Aptitud mèdica laboral

Marc legal: vigilància de la salut, voluntarietat i confidencialitat

L’article 22 de la Llei 31/1995 obliga l’empresari a garantir als treballadors la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball, amb caràcter voluntari per al treballador excepte tres excepcions: quan sigui imprescindible per a avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut, quan l’estat de salut pugui constituir un perill per al propi treballador, per als altres o per a altres persones relacionades amb l’empresa, o quan una disposició legal l’estableixi per a riscos específics i activitats d’especial perillositat. La vigilància es realitza per personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada, i els resultats es comuniquen al treballador; l’empresari i les persones amb responsabilitats preventives només són informats de les conclusions en relació amb l’aptitud per a l’acompliment del lloc i amb la necessitat d’introduir o millorar mesures de protecció.

L’article 37 del Reial decret 39/1997 detalla les funcions sanitàries del servei de prevenció: avaluació inicial de la salut després de la incorporació o l’assignació de noves tasques amb riscos nous, avaluació després d’absències prolongades per motius de salut i vigilància periòdica, amb història clínic-laboral, exploració i proves conforme als protocols aprovats pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes. La Llei 41/2002 sobre autonomia del pacient i la normativa de protecció de dades regulen el consentiment, la informació i la custòdia de la documentació clínica, que només pot ser accedida pel personal sanitari i les autoritats sanitàries.

La qualificació d’aptitud ha de basar-se en el coneixement dels riscos i exigències del lloc, no en criteris genèrics; per això el servei de prevenció necessita l’avaluació de riscos i la descripció de tasques per a dissenyar la vigilància i emetre una conclusió fonamentada. Les guies del Ministeri de Sanitat i de les societats científiques de medicina del treball aporten criteris de valoració de l’aptitud i de les restriccions.

Tipus de qualificació i conseqüències

• Apte. La persona pot exercir les tasques del lloc sense restriccions, amb les mesures preventives previstes en l’avaluació.
• Apte amb limitacions o restriccions. Pot exercir el lloc sempre que s’adoptin adaptacions (limitació de determinades tasques, exposicions o temps, mesures addicionals) que l’empresari ha d’implantar conforme a l’article 25 de la Llei 31/1995.
• No apte temporal. Situació transitòria, per exemple durant un procés de recuperació o una exposició temporal incompatible (embaràs, tractament), que exigeix reavaluació en un termini definit i, mentrestant, adaptació o canvi de lloc.
• No apte. La persona no pot exercir les tasques essencials del lloc sense risc per a la seva salut o la de tercers; obre la via de canvi de lloc compatible quan existeixi i, en defecte d’això, els procediments laborals i de Seguretat Social aplicables.
• Pendent de valoració. Quan el reconeixement no ha pogut completar-se o es requereixen proves o informes addicionals; no és una qualificació definitiva.
• Treballadors especialment sensibles. L’aptitud incorpora la protecció de persones amb característiques personals, estat biològic o discapacitat que les facin especialment sensibles, i de les treballadores embarassades, en part recent o lactància, conforme als articles 25 i 26 de la Llei 31/1995.
• Comunicació. El treballador rep els resultats complets; l’empresari rep només la conclusió d’aptitud i les recomanacions preventives, per escrit i amb registre.

Aptitud i altres figures

• Incapacitat temporal i permanent. L’aptitud laboral preventiva és distinta de la incapacitat de la Seguretat Social: una persona amb incapacitat permanent per a la seva professió pot ser apta per a un altre lloc, i una qualificació de no apte no equival a incapacitat.
• Reconeixements obligatoris sectorials. Determinades activitats exigeixen reconeixements amb continguts i periodicitat fixats per normativa específica (radiacions ionitzants, amiant, cancerígens, soroll, treball en mines, busseig, tripulacions, conductors professionals amb normativa de trànsit).
• Reconeixements previs a la contractació. La vigilància de la salut es refereix al lloc i no pot utilitzar-se com a selecció de personal ni condicionar la contractació al marge dels riscos, amb respecte a la no discriminació.
• Adaptació del lloc. La qualificació amb restriccions obliga a adaptar el lloc o a assignar un altre compatible; la falta d’adaptació és una infracció i pot generar responsabilitats.
• Reincorporació després d’absències prolongades. L’examen de salut després d’una baixa prolongada permet detectar l’origen laboral del mal, valorar l’aptitud i recomanar adaptacions per al retorn al treball.
• Vigilància col·lectiva. Els resultats agregats i anonimitzats permeten analitzar la relació entre riscos i salut en l’empresa i revisar l’avaluació i les mesures.

Aplicació organitzativa: com gestionar l’aptitud mèdica laboral

1. Facilitar al servei de prevenció l’avaluació de riscos i la descripció de tasques i exigències de cada lloc per a dissenyar la vigilància de la salut i fonamentar l’aptitud.
2. Identificar els llocs amb vigilància obligatòria per normativa específica o per risc per a tercers i els que són voluntaris, i informar els treballadors dels seus drets.
3. Planificar els exàmens de salut inicials, periòdics i després d’absències prolongades, amb la periodicitat dels protocols aplicables.
4. Establir el circuit de comunicació de les conclusions d’aptitud a l’empresari i als responsables preventius, garantint la confidencialitat de les dades clíniques.
5. Definir el procediment d’actuació davant qualificacions amb restriccions o no aptitud: anàlisi d’adaptacions, canvi de lloc, participació del servei de prevenció i dels representants dels treballadors, i terminis.
6. Integrar la protecció de treballadors especialment sensibles i de la maternitat en l’avaluació de riscos i en la gestió de l’aptitud.
7. Registrar les qualificacions i les adaptacions adoptades, amb accés restringit, i revisar els llocs amb restriccions recurrents com a senyal de millora preventiva.

Un programari de gestió preventiva permet planificar els reconeixements per lloc i periodicitat, registrar les conclusions d’aptitud amb control d’accés separat de la informació clínica, gestionar les restriccions i adaptacions amb responsables i terminis i alertar de venciments i reavaluacions.

Límits i errors freqüents

1. Rebre o sol·licitar dades clíniques dels treballadors en lloc de la conclusió d’aptitud.
2. Utilitzar la vigilància de la salut com a criteri de selecció de personal o condicionar la contractació al marge dels riscos del lloc.
3. Emetre qualificacions genèriques sense conèixer els riscos i exigències reals del lloc.
4. No adaptar el lloc ni assignar un altre compatible després d’una qualificació amb restriccions.
5. Imposar reconeixements en llocs on la vigilància és voluntària, o no realitzar-los on és obligatòria.
6. Confondre l’aptitud preventiva amb la incapacitat de la Seguretat Social o amb l’avaluació de l’acompliment.

Els criteris de valoració es detallen en els protocols de vigilància sanitària específica i en les guies del Ministeri de Sanitat i de les societats científiques; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; article 22 sobre vigilància de la salut i articles 25 i 26 sobre treballadors especialment sensibles i maternitat.
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; article 37 sobre funcions de vigilància i control de la salut.
• Llei 41/2002, de 14 de novembre. Autonomia del pacient i drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.
• Protocols de vigilància sanitària específica de les persones treballadores (Ministeri de Sanitat). Protocols per risc aprovats per la Comissió de Salut Pública.
• Guies i protocols de vigilància de la salut de les persones treballadores (Ministeri de Sanitat). Guies bàsiques i criteris de vigilància de la salut.

La Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades i garantia dels drets digitals regula el tractament de les dades de salut; la normativa específica de radiacions ionitzants, amiant, cancerígens, soroll i altres agents fixa reconeixements obligatoris amb continguts i periodicitat propis.