Composició i factors que determinen l’exposició
- Procés de soldadura. La soldadura amb elèctrode revestit i la de fil tubular generen més fum que la MIG/MAG amb fil massís i, sobretot, que la TIG; el tall per plasma i l’oxitall produeixen fums i òxids de nitrogen.
- Metall base i aportació. Els acers inoxidables i els aliatges de níquel i crom generen crom hexavalent i níquel; l’alumini, òxids d’alumini i ozó; els acers al carboni, òxids de ferro i manganès.
- Recobriments i contaminants. Galvanitzacions (zinc), pintures (plom, cromats), emprimacions, olis i desgreixadors clorats (fosgè) augmenten la toxicitat dels fums.
- Paràmetres i posició. La intensitat, la tensió, el tipus de gas de protecció i la posició del soldador respecte a la columna de fum influeixen en la quantitat de fum i en l’exposició.
- Entorn. Tallers tancats, cabines sense extracció, espais confinats i treballs a l’interior de peces i estructures concentren els fums.
- Exposició de tercers. Persones pròximes (ajudants, personal de manteniment, altres oficis) exposades sense ser conscients.
Efectes sobre la salut
Els efectes aguts inclouen la irritació d’ulls, nas i gola, la febre dels fums metàl·lics (síndrome gripal transitòria associat sobretot als òxids de zinc i de coure) i la intoxicació per gasos com l’ozó, els òxids de nitrogen i el monòxid de carboni en espais tancats. Els efectes crònics comprenen la bronquitis crònica, l’asma ocupacional, la pneumoconiosi del soldador (siderosis), la reducció de la funció pulmonar, el major risc d’infeccions respiratòries, els efectes neurològics associats al manganès i, segons la classificació de la IARC de 2017, el càncer de pulmó, amb evidències addicionals de càncer de ronyó i de melanoma ocular; els compostos de crom hexavalent i níquel són a més cancerígens reconeguts per si mateixos.
La vigilància de la salut dels soldadors ha de ser específica, amb atenció a la funció respiratòria, i en el cas d’exposició a cancerígens es prolonga més enllà de la fi de l’exposició conforme al Reial decret 665/1997.
Marc normatiu i control de l’exposició
- Reial decret 374/2001. Avaluació de l’exposició als agents químics dels fums amb mesuraments i comparació amb els valors límit ambientals de l’INSST (per exemple, manganès, òxids de ferro, ozó, òxids de nitrogen), i aplicació de la jerarquia de mesures.
- Reial decret 665/1997. Règim d’agents cancerígens quan intervenen crom hexavalent, níquel o altres agents classificats, amb valor límit reforçat per al crom hexavalent després del Reial decret 427/2021, substitució, extracció, zones delimitades, registre d’exposats i vigilància de la salut.
- Extracció localitzada. Torxes amb aspiració integrada, braços d’extracció articulats, taules i cabines aspirants, amb verificació periòdica de cabals i manteniment de filtres.
- Reducció en l’origen. Processos i consumibles de baixa emissió, paràmetres optimitzats, neteja prèvia de les peces i eliminació de recobriments en la zona de soldadura.
- Ventilació general i organització. Ventilació dels tallers com a complement, separació de llocs, limitació del temps d’exposició i posicionament del soldador fora de la columna de fum.
- Protecció respiratòria. Equips filtrants i pantalles de soldadura amb subministrament d’aire filtrat com a mesura complementària quan l’extracció no és viable o suficient, amb formació en el seu ús.
- Referències tècniques. Notes Tècniques de Prevenció de l’INSST sobre soldadura i base de dades BASEQUIM sobre exposició a fums metàl·lics.
Aplicació organitzativa: com controlar els fums de soldadura
- Inventariar els processos de soldadura i talli, els materials base i d’aportació, els recobriments i els entorns de treball, i identificar a les persones exposades, incloses les pròximes als llocs.
- Avaluar l’exposició amb mesuraments dels components rellevants (manganès, crom hexavalent, níquel, òxids de ferro, ozó) i comparar-la amb els valors límit, aplicant el Reial decret 665/1997 quan intervinguin cancerígens.
- Reduir l’emissió en l’origen: processos i consumibles de baixa emissió, paràmetres optimitzats i neteja de les peces.
- Instal·lar i mantenir l’extracció localitzada adequada a cada lloc, amb verificació periòdica de la seva eficàcia i registre del manteniment de filtres.
- Organitzar el treball (ventilació general, separació de llocs, posició del soldador, temps) i definir la protecció respiratòria complementària quan escaigui.
- Formar a soldadors i personal pròxim, implantar el registre de persones exposades a cancerígens i la vigilància de la salut específica.
- Revisar l’avaluació davant canvis de materials, processos o instal·lacions i repetir els mesuraments amb la periodicitat establerta.
Un programari de gestió preventiva permet vincular cada lloc de soldadura amb els agents avaluats, els mesuraments i els valors límit, programar el manteniment i la verificació de l’extracció, gestionar la protecció respiratòria i la formació, i mantenir el registre de persones exposades a cancerígens amb els terminis de conservació exigits.
Límits i errors freqüents
- Soldar sense extracció localitzada confiant en la ventilació general del taller.
- Ignorar els recobriments i contaminants de les peces, origen de fums especialment tòxics.
- No avaluar l’exposició a crom hexavalent i níquel en la soldadura d’inoxidables ni aplicar el règim de cancerígens.
- Utilitzar màscares inadequades o sense ajust com a única mesura de protecció.
- Oblidar a les persones pròximes als llocs de soldadura en l’avaluació i en la protecció.
- No mantenir ni verificar els sistemes d’extracció, que perden eficàcia amb filtres saturats i cabals insuficients.
L’avaluació concreta depèn del procés, els materials i l’entorn; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.
Exemple pràctic
Situació: un taller d’estructures metàl·liques amb dotze llocs de soldadura MIG/MAG d’acer al carboni i dos d’inoxidable rep els resultats d’una avaluació higiènica amb superacions del valor límit de manganès.
- Anàlisi. El servei de prevenció comprova que els braços d’extracció existents no s’utilitzen correctament, que els filtres estan saturats i que els dos llocs d’inoxidable no disposen d’extracció específica ni s’aplica el règim de cancerígens.
- Mesures. Se substitueixen els filtres i s’estableix el seu manteniment, es forma als soldadors en el posicionament del braç d’extracció, s’instal·len torxes amb aspiració integrada en els llocs d’inoxidable i s’optimitzen els paràmetres i consumibles per a reduir l’emissió.
- Cancerígens. Es delimita la zona de soldadura d’inoxidable, es crea el registre de persones exposades a crom hexavalent i níquel, s’implanta la vigilància de la salut específica i es faciliten pantalles amb subministrament d’aire filtrat per a les operacions sense extracció eficaç.
- Seguiment. Els mesuraments posteriors mostren exposicions per sota dels valors límit, la verificació de l’extracció es programa trimestralment i l’avaluació es revisa davant cada canvi de materials.
Marc normatiu i de referència
- Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Protecció enfront dels riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.
- Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Protecció enfront de l’exposició a agents cancerígens durant el treball; crom hexavalent i níquel.
- Reial decret 427/2021, de 15 de juny. Modifica el Reial decret 665/1997; valors límit del crom hexavalent i altres actualitzacions.
- Reial decret 773/1997, de 30 de maig. Utilització d’equips de protecció individual; protecció respiratòria.
- NTP 494. Soldadura elèctrica a l’arc: normes de seguretat. Riscos i mesures de la soldadura a l’arc, inclosos els fums.
- INSST. BASEQUIM 011. Soldadura manual TIG d’acers inoxidables i d’alt aliatge: exposició a fums metàl·lics. Situació de treball amb exposició a crom (VI) i níquel.
- IARC. Monografies, volum 118. Soldadura, triòxid de molibdè i òxid d’indi i estany (2018). Avaluació de la carcinogenicitat dels fums de soldadura (grup 1).
Els valors límit ambientals dels components dels fums de soldadura es recullen en el document anual de límits d’exposició professional per a agents químics de l’INSST.
