Un marc per a tota la cadena d’informació
Adoptat en 1990, el Conveni 170 aborda la seguretat en la utilització de productes químics en el treball. No es limita a fàbriques químiques: inclou activitats amb exposició durant producció, manipulació, emmagatzematge, transport, residus, neteja o manteniment.
El tractat obliga als Estats que l’han ratificat en les condicions corresponents. Per a determinar obligacions concretes d’una empresa han de comprovar-se ratificació, desenvolupament nacional i normativa aplicable. No substitueix els límits d’exposició ni els procediments legals de cada país.
Identitat i perills abans de l’ús
La seva lògica comença amb classificar i identificar els productes. Proveïdors i ocupadors tenen responsabilitats diferents perquè etiquetes i fitxes de dades de seguretat arribin als qui les necessiten. L’inventari de productes perillosos ha de poder relacionar-se amb les seves fitxes.
La informació sobre agents químics en el treball no acaba en un arxiu. Si un producte arriba sense les dades exigides, l’ocupador ha d’obtenir-les abans d’utilitzar-lo. Els recipients secundaris també necessiten identificació que permeti reconèixer perills i precaucions; el nom comercial per si sol pot ser insuficient.
Avaluar l’exposició i actuar sobre el procés
El conveni demana avaluar l’exposició i mesurar-la i registrar-la quan sigui necessari per a protegir la salut o l’exigeixi l’autoritat. Els controls inclouen triar substàncies i tecnologies menys perilloses, mesures tècniques, organització i higiene. La protecció personal complementa aquestes actuacions quan no basten.
Per exemple, canviar de dissolvent obliga a revisar no sols l’etiqueta, sinó la forma d’aplicació, ventilació, residus i neteja. Un producte menys volàtil pot mantenir altres perills. La comparació ha de fer-se sobre l’ús real, no sobre una única propietat.
Formació, residus i participació
Les instruccions han de combinar la fitxa de seguretat amb les condicions del lloc. També es contemplen emergències i eliminació de productes i envasos amb residus. La Recomanació 177 amplia orientacions, sense tenir la mateixa naturalesa jurídica que el conveni.
Les persones treballadores tenen drets d’informació i participació, inclosa la retirada davant un perill greu i imminent en els termes previstos. Una revisió pràctica comprova si cada tasca disposa d’informació comprensible i de controls efectius, a més de documents complets.
