Detectar i quantificar no són el mateix
Un laboratori pot observar un senyal compatible amb l’anàlit sense poder assignar-li una quantitat prou fiable. Per això existeixen resultats detectats però inferiors al límit de quantificació. L’informe ha de distingir-los d’una absència de senyal i assenyalar el criteri utilitzat. Un valor numèric estimat no adquireix la mateixa qualitat que un dins de l’interval validat.
La unitat canvia la interpretació
Els límits poden expressar-se com a massa per mostra o com a concentració. En una mostra activa, convertir massa a concentració requereix el volum d’aire efectiu. Dues mostres analitzades amb el mateix procediment poden tenir límits de quantificació en aire diferents si els volums recollits no són iguals. La unitat ha d’acompanyar sempre a la dada.
Planificar una sensibilitat útil
Abans d’una campanya de mesurament i mostreig higiènic es pregunta al laboratori si podrà quantificar en l’interval d’interès. Augmentar indiscriminadament el volum no és una solució: pot sobrecarregar un filtre o superar la capacitat d’un adsorbent. Es busca un mètode compatible amb sensibilitat, durada i capacitat de captació.
Com tractar els resultats inferiors al límit
No se substitueixen automàticament per zero ni per la meitat del límit en qualsevol avaluació. El tractament depèn de l’objectiu i del procediment estadístic o normatiu aplicable. Conservar el resultat censurat i el seu límit evita que una base de dades transformi una limitació analítica en una falsa certesa d’exposició nul·la.
Exemple de falsa tranquil·litat
En un exemple hipotètic, una empresa rep un resultat no quantificable, però el límit de quantificació supera la concentració que necessitava comprovar. La mostra no demostra que s’aconsegueixi aquest objectiu. El tècnic sol·licita un mètode més adequat o replanteja el mostreig; repetir la conclusió d’absència no aporta informació nova.
Què revisar amb el laboratori
És útil confirmar com s’han determinat tots dos límits, si corresponen al mètode complet i si la matriu presenta interferències. L’informe ha d’indicar l’interval de treball i les restriccions rellevants. Aquesta revisió permet triar un mesurament capaç d’orientar decisions, en comptes de descobrir després que el mètode no tenia sensibilitat suficient.
