Qualitat de l’aire interior

Contaminants, fonts i efectes

L’aire d’un edifici rep contaminants dels ocupants (diòxid de carboni, bioefluents, agents biològics), dels materials i el mobiliari (compostos orgànics volàtils, formaldehid), de les activitats (productes de neteja, impressores i fotocopiadores, cuines), de les instal·lacions (humitats, conductes i filtres bruts, torres de refrigeració i humidificadors amb legionel·la, combustions defectuoses amb monòxid de carboni) i de l’exterior (trànsit, pol·len, partícules, radó procedent del terreny). La ventilació insuficient, el manteniment deficient de la climatització i les temperatures i humitats inadequades agreugen el problema.

Els efectes habituals són irritació d’ulls, nas i gola, mal de cap, fatiga, dificultat de concentració, sequedat de pell i mucoses, i símptomes respiratoris i al·lèrgics. Quan una proporció significativa dels ocupants presenta aquests símptomes, que milloren en abandonar l’edifici, sense una causa única identificada, es parla de síndrome de l’edifici malalt, descrit en les NTP 289 i 290 de l’INSST. Distintes són les malalties relacionades amb l’edifici, amb diagnòstic i agent coneguts, com la legionel·losi, la pneumonitis per hipersensibilitat, l’asma ocupacional o la intoxicació per monòxid de carboni.

El Reial decret 486/1997 estableix en el seu annex III les condicions ambientals dels llocs de treball: temperatura entre 17 i 27 graus en treballs sedentaris i entre 14 i 25 en treballs lleugers, humitat relativa entre el 30 i el 70 per cent (50 per cent mínim si hi ha risc d’electricitat estàtica), i una renovació mínima de 30 metres cúbics d’aire net per hora i treballador en treballs sedentaris en ambients no calorosos ni contaminats, i de 50 en els altres casos, amb la finalitat d’evitar l’ambient viciat i les olors desagradables. El Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis classifica la qualitat de l’aire interior exigible (ANADA 1 a ANADA 4) segons l’ús de l’edifici i fixa cabals de ventilació, filtració i manteniment.

Paràmetres, avaluació i mesures

• Diòxid de carboni. Indicador de la renovació de l’aire respecte a l’ocupació; concentracions superiors a les 1.000 parts per milió solen indicar ventilació insuficient, encara que no és un contaminant tòxic a aquests nivells.
• Temperatura i humitat. Paràmetres de confort tèrmic i de control de la proliferació biològica; la NTP 243 i la norma UNE-EN 16798-1 aporten criteris de disseny i avaluació.
• Compostos orgànics volàtils i formaldehid. Procedents de materials, mobiliari, pintures, adhesius i productes de neteja; es redueixen amb selecció de materials de baixa emissió, ventilació després d’obres i control de productes.
• Partícules i ozó. Procedents de l’exterior, d’impressores i equips i d’activitats interiors; es controlen amb filtració adequada, manteniment i ubicació d’equips.
• Agents biològics. Fongs i bacteris en humitats, conductes, filtres i humidificadors; legionel·la en torres de refrigeració, condensadors evaporatius, aigua calenta sanitària i altres sistemes regulats pel Reial decret 487/2022.
• Monòxid de carboni i radó. Riscos greus: combustions defectuoses i garatges connectats, i radó en zones de risc geològic, amb obligacions del Reial decret 1029/2022 sobre protecció enfront de radiacions ionitzants.
• Avaluació. Anàlisi de queixes i símptomes (NTP 380), inspecció de les instal·lacions i de l’edifici, mesuraments de paràmetres bàsics i, si escau, de contaminants específics, conforme a les NTP 243 i 431.
• Mesures. Actuar sobre les fonts (materials, productes, activitats), garantir la ventilació i la seva distribució, mantenir les instal·lacions, controlar temperatura i humitat i gestionar les queixes de manera sistemàtica.

Instal·lacions, manteniment i responsabilitats

• Ventilació i climatització. Cabals d’aire exterior conformes al RITE i al Reial decret 486/1997, distribució que eviti zones mortes i curtcircuits, preses d’aire allunyades de fonts de contaminació i control de la recirculació.
• Manteniment. Revisió i neteja de conductes, filtres, unitats de tractament d’aire, safates de condensats i humidificadors conforme al programa de manteniment del RITE i a la UNE 171330, amb registres.
• Legionel·la. Programa de manteniment higienicosanitari de les instal·lacions de risc, amb neteja, desinfecció, analítiques i registres conforme al Reial decret 487/2022.
• Obres i reformes. Ventilació i aïllament de zones durant obres, selecció de materials de baixa emissió i període de ventilació abans de l’ocupació.
• Teletreball i edificis de tercers. La Llei 10/2021 i la coordinació d’activitats empresarials estenen l’atenció als espais on treballa el personal fora de les instal·lacions pròpies.
• Participació. La consulta als treballadors i als seus representants i un canal de comunicació de queixes faciliten la detecció precoç de problemes.

Aplicació organitzativa: com gestionar la qualitat de l’aire interior

1. Inventariar els edificis i espais de treball amb els seus sistemes de ventilació i climatització, instal·lacions de risc de legionel·la i zones de risc de radó.
2. Incloure la qualitat de l’aire interior en l’avaluació de riscos dels llocs d’oficina i atenció al públic, amb paràmetres bàsics (temperatura, humitat, diòxid de carboni) i revisió de fonts de contaminació.
3. Establir el programa de manteniment de les instal·lacions conforme al RITE i al Reial decret 487/2022, amb registres de neteja, substitució de filtres, desinfeccions i analítiques.
4. Implantar un canal de comunicació de queixes i símptomes i un procediment de recerca (enquesta, inspecció, mesuraments) quan s’acumulin.
5. Controlar els productes de neteja, els materials d’obres i reformes i la ubicació d’equips emissors.
6. Informar els ocupants sobre les condicions ambientals i les mesures adoptades, i consultar als representants dels treballadors.
7. Revisar periòdicament les condicions amb mesuraments i auditories del sistema de climatització, i després de canvis d’ocupació o distribució.

Un programari de gestió preventiva permet registrar els mesuraments ambientals per edifici i zona, planificar el manteniment de les instal·lacions i els controls de legionel·la, gestionar les queixes i la seva recerca i conservar els registres exigits per la normativa.

Límits i errors freqüents

1. Reduir la ventilació per a estalviar energia sense garantir els cabals mínims d’aire exterior.
2. Descurar el manteniment de filtres, conductes, safates i humidificadors, convertits en fonts de contaminació biològica.
3. Atribuir les queixes a factors subjectius sense investigar ni mesurar.
4. Introduir materials, mobiliari o productes de neteja sense considerar les seves emissions ni ventilar després d’obres.
5. Oblidar les instal·lacions de risc de legionel·la o el radó en zones de risc.
6. Mesurar un únic paràmetre (diòxid de carboni) i concloure que no existeix problema sense analitzar altres fonts.

Les condicions ambientals exigibles es detallen en el Reial decret 486/1997, en el RITE i en la guia tècnica de l’INSST sobre llocs de treball; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Llocs de treball; annex III sobre condicions ambientals, temperatura, humitat i renovació de l’aire.
• Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol. Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis; qualitat de l’aire interior, ventilació i manteniment d’instal·lacions.
• Reial decret 487/2022, de 21 de juny. Requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
• NTP 243: Ambients tancats: qualitat de l’aire (INSST). Paràmetres, contaminants i criteris d’avaluació.
• NTP 431: Caracterització de la qualitat de l’aire en ambients interiors (INSST). Metodologia de recerca i mesurament.
• NTP 380: La síndrome de l’edifici malalt: qüestionari simplificat (INSST). Eina d’enquesta als ocupants.

La NTP 289 de l’INSST descriu els factors de risc de la síndrome de l’edifici malalt, la norma UNE-EN 16798-1 els paràmetres ambientals de disseny i la UNE 171330 la inspecció de la qualitat ambiental interior; el Reial decret 1029/2022 regula la protecció enfront del radó en llocs de treball.