Biaix retrospectiu en la investigació d’accidents

El biaix retrospectiu fa que un accident sembli més previsible una vegada conegut el seu resultat del que era per als qui actuaven abans d’ell.

En poques paraules

Reconstruir què se sabia llavors, sense prestar a les persones informació posterior.

Contingut
  1. Per què el resultat canvia la interpretació
  2. Reconstruir la informació disponible
  3. Entrevistar sense introduir la resposta
  4. Conclusions que permetin aprendre
  5. Conceptes relacionats
  6. Referències

Diccionari A–Z →

Per què el resultat canvia la interpretació

Quan ja es coneix un dany, alguns senyals anteriors semblen evidents. Pot oblidar-se que coexistien amb informació ambigua, altres prioritats o resultats normals. La guia de la Maritime and Coastguard Agency descriu aquesta tendència a considerar el passat més previsible del que va ser.

En el anàlisi de causa arrel, el biaix pot portar a afirmar que algú havia d’haver sabut el que ocorreria sense demostrar quina informació va rebre, com es va presentar o quines possibilitats reals tenia d’interpretar-la i actuar.

Reconstruir la informació disponible

Convé ordenar cronològicament observacions, comunicacions i decisions. Per a cada moment importa distingir el que estava registrat del que una persona podia consultar, la qual cosa va rebre efectivament i el que només es va descobrir després durant la recerca.

Per exemple, un defecte identificat en una inspecció posterior no pot tractar-se automàticament com un senyal visible per a l’operador abans de l’accident. Caldrà comprovar indicacions, accés, condicions d’observació i comunicacions existents en aquell moment concret.

Entrevistar sense introduir la resposta

Preguntes com què va observar, què esperava que succeís o quines alternatives va considerar permeten comprendre el raonament. Una pregunta que comença donant per obvi el desenllaç pot induir respostes defensives o reconstruccions que no reflecteixin l’experiència original.

Els enfocaments sistèmics com CAST proposen estudiar responsabilitats, informació, context i restriccions. Comprendre per què una acció semblava raonable llavors ajuda a descobrir controls insuficients. No significa afirmar que totes les decisions anessin correctes ni substituir la valoració jurídica que pugui correspondre.

Conclusions que permetin aprendre

Un informe útil separa fets, inferències i incerteses i relaciona les recomanacions amb mecanismes demostrats. En lloc de demanar simplement més atenció, pot identificar informació difícil d’interpretar, alarmes ambigües, conflictes d’objectius o falta de recursos.

La revisió per una altra persona ajuda a detectar expressions d’inevitabilitat que les dades no sostenen. També convé comprovar si s’han analitzat decisions similars que van acabar bé: el resultat final, per si sol, no demostra que una decisió fora segura o insegura quan es va prendre.

Conceptes relacionats

Referències

  1. Maritime and Coastguard Agency: decisions, risc i biaix retrospectiu. Font oficial
  2. Nancy Leveson, MIT: Manual CAST. Font oficial
  3. MIT: Slominski, CAST i context de les decisions. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 2 de novembre de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Autor: Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra