Emissions de motors dièsel

Sectors i situacions d’exposició

• Mineria i túnels. Maquinària dièsel en explotacions subterrànies i en construcció de túnels, amb ventilació limitada i concentracions elevades.
• Transport i logística. Molls de càrrega, magatzems amb carretons dièsel, estacions d’autobusos, terminals portuàries i aeroportuàries, peatges i aparcaments tancats.
• Construcció i obra civil. Maquinària de moviment de terres, generadors i compressors en espais poc ventilats.
• Tallers mecànics i inspecció de vehicles. Proves de motors, reparacions i estacions d’inspecció tècnica amb vehicles en marxa en interior.
• Serveis d’emergència i manteniment. Bombers, personal de manteniment de carreteres i recollida de residus exposats als gasos de fuita.
• Agricultura i ferrocarril. Tractors i maquinària agrícola, locomotores dièsel i tallers ferroviaris.

Obligacions derivades del Reial decret 665/1997

En estar inclosos els treballs amb exposició a emissions de motors dièsel en l’annex I del Reial decret 665/1997, l’empresari ha d’avaluar l’exposició identificant les fonts, les tasques i les persones afectades, amb mesuraments del carboni elemental de la fracció respirable conforme als mètodes de l’INSST, i comparar-la amb el valor límit de 0,05 mg/m3. Ha de prioritzar la substitució dels motors dièsel per alternatives elèctriques, de gas o d’altres tecnologies quan sigui tècnicament possible i, quan no ho sigui, reduir l’exposició al nivell més baix tècnicament possible mitjançant sistemes tancats, extracció localitzada dels gasos de fuita, ventilació general, filtres de partícules i manteniment dels motors, limitació del nombre de persones exposades i del temps d’exposició, i mesures organitzatives de circulació i parada de motors.

El règim de cancerígens exigeix a més delimitar i senyalitzar les zones de risc, prohibir menjar, beure i fumar en elles, facilitar roba de treball i equips de protecció respiratòria adequats quan les mesures tècniques no siguin suficients, informar i formar a les persones exposades, garantir la vigilància de la salut específica, portar un registre de les persones exposades amb els nivells d’exposició i conservar la documentació durant almenys quaranta anys després de la fi de l’exposició, i informar l’autoritat laboral quan el sol·liciti.

Mesures tècniques i organitzatives eficaces

• Substitució i renovació de flotes. Vehicles i maquinària elèctrics, de gas o amb motors d’última generació i filtres de partícules certificats.
• Extracció de gasos de fuita. Sistemes d’extracció connectats al tub d’escapament en tallers i inspecció de vehicles, i ventilació forçada amb control de cabal en magatzems, aparcaments i túnels.
• Manteniment de motors. Programes de manteniment i revisió de la combustió, els filtres i els sistemes de tractament de gasos.
• Organització. Parada de motors en càrrega i descàrrega, zones d’espera fora de les naus, separació de fluxos de vehicles i persones, i limitació de temps en zones de major concentració.
• Control de l’exposició. Mesuraments periòdics de carboni elemental, monitoratge de la ventilació i revisió de l’avaluació davant canvis.
• Protecció respiratòria. Equips filtrants de partícules adequats com a mesura complementària i temporal, amb formació en el seu ús.

Aplicació organitzativa: com gestionar l’exposició a emissions dièsel

1. Identificar les fonts (vehicles, maquinària, generadors), les zones i les tasques amb exposició i les persones afectades, incloses les d’empreses contractistes.
2. Avaluar l’exposició amb mesuraments de carboni elemental de la fracció respirable conforme als mètodes de l’INSST i comparar-la amb el valor límit, documentant el resultat.
3. Analitzar les possibilitats de substitució (electrificació, gas, renovació de flota) i planificar la seva implantació amb terminis i pressupost.
4. Implantar les mesures tècniques (extracció de fuites, ventilació, filtres, manteniment) i organitzatives (parada de motors, separació de fluxos, temps) i verificar la seva eficàcia.
5. Delimitar i senyalitzar les zones, establir les normes d’higiene, facilitar protecció respiratòria complementària quan escaigui i formar i informar les persones exposades.
6. Crear i mantenir el registre de persones exposades, integrar la vigilància de la salut específica i conservar la documentació durant el termini legal.
7. Revisar periòdicament l’avaluació, els mesuraments i les mesures, especialment davant canvis de flota, instal·lacions o processos.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari de fonts i zones d’exposició, registrar els mesuraments i la seva comparació amb el valor límit, gestionar el registre de persones exposades a cancerígens amb els terminis de conservació exigits, programar la vigilància de la salut i la formació i seguir la implantació de les mesures de substitució i control.

Límits i errors freqüents

1. No considerar les emissions dièsel com a agent cancerigen i tractar-les només com una molèstia o un problema de confort.
2. Confiar en la ventilació natural de naus i molls sense mesurar la concentració de carboni elemental.
3. Mantenir vehicles i carretons dièsel en marxa en interiors durant esperes, càrregues i descàrregues.
4. Utilitzar màscares com a mesura principal en lloc d’extracció, ventilació i substitució.
5. No incloure a les empreses contractistes i transportistes en l’avaluació ni en la coordinació.
6. Ometre el registre de persones exposades i la vigilància de la salut específica que exigeix el règim de cancerígens.

L’avaluació concreta depèn de les fonts, les instal·lacions i l’organització del treball; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball; annex I i valors límit.
• Reial decret 427/2021, de 15 de juny. Modifica el Reial decret 665/1997 i inclou els treballs amb exposició a emissions de motors dièsel; transposa la Directiva (UE) 2019/130.
• Directiva (UE) 2019/130. Modifica la Directiva 2004/37/CE i incorpora les emissions de motors dièsel amb el seu valor límit.
• Directiva 2004/37/CE. Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents carcinògens o mutàgens durant el treball.
• INSST. Treballs que suposin exposició a emissions de motors dièsel. Composició, sectors exposats, efectes i mesures preventives.
• INSST. FTA-16/A25. Presa de mostra i anàlisi d’emissions de motors dièsel. Determinació del carboni elemental de la fracció respirable.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Protecció enfront dels riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.

El valor límit de 0,05 mg/m3 de carboni elemental s’aplica amb caràcter general des del 21 de febrer de 2023 i en mineria subterrània i construcció de túnels des del 21 de febrer de 2026.