Reconeixement medicolaboral

Què és el reconeixement medicolaboral

La Llei 31/1995 obliga l’empresari a garantir a les persones treballadores la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball. El reconeixement mèdic és l’actuació més visible d’aquesta vigilància, però no l’única: la vigilància de la salut inclou també l’anàlisi col·lectiva de resultats, la interpretació epidemiològica, la valoració de danys i la proposta de mesures preventives. El Reial decret 39/1997 (article 37.3) exigeix que la vigilància la realitzi personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada (medicina i infermeria del treball), que sigui específica en funció dels riscos, que utilitzi els protocols del Ministeri de Sanitat i que respecti la confidencialitat i la dignitat.

Els reconeixements es realitzen en moments determinats: inicial, després de la incorporació al treball o després de l’assignació de tasques amb nous riscos; periòdic, amb la freqüència que fixi el protocol i el risc; després d’una absència prolongada per motius de salut, per a detectar el possible origen laboral i recomanar accions; i en els casos previstos per normativa específica, com l’exposició a agents cancerígens, biològics, soroll, vibracions o radiacions, on la vigilància adquireix regles pròpies i terminis de conservació d’historials molt prolongats.

El reconeixement genèric o d’empresa, no relacionat amb els riscos del lloc, no compleix l’obligació legal ni pot substituir a la vigilància específica; tampoc és admissible utilitzar-lo per a fins de selecció o control aliens a la prevenció.

El contingut del reconeixement es recolza en protocols sanitaris específics i criteri professional. Les regles de consentiment i confidencialitat distingeixen l’acceptació de l’actuació sanitària, el tractament de dades i les conclusions que pot rebre l’empresa.

Principis que regeixen el reconeixement

• Voluntarietat. Només pot realitzar-se amb el consentiment de la persona treballadora. Les excepcions, previ informe dels representants, són: quan sigui imprescindible per a avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut, quan l’estat de salut pugui constituir un perill per a la pròpia persona, per a altres persones o per a tercers, o quan l’estableixi una disposició legal per a riscos específics i activitats d’especial perillositat.
• Proporcionalitat. Les proves han de ser les que causin les menors molèsties i ser proporcionals al risc; no cal incloure exploracions alienes als riscos del lloc sense justificació i consentiment.
• Especificitat. Contingut definit pels protocols de vigilància sanitària específica del Ministeri de Sanitat (soroll, pantalles de visualització, manipulació de càrregues, agents químics, postures forçades, entre altres) i per l’avaluació de riscos del lloc.
• Confidencialitat. Els resultats es comuniquen a la persona treballadora; l’empresari i les persones amb responsabilitats preventives només reben les conclusions en termes d’aptitud (apte, apte amb restriccions, no apte) i la necessitat d’introduir o millorar mesures. L’accés a la informació mèdica queda limitat al personal sanitari i a les autoritats sanitàries.
• Gratuïtat i temps de treball. El cost és a càrrec de l’empresari i el temps emprat es considera temps de treball.
• Prolongació. Quan els riscos ho justifiquin, el dret a la vigilància s’estén més enllà de la finalització de la relació laboral, en els termes que fixi la normativa.

Contingut i resultats

• Història clínic-laboral. Anamnesi, historial d’exposicions i de llocs, hàbits rellevants i antecedents, complementada amb la descripció del lloc i dels riscos.
• Exploració i proves. Segons protocol: audiometria en soroll, espirometria en agents respiratoris, exploració osteomuscular en càrregues i postures, control visual en pantalles, marcadors biològics en agents químics, entre altres.
• Conclusions. Informe a la persona treballadora amb resultats complets i recomanacions; certificat d’aptitud a l’empresari amb les restriccions o adaptacions que procedeixin, sense dades clíniques.
• Ús preventiu. Anàlisi col·lectiva dels resultats, amb criteris epidemiològics, per a detectar patrons de mal i proposar modificacions de l’avaluació de riscos i de les mesures.
• Documentació. Historials conservats pel servei de prevenció amb els terminis exigits per la normativa específica i per la legislació sanitària.

Aplicació organitzativa: com gestionar els reconeixements

1. Definir amb el servei de prevenció, a partir de l’avaluació de riscos, el protocol aplicable a cada lloc i la periodicitat dels reconeixements.
2. Identificar els llocs en els quals la vigilància és obligatòria per normativa específica i documentar l’informe dels representants en les excepcions a la voluntarietat.
3. Informar cada persona del contingut, la finalitat i la voluntarietat, i recaptar el consentiment o la renúncia per escrit.
4. Planificar les cites dins de la jornada, amb els reconeixements inicials abans de l’exposició i els periòdics en els terminis del protocol.
5. Rebre i gestionar els certificats d’aptitud, aplicant les restriccions i adaptacions en el lloc i comunicant-les a qui hagi de conèixer-les.
6. Sol·licitar al servei de prevenció l’anàlisi col·lectiva de resultats i incorporar les seves conclusions a l’avaluació i la planificació.
7. Garantir la confidencialitat: separació entre dades de salut (servei de prevenció) i dades d’aptitud (empresa), amb accessos restringits.

Un programari de gestió preventiva permet programar els reconeixements per lloc i protocol, controlar caducitats i consentiments, registrar l’aptitud i les restriccions amb accés limitat i traçar la relació entre resultats col·lectius i mesures preventives.

Límits i errors freqüents

1. Realitzar reconeixements genèrics no vinculats als riscos del lloc i considerar complerta l’obligació.
2. Tractar com a obligatori un reconeixement voluntari sense acreditar l’excepció legal ni l’informe dels representants.
3. Comunicar a l’empresari dades clíniques o diagnòstics en lloc de l’aptitud.
4. No aplicar les restriccions d’aptitud en el lloc o fer-lo sense adaptar les tasques.
5. Oblidar el reconeixement després d’absència prolongada per motius de salut i la vigilància postocupacional quan procedeix.
6. No utilitzar l’anàlisi col·lectiva de resultats per a millorar l’avaluació de riscos.

El contingut de cada reconeixement el determina el personal sanitari conforme als protocols vigents; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, article 22. Vigilància de la salut: voluntarietat, excepcions, confidencialitat i comunicació de l’aptitud.
• Reial decret 39/1997, article 37.3. Funcions de vigilància i control de la salut per personal sanitari i moments de la vigilància.
• Reial decret 843/2011, de 17 de juny. Criteris bàsics sobre l’organització de recursos per a l’activitat sanitària dels serveis de prevenció.
• Llei 41/2002, de 14 de novembre. Autonomia del pacient, informació i documentació clínica.
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. Protecció de dades personals, aplicable a les dades de salut.

La Directiva 89/391/CEE, article 14, estableix el dret a la vigilància adequada de la salut en funció dels riscos. A Colòmbia, les avaluacions mèdiques ocupacionals es regulen en la Resolució 2346 de 2007 i en el SG-SST del Decret 1072 de 2015.