Ventilació i extracció localitzada

Ventilació general per dilució

La ventilació general consisteix a aportar aire exterior i extreure aire del local per a diluir els contaminants i mantenir condicions de temperatura, humitat i qualitat de l’aire acceptables. Pot ser natural (obertures, finestres, claraboies, efecte xemeneia) o forçada (ventiladors d’impulsió o extracció), i la seva eficàcia depèn del cabal, de la distribució de l’aire, de la situació d’entrades i sortides respecte als focus i als llocs, i de l’absència de curtcircuits i zones mortes. El Reial decret 486/1997 exigeix una renovació mínima de 30 metres cúbics d’aire net per hora i treballador en treballs sedentaris en ambients no calorosos ni contaminats i de 50 en els altres casos, i el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis fixa els cabals de ventilació segons la qualitat de l’aire interior exigible.

La dilució només és apropiada quan el contaminant és de toxicitat baixa, s’emet de manera uniforme, en petites quantitats i lluny de la zona respiratòria, i quan no existeixen focus localitzables; no és acceptable com a única mesura enfront d’agents molt tòxics, cancerígens, sensibilitzants o emesos en grans quantitats, ni enfront de pólvores i fums que es dipositen en l’entorn. La NTP 741 de l’INSST desenvolupa els criteris de disseny de la ventilació general per dilució i la NTP 742 la ventilació general d’edificis.

A més de controlar l’exposició, la ventilació general contribueix al confort tèrmic i a la qualitat de l’aire interior, i ha de compensar l’aire extret pels sistemes d’extracció localitzada per a evitar depressions que redueixin la seva eficàcia, provoquin corrents molestes o arrosseguin gasos de combustió.

El control del pols de fusta exigeix captar l’emissió prop del seu origen i mantenir l’eficàcia durant les operacions auxiliars. En treballs amb isocianats han de considerar-se també vapors, aerosols i contacte cutani.

Extracció localitzada: elements i disseny

• Element de captació. Campana envolupant, cabina, vitrina, braç articulat, escletxa o campana de sostre; com més tanqui el focus i més a prop estigui d’ell, menor cabal necessita per a captar el contaminant. La velocitat de captura en el punt d’emissió ha de superar la velocitat de dispersió del contaminant i els corrents de l’entorn.
• Conductes. Dissenyats amb velocitats de transport suficients per a evitar dipòsits (especialment amb pols), amb traçats curts, poques corbes i registres de neteja, i amb materials compatibles amb el contaminant.
• Depuració. Filtres de mangues o cartutxos, ciclons, rentadors, filtres de carbó actiu o filtres d’alta eficàcia segons el contaminant, amb manteniment i substitució periòdica i control de la recirculació de l’aire depurat.
• Ventilador. Seleccionat per al cabal i la pèrdua de càrrega del sistema, situat després de la depuració quan el contaminant és agressiu, i amb protecció enfront d’atmosferes explosives quan escaigui.
• Descàrrega. Sortida a l’exterior a altura i distància suficients de preses d’aire, finestres i zones de pas per a evitar la reentrada del contaminant.
• Aire de compensació. Aportació d’aire equivalent a l’extret per a mantenir l’equilibri de pressions i l’eficàcia de les captacions.
• Integració amb el procés. Captacions que no obstaculitzin el treball, enclavaments que impedeixin operar sense extracció i consideració de l’ergonomia del lloc perquè el sistema s’utilitzi realment.
• Disseny de referència. Criteris de l’American Conference of Governmental Industrial Hygienists (Industrial Ventilation) i de les NTP 672 i 1200 de l’INSST sobre extracció localitzada i vitrines de laboratori.

Comprovació, manteniment i verificació de l’eficàcia

• Recepció. Mesurament inicial de cabals, velocitats de captura i pressions estàtiques per a verificar que el sistema compleix el disseny i establir els valors de referència.
• Comprovacions rutinàries. Mesurament periòdic de la pressió estàtica en punts de referència (NTP 615) i del cabal (NTP 668) per a detectar obstruccions, fugides, filtres saturats o desgast del ventilador; comprovacions visuals amb fum per a confirmar la captura.
• Manteniment. Neteja de conductes i captacions, substitució de filtres, revisió de corretges, coixinets i motors, i registre de les intervencions.
• Verificació higiènica. Mesuraments de l’exposició dels treballadors per a confirmar que el sistema manté les concentracions per sota dels valors límit i detectar deterioracions.
• Modificacions. Qualsevol canvi en el procés, en les captacions o en la distribució del local exigeix revisar el disseny i verificar de nou l’eficàcia.
• Formació. Els treballadors han de conèixer el funcionament del sistema, la posició correcta respecte a la captació, els senyals de fallada i la prohibició de treballar sense extracció quan sigui exigible.

Aplicació organitzativa: com gestionar la ventilació i l’extracció localitzada

1. Identificar en l’avaluació de riscos els focus d’emissió de contaminants i les zones amb necessitats de renovació d’aire, i decidir per a cadascun entre extracció localitzada, ventilació general o ambdues.
2. Dissenyar o encarregar el disseny dels sistemes amb criteris tècnics reconeguts, considerant el tipus de contaminant, el procés, l’aire de compensació i la possible presència d’atmosferes explosives.
3. Verificar en la recepció cabals, velocitats de captura i pressions, i registrar els valors de referència.
4. Establir el programa de comprovacions rutinàries i de manteniment, amb responsables, periodicitat i registres.
5. Verificar periòdicament l’eficàcia amb mesuraments de l’exposició dels treballadors i ajustar el sistema quan els resultats l’exigeixin.
6. Formar als treballadors en l’ús correcte de les captacions i en la detecció de fallades, i establir enclavaments o procediments que impedeixin treballar sense extracció.
7. Revisar el disseny davant canvis de procés, productes o distribució.

Un programari de gestió preventiva permet inventariar els sistemes de ventilació i extracció amb els seus valors de referència, planificar les comprovacions i el manteniment, registrar mesuraments de pressió, cabal i exposició i alertar de desviacions respecte al disseny.

Límits i errors freqüents

1. Recórrer a la ventilació general enfront de contaminants tòxics o cancerígens que exigeixen extracció localitzada o sistemes tancats.
2. Instal·lar captacions allunyades del focus o mal orientades, que no capturen el contaminant abans que arribi a la zona respiratòria.
3. No aportar aire de compensació, amb depressions que redueixen l’eficàcia i generen corrents.
4. Descurar el manteniment: filtres saturats, conductes obstruïts, corretges destensadas i cabals molt inferiors als de disseny.
5. No verificar l’eficàcia amb mesuraments després de la instal·lació ni periòdicament.
6. recircular aire sense depuració adequada o descarregar l’aire extret al costat de preses d’aire i finestres.

Els criteris tècnics de disseny i comprovació es detallen en les NTP de l’INSST i en les guies de referència; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Llocs de treball; annex III sobre condicions ambientals i renovació mínima de l’aire.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Agents químics; jerarquia de mesures amb prioritat de les mesures tècniques de control com l’extracció localitzada.
• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Agents cancerígens; sistemes tancats i extracció localitzada com a mesures exigides.
• NTP 741: Ventilació general per dilució (INSST). Criteris de disseny i limitacions de la ventilació general.
• NTP 672: Extracció localitzada en el laboratori (INSST). Elements i disseny dels sistemes d’extracció localitzada.
• NTP 615: Mesurament de la pressió estàtica per a la comprovació rutinària de sistemes d’extracció localitzada (INSST). Comprovació rutinària de l’eficàcia dels sistemes.

La NTP 668 de l’INSST tracta el mesurament del cabal en sistemes d’extracció localitzada, la NTP 742 la ventilació general d’edificis i la NTP 1200 les vitrines de gasos; el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis fixa els cabals de ventilació segons la qualitat de l’aire interior exigible.