Valors límit d’exposició professional

Què són els valors límit d’exposició professional

L’avaluació de l’exposició a agents químics necessita un criteri de comparació: el valor límit ambiental (VLA) és la concentració d’un agent en l’aire, referida a un període de temps, que serveix de referència per a decidir si l’exposició és acceptable. El document de l’INSST distingeix el VLA-ED, valor límit ambiental d’exposició diària, referit a una jornada de vuit hores i una setmana de quaranta, i el VLA-EC, valor límit ambiental d’exposició de curta durada, referit a períodes de quinze minuts, que no ha de superar-se en cap moment de la jornada. Per a determinats agents es fixen a més valors límit biològics (VLB), que es refereixen a la concentració de l’agent o dels seus metabòlits en mitjans biològics com a sang o orina.

Els valors límit no són una frontera entre el segur i el perillós: són eines de referència basades en els coneixements disponibles, subjectes a revisió i que no protegeixen necessàriament a totes les persones, en particular a les especialment sensibles. Per això el Reial decret 374/2001 exigeix, encara que no se superin, aplicar els principis de l’acció preventiva i reduir l’exposició al nivell més baix raonablement possible; per a els agents cancerígens, mutàgens i reprotòxics el criteri és el nivell més baix tècnicament possible.

El document de l’INSST incorpora notacions complementàries: via dèrmica, quan l’absorció a través de la pell pot contribuir de manera substancial a la dosi; sensibilitzant; i les classificacions de carcinogenicitat, mutagenicitat i toxicitat per a la reproducció conforme al Reglament CLP. Aquestes notacions modifiquen la manera d’avaluar i controlar l’exposició.

La distinció entri VLA-ED i VLA-EC permet comparar cada resultat amb el període de referència adequat. Una mitjana diària favorable no acredita per si sol el control de les exposicions breus ni d’altres vies d’entrada.

Tipus de valors i la seva naturalesa jurídica

• Valors límit indicatius. Publicats pel INSST i actualitzats anualment; adoptats com a referència pel Reial decret 374/2001 i utilitzats en l’avaluació conforme a la norma UNE-EN 689. Incorporen els valors indicatius de les directives europees sobre agents químics.
• Valors límit vinculants. Fixats per reial decret per a agents concrets: els de l’annex III del Reial decret 665/1997 per a cancerígens, mutàgens i reprotòxics (benzè, clorur de vinil, pols de fustes dures, crom VI, sílice cristal·lina respirable, formaldehid, emissions de motors dièsel, entre altres), el de l’amiant en el Reial decret 396/2006 i el del plom en el mateix Reial decret 374/2001. La seva superació constitueix incompliment normatiu.
• Valors límit biològics. Indicadors de la dosi absorbida per totes les vies; el seu control es realitza mitjançant la vigilància de la salut amb les garanties de confidencialitat de la Llei 31/1995.
• Absència de valor límit. Per a molts agents no existeix valor de referència; en aquests casos s’utilitzen criteris d’altres entitats reconegudes, valors derivats de les fitxes de dades de seguretat (DNEL) o mètodes qualitatius, sempre amb justificació tècnica.
• Altres agents. El soroll, les vibracions, els camps electromagnètics i les radiacions òptiques disposen de valors límit propis en els seus reials decrets específics, distints dels valors d’agents químics.

Com s’utilitzen en l’avaluació

• Estratègia de mesurament. Selecció de treballadors i tasques, número i durada de les mostres i comparació estadística amb el valor límit conforme a la norma UNE-EN 689.
• Índex d’exposició. Relació entre l’exposició mesurada i el valor límit; per a mescles d’agents amb efectes additius se sumen els índexs individuals.
• Conclusions. Exposició acceptable, no acceptable o indeterminada, amb revisió periòdica i davant canvis en el procés, els productes o les mesures.
• Registre. Mesuraments, càlculs i conclusions conservats com a part de la documentació preventiva i comunicats a les persones afectades i als seus representants.

Aplicació organitzativa: com utilitzar-los

1. Inventariar els agents químics presents i localitzar per a cadascun el valor límit aplicable, la seva naturalesa (indicatiu o vinculant) i les seves notacions.
2. Definir l’estratègia de mesurament amb el servei de prevenció, identificant grups d’exposició similar i tasques de major exposició.
3. Realitzar els mesuraments amb mètodes validats i laboratoris acreditats, i comparar els resultats amb el valor límit conforme a la norma UNE-EN 689.
4. Aplicar mesures de reducció encara que no se superi el valor límit, prioritzant substitució, processos tancats, extracció i organització.
5. Integrar el control biològic en la vigilància de la salut quan existeixi valor límit biològic.
6. Revisar cada any els valors actualitzats pel INSST i la seva repercussió en l’avaluació.
7. Comunicar els resultats a les persones exposades i als delegats de prevenció i conservar la documentació.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari d’agents amb els seus valors límit vigents, registrar mesuraments i índexs d’exposició i programar les reavaluacions davant canvis o actualitzacions normatives.

Límits i errors freqüents

1. Considerar el valor límit com a garantia d’absència de risc per a totes les persones.
2. Comparar un únic mesurament puntual amb el VLA-ED sense una estratègia de mostreig representativa.
3. Ignorar les notacions de via dèrmica i sensibilitzant en seleccionar les mesures de control.
4. Utilitzar valors desactualitzats o d’altres jurisdiccions sense justificar la seva aplicabilitat.
5. Oblidar que per a cancerígens, mutàgens i reprotòxics el criteri és el nivell més baix tècnicament possible.
6. No sumar els índexs d’exposició d’agents amb efectes additius.

Els valors concrets s’actualitzen cada any; han de consultar-se en l’edició vigent del document de l’INSST i en els reials decrets que fixen valors vinculants.

Marc normatiu a Espanya

• Límits d’exposició professional per a agents químics a Espanya, INSST. Document anual amb els valors límit ambientals i biològics i les seves notacions.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Protecció enfront d’agents químics; valors límit com a referència i valor vinculant del plom.
• Reial decret 665/1997, annex III. Valors límit vinculants per a agents cancerígens, mutàgens i reprotòxics.
• Reial decret 396/2006, de 31 de març. Valor límit de l’amiant i disposicions per als treballs amb el risc d’exposició.
• Directiva 98/24/CE del Consell, de 7 d’abril de 1998. Protecció enfront d’agents químics i valors límit indicatius i vinculants a la Unió Europea.

La norma UNE-EN 689 estableix l’estratègia per a comparar l’exposició per inhalació amb els valors límit. Organismes com l’ACGIH o el SCOEL europeu publiquen criteris que l’INSST té en compte en les seves actualitzacions.