Quina pregunta respon
La pregunta central és què pot ocórrer després d’un succés, com una pèrdua de refrigeració o un vessament. El INSST, en la NTP 328, descriu una tècnica inductiva que examina funcions de seguretat i circumstàncies que alteren l’evolució.
Es diferencia del arbre de fallades, que busca combinacions capaces de provocar un esdeveniment, i de l’arbre de causes, utilitzat per a investigar fets ocorreguts. Són eines complementàries.
Definir l’iniciador i l’abast
L’iniciador ha de descriure’s amb precisió: què succeeix, on, sota quines condicions i durant quina operació. Barrejar escenaris molt distints en un sol esdeveniment dificulta interpretar les conseqüències i les seves dades.
L’anàlisi requereix conèixer el procés, l’experiència d’incidents i les funcions de seguretat existents. Ha de participar personal que conegui operació, manteniment i disseny. Una llista incompleta d’iniciadors deixa fos escenaris encara que els arbres inclosos estiguin ben calculats.
Ordenar respostes i construir branques
S’identifiquen les funcions i circumstàncies rellevants en la seva seqüència: detecció, resposta, contenció o altres condicions que influeixin en el desenllaç. Cada bifurcació representa alternatives clarament definides, normalment èxit o fallada.
Cal precisar què significa èxit. Una alarma que sona sense que ningú pugui respondre a temps no completa una funció que necessita intervenció humana. Tampoc han d’afegir-se branques que no canviïn el resultat de la seqüència analitzada.
Probabilitats i freqüències
En cada node, les alternatives han de cobrir els resultats considerats i les seves probabilitats sumar un. La freqüència d’una seqüència s’obté multiplicant la freqüència de l’iniciador per les probabilitats condicionades de les branques recorregudes.
Les dades han d’indicar font, condicions i límits. Si dues barreres comparteixen energia, sensor o manteniment, no pot assumir-se independència sense justificació. Usar probabilitats condicionades permet representar com una resposta canvia després dels esdeveniments anteriors.
Interpretar resultats sense falsa precisió
Les seqüències acaben en estats descrits i, quan escaigui, conseqüències quantificades. Ha de comprovar-se que no falten desenllaços i que la suma de freqüències finals coincideix amb la de l’iniciador dins del model.
La IEC 62502:2010 aborda l’anàlisi qualitativa i quantitativa mitjançant arbres de successos. La tècnica no converteix qualsevol dada aproximada en una certesa ni decideix per si sola si un risc és acceptable.
Revisió, dependències i utilització
Convé revisar l’arbre amb persones coneixedores del procés que no hagin construït el model. Han de buscar-se omissions, fallades de causa comuna, respostes humanes poc realistes i canvis de condicions.
El resultat serveix per a comparar escenaris i localitzar barreres rellevants, dins d’una avaluació més àmplia. Si canvien equips, organització o dades de fiabilitat, ha de revisar-se. La disponibilitat documental d’una barrera no demostra que estigui instal·lada, mantinguda i operativa.
Exemple numèric hipotètic
Un model didàctic suposa un iniciador amb freqüència de 0,1 per any. La primera resposta té probabilitat de fallada de 0,10. Si falla, una segona té probabilitat condicionada de fallada de 0,20.
La seqüència de doble fallo resulta 0,1 × 0,10 × 0,20 = 0,002 per any. Les altres freqüències són 0,09 i 0,008; les tres sumen 0,1. Són xifres inventades per a explicar el càlcul, no valoris de disseny ni prova d’acceptabilitat d’una instal·lació.
