Substitució d’agents químics perillosos

Marc normatiu de la substitució

• Llei 31/1995. L’article 15 estableix els principis de l’acció preventiva: evitar els riscos, combatre’ls a l’origen i substituir el perillós pel que comporti poc o cap perill.
• Reial decret 374/2001. L’article 5 exigeix eliminar o reduir al mínim els riscos dels agents químics, preferentment mitjançant la substitució de l’agent o del procés per uns altres que no siguin perillosos o ho siguin en menor grau, abans de recórrer a altres mesures.
• Reial decret 665/1997. L’article 4 obliga a evitar l’ús d’agents cancerígens i mutàgens substituint-los, sempre que sigui tècnicament possible, per substàncies, mescles o procediments no perillosos o menys perillosos, i a documentar la recerca realitzada quan no sigui possible.
• Reglament REACH. El règim d’autorització de l’annex XIV exigeix als sol·licitants analitzar les alternatives i presentar plans de substitució, i la llista de candidates assenyala les substàncies prioritàries.
• Reglament CLP. La classificació i l’etiquetatge harmonitzats són la base per a comparar la perillositat de les alternatives.
• Notes Tècniques de Prevenció. La NTP 673 descriu els aspectes generals de la substitució i la NTP 1216 el model de columnes per a comparar alternatives.

Tipus de substitució i criteris de comparació

La substitució pot afectar la substància (un dissolvent clorat per un de base aquosa, un pigment amb crom hexavalent per un sense ell), a la forma física o a l’envasament (pols per granulat o pasta, envasos amb dosatge tancat), al procés (aplicació per immersió en lloc de polvorització, soldadura amb menor emissió, neteja mecànica en lloc de química) o a la tecnologia (sistemes tancats, automatització). La comparació d’alternatives ha d’abastar tots els perills: efectes aguts i crònics sobre la salut, riscos fisicoquímics (inflamabilitat, reactivitat), riscos per al medi ambient, potencial d’alliberament (volatilitat, pulverulencia) i riscos del procés (temperatura, pressió, quantitats), a més de les propietats tècniques i el cost.

El model de columnes, desenvolupat per l’Institut de Seguretat i Salut en el Treball de l’assegurança d’accidents alemany i adaptat pel INSST en la NTP 1216, ordena aquests criteris en columnes i assigna a cada substància un nivell de risc per columna a partir de la seva classificació conforme al Reglament CLP, la qual cosa permet una comparació ràpida i transparent entre la substància utilitzada i les candidates sense necessitat d’una anàlisi experta en la fase preliminar; la decisió final requereix valorar els aspectes no coberts pel model, com els disruptors endocrins i les condicions reals d’ús.

Condicions per a una substitució eficaç

• Informació completa. Fitxes de dades de seguretat actualitzades i dades del proveïdor sobre l’alternativa, incloses les impureses i les nanoformes.
• Anàlisi de riscos nous. Comprovació que l’alternativa no introdueix riscos d’incendi, reactivitat, sensibilització o ambientals que no existien.
• Viabilitat tècnica. Proves de rendiment, compatibilitat amb equips i materials i qualitat del producte final.
• Participació. Consulta als treballadors i als seus representants i formació en l’ús de l’alternativa.
• Verificació. Reavaluació del risc i mesuraments d’exposició després del canvi per a confirmar la reducció efectiva.
• Documentació. Registre del procés d’anàlisi i de la decisió, obligatori quan la substitució de cancerígens no és possible.

Aplicació organitzativa: com abordar un programa de substitució

1. Inventariar els agents químics i prioritzar les substitucions segons la perillositat (cancerígens, mutàgens, tòxics per a la reproducció, sensibilitzants, substàncies de la llista de candidates), l’exposició i el nombre de persones afectades.
2. Recopilar informació sobre la funció de cada substància en el procés i buscar alternatives en proveïdors, bases de dades, associacions sectorials i publicacions de l’INSST i de la ECHA.
3. Comparar les alternatives amb el model de columnes o altres mètodes, considerant tots els perills, el potencial d’alliberament i els riscos del procés, i descartar les que traslladen el risc.
4. Avaluar la viabilitat tècnica i econòmica amb proves pilot, consultar als treballadors i als seus representants i decidir amb la participació de producció, qualitat, compres i prevenció.
5. Implantar l’alternativa amb formació, actualització de procediments, fitxes i etiquetatge, i ajust de les mesures de control.
6. Verificar l’eficàcia amb la reavaluació del risc i mesuraments d’exposició, i documentar tot el procés, incloses les substitucions descartades i els seus motius.
7. Revisar periòdicament l’inventari i les oportunitats de substitució a la llum de les novetats normatives, tècniques i del mercat.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari d’agents químics amb la seva classificació i la seva prioritat de substitució, documentar l’anàlisi d’alternatives i les decisions, registrar les proves, la formació i els mesuraments de verificació, i fer traçable el compliment de l’obligació d’investigar la substitució de cancerígens i mutàgens.

Límits i errors freqüents

1. Substituir per una alternativa menys coneguda que resulta igual o més perillosa, o que trasllada el risc a un altre col·lectiu o al medi ambient.
2. Comparar només la toxicitat i oblidar la inflamabilitat, la reactivitat, la volatilitat i els riscos del procés.
3. Decidir sense proves tècniques ni participació de les persones que utilitzen el producte, la qual cosa provoca rebuig o usos incorrectes.
4. No verificar amb mesuraments que l’exposició s’ha reduït després del canvi.
5. No documentar la recerca d’alternatives quan la substitució d’un cancerigen no és possible.
6. Abandonar la cerca d’alternatives després d’un primer intent fallit, sense revisar periòdicament el mercat i la normativa.

La substitució ha d’analitzar-se cas per cas amb informació tècnica completa; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; article 15, principis de l’acció preventiva.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Protecció enfront dels agents químics; article 5, mesures específiques de prevenció i protecció.
• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Protecció enfront d’agents cancerígens; article 4, substitució.
• Reglament (CE) 1907/2006 (REACH). Autorització de substàncies extremadament preocupants i anàlisis d’alternatives.
• NTP 1216. Substitució d’agents químics perillosos (III): model de columnes (versió 2020). Eina de comparació de la perillositat d’alternatives.
• NTP 673. La substitució d’agents químics perillosos: aspectes generals. Fonaments i metodologia general de la substitució.
• Reglament (CE) 1272/2008 (CLP). Classificació i etiquetatge, base de la comparació de perills.

La NTP 1216 substitueix a la NTP 712 sobre criteris i models pràctics de substitució; la ECHA publica orientacions i exemples d’anàlisis d’alternatives en el marc de l’autorització REACH.