Història clínic-laboral: contingut, custòdia i accés

La història clínic-laboral és la documentació sanitària que relaciona la salut d’una persona amb les seves tasques, exposicions i trajectòria de treball. Forma part de la vigilància de la salut. No equival al certificat d’aptitud que rep l’empresa ni a l’expedient administratiu de recursos humans.

En poques paraules

La història clínic-laboral integra informació sanitària i exposició laboral per a donar suport a la vigilància de la salut. Requereix custòdia, accés justificat i conservació segons les normes aplicables. L’empresa rep conclusions preventives necessàries, sense accés general a diagnòstics ni documentació clínica.

Contingut
  1. Quina informació connecta
  2. Història sanitària i expedient de personal
  3. Qui pot accedir
  4. Conservació i continuïtat
  5. Dret d’accés i correccions
  6. Exemple hipotètic: canvi de lloc
  7. Conceptes relacionats
  8. Referències

Diccionari A-Z →

Quina informació connecta

L’article 37.3 del Reglament dels Serveis de Prevenció contempla antecedents, exploració i estudis vinculats als riscos. Afegeix descripció del lloc, permanència, riscos identificats i mesures adoptades, així com llocs anteriors quan es disposa d’aquesta informació.

Aquesta connexió permet interpretar un resultat dins del seu context laboral. Un llistat de proves sense informació del treball perd part de la seva utilitat. Convé que les actualitzacions distingeixin el conegut, el referit per la persona i la informació encara pendent.

Història sanitària i expedient de personal

La història ha de mantenir-se diferenciada de documents administratius com a contractes, vacances o assignació d’equips. També es distingeix de l’informe de conclusions que permet a l’empresa adoptar mesures preventives.

Una pràctica organitzativa útil és definir quina informació aporta l’empresa al personal sanitari i quines conclusions rep. No n’hi ha prou amb crear una carpeta denominada confidencial si conserva permisos generals de recursos humans. La separació ha d’existir en accessos, funcions i circuits de comunicació.

Qui pot accedir

L’AEPD recorda que la condició de professional sanitari no permet consultar qualsevol història: l’accés ha de ser necessari per al seu treball. El personal administratiu sol pot accedir a les dades precises per a les seves funcions.

Assigna permisos segons necessitat i registra els accessos de manera adequada. Gestiona altes, substitucions i baixes de professionals. Quan un suport tecnològic intervé, aclareix responsabilitats i mesures de seguretat. Evita comptes compartits que impedeixin conèixer qui va consultar o va modificar una anotació.

Conservació i continuïtat

La Llei 41/2002 regula conservació, seguretat i documentació ordenada. El seu mínim general no ha de convertir-se en una regla automàtica d’esborrament: poden existir períodes superiors per normes autonòmiques, riscos específics o altres finalitats legítimes.

La finalització del contracte laboral tampoc determina per si sola l’eliminació. Defineix un calendari de conservació fonamentat. Davant un canvi de servei sanitari, organitza la continuïtat i el tractament de la documentació conforme a responsabilitats i bases jurídiques, sense lliurar-la indiscriminadament a l’empresa contractant.

Dret d’accés i correccions

La persona pot sol·licitar accés i còpia de la seva història conforme al règim sanitari i de protecció de dades, amb els límits legals relatius, entre altres aspectes, a tercers i anotacions subjectives. L’AEPD identifica al responsable del tractament com a destinatari de la sol·licitud.

Facilita un canal identificable i segur. Si es detecta una dada incorrecta, la gestió ha de conservar integritat i traçabilitat; corregir no significa reescriure silenciosament el passat. Les sol·licituds necessiten valoració conforme a la seva naturalesa i a la normativa aplicable.

Exemple hipotètic: canvi de lloc

Una persona passa d’una tasca administrativa a una altra amb exposició diferent. L’empresa comunica funcions i avaluació actualitzada al servei sanitari. Aquest incorpora la nova informació i determina les actuacions que corresponen.

Recursos humans rep les conclusions preventives necessàries, sense incorporar resultats clínics al seu expedient. Si canvia després el proveïdor sanitari, es prepara el circuit de continuïtat. L’historial d’exposició continua sent comprensible sense ampliar indegudament l’accés a informació mèdica.

Conceptes relacionats

Referències

  1. BOE: Reglament dels Serveis de Prevenció, article 37.3. Font oficial
  2. BOE: Llei 41/2002, documentació clínica. Font oficial
  3. AEPD: accés de professionals a dades sanitàries. Font oficial
  4. AEPD: sol·licitud de còpia de la història clínica. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 18 d’octubre de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Autor: Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra