de la plantilla no acredita per si només una avaluació adequada.
Puc importar les puntuacions d’Excel sense revisar les fórmules?
Convé contrastar primer una mostra amb l’arxiu original i el criteri tècnic adoptat. Els canvis de separador decimal, camps buits o escales poden alterar resultats. Conserva la puntuació d’origen i documenta les diferències abans d’aprovar el càlcul que utilitzarà l’equip.
Una matriu general substitueix els mesuraments d’exposició?
No ha d’utilitzar-se per a ometre una avaluació específica necessària. Una fila pot identificar soroll, agents químics o altres perills i remetre a l’estudi que correspongui. Relaciona els seus resultats i mesures amb la matriu, mantenint identificables el mètode, la data i les condicions avaluades.
Què faig si dos avaluadors arriben a prioritats distintes?
Revisa primer si van observar la mateixa tasca, exposició i controls, i si van aplicar els mateixos criteris. Documenta el fonament de la diferència i resol-la amb l’equip competent. Fer una mitjana de puntuacions sense analitzar la discrepància pot ocultar una condició rellevant o una dada encara incerta.
Normativa i fonts consultades
- Decret 1072 de 2015, article 2.2.4.6.15. Colòmbia: abast de la identificació de perills i avaluació de riscos.
- GTC 45, segona actualització de 2012. Guia d’ICONTEC consultada en el repositori oficial de la Comptadoria General de la Nació; referència metodològica, no obligació universal.
Fonts consultades el 6 d’octubre de 2026.
