Què és i què no és
El Criteri Tècnic 104/2021 adapta orientacions inspectores europees al marc espanyol. La seva funció és ordenar l’actuació de la ITSS; no és una nova llei que creï per primera vegada l’obligació de prevenir riscos psicosocials. Aquesta obligació forma part de la protecció enfront dels riscos laborals.
La avaluació de riscos psicosocials és una peça d’aquest treball, però no l’esgota. El criteri aborda també la intervenció davant situacions manifestades i la protecció relacionada amb danys a la salut. Per això un informe d’enquesta no acredita per si només una gestió completa.
Què examinar en l’avaluació
L’exposició de l’inspector Manuel Velázquez sobre el criteri destaca competència tècnica, participació i cobertura dels llocs. L’elecció d’eines ha de respondre al treball real i permetre identificar i valorar factors rellevants, protegint intimitat i confidencialitat.
No n’hi ha prou amb substituir l’avaluació per una enquesta de satisfacció. Les tècniques quantitatives i qualitatives tenen funcions que l’avaluador ha de justificar. També importa explicar les unitats d’anàlisis i evitar que un resultat global oculti condicions molt diferents.
Dels resultats a decisions verificables
Les mesures necessiten precisió, responsables i seguiment. Si apareixen prioritats contradictòries i falta d’autonomia, la resposta hauria de considerar com s’organitza el treball. Una xerrada sobre benestar no corregeix automàticament aquests factors.
Per exemple, l’expedient pot mostrar el problema detectat, el canvi acordat en assignació de tasques, la seva implantació i la comprovació posterior. Aquesta cadena permet entendre què s’ha fet i què queda pendent, sense convertir els registres en una fi independent.
No esperar al següent qüestionari
Una queixa, un incident o indicis de mal poden exigir actuar i revisar l’existent. Han de valorar-se els fets, les mesures de protecció i el procediment aplicable; no tota situació d’estrès equival a assetjament ni tota queixa es resol repetint l’enquesta.
Convé consultar el text oficial juntament amb la normativa vigent, perquè conté referències del moment de la seva aprovació. La documentació ha de reflectir decisions reals i la seva eficàcia, mantenint separats les dades clíniques i l’accés empresarial a informació preventiva necessària.
