Més que treballar moltes hores
La literatura sobre workaholism distingeix dos components: treballar excessivament i fer-ho per una pressió interna compulsiva. El nombre d’hores, per si sol, no permet identificar el problema. Una càrrega imposada, una urgència puntual o una necessitat econòmica poden explicar jornades llargues sense demostrar addicció.
Dins de les addiccions en l’entorn laboral, aquest concepte requereix especial cautela perquè l’excés de dedicació pot rebre reconeixement social. No ha de confondre’s automàticament amb compromís, gaudi del treball o bon acompliment, ni utilitzar-se com a etiqueta per a jutjar a companys.
Quines condicions revisar
La NTP 759 de l’INSST descriu dificultats per a desconnectar i una implicació que desplaça recuperació i vida personal. També assenyala que les condicions laborals poden afavorir el patró. Els treballs de Schaufeli distingeixen el component compulsiu del simple esforç elevat.
En prevenció interessa examinar expectatives de disponibilitat, objectius, distribució de càrrega i exemples transmesos pels comandaments. Si es premia respondre de matinada o treballar malalt, l’organització pot reforçar conductes perjudicials encara que la seva política escrita recomani descansar.
Un exemple que exigeix context
Una persona envia missatges fora d’horari gairebé tots els dies. Abans de concloure que té una addicció, cal aclarir horaris reals, càrrega assignada, diferències de zona horària i expectatives de l’equip. Un senyal observable obre una conversa, no estableix un diagnòstic.
L’anàlisi col·lectiva pot revelar que les tasques no caben en la jornada o que ningú s’atreveix a deixar sol·licituds pendents. En aquest cas, ordenar prioritats i recursos resulta més pertinent que demanar a cada persona que gestioni millor el seu temps.
Prevenció i suport
Acordar límits de disponibilitat, facilitar recuperació i evitar recompensar sistemàticament l’excés ajuda a construir condicions més saludables. Les mesures han d’acompanyar-se d’una càrrega realitzable i possibilitat real de delegar o sol·licitar suport.
Quan algú experimenta malestar persistent o pèrdua de control, convé facilitar accés confidencial a professionals de salut. Els qüestionaris de recerca no substitueixen aquesta valoració. El seguiment preventiu ha de centrar-se en condicions de treball i benestar, sense vigilància invasiva de la vida privada.
