Agents cancerígens, mutàgens i reprotòxics

Què són els agents cancerígens, mutàgens i reprotòxics

Un agent cancerigen pot provocar càncer o augmentar la seva incidència; un mutagen indueix mutacions hereditàries en cèl·lules germinals; un reprotòxic produeix efectes adversos sobre la funció sexual i la fertilitat o sobre el desenvolupament de la descendència. En la normativa laboral espanyola, el Reial decret 665/1997 defineix aquests agents per referència a les categories 1A i 1B del Reglament CLP i afegeix en el seu annex I determinades substàncies, mescles i procediments (per exemple, treballs que suposen exposició a pols de fustes dures, a sílice cristal·lina respirable generada en un procés de treball o a emissions de motors dièsel).

La regulació europea procedeix de la Directiva 2004/37/CE, modificada en diverses ocasions per a ampliar la llista d’agents amb valors límit vinculants i per a incorporar, mitjançant la Directiva (UE) 2022/431, les substàncies tòxiques per a la reproducció. Espanya l’ha transposat mitjançant successives modificacions del Reial decret 665/1997, l’última d’elles el Reial decret 612/2024, que amplia el seu àmbit als reprotòxics i distingeix entre reprotòxics amb llindar i sense llindar a l’efecte de les mesures aplicables.

Es tracta d’un règim més estricte que el general d’agents químics del Reial decret 374/2001: la substitució no és una opció preferent sinó una obligació quan és tècnicament possible, i la reducció de l’exposició ha d’emportar-se al nivell més baix tècnicament possible, amb independència que es respectin els valors límit.

L’exposició a pols de fustes dures i la manipulació de determinats medicaments perillosos requereixen vincular la classificació del perill amb el procés real i amb les mesures específiques que resultin aplicables.

El càncer d’origen laboral connecta la identificació d’agents i processos amb la prevenció d’exposicions i el seguiment sanitari. La avaluació durant l’embaràs i la lactància requereix a més estudiar els riscos específics i les mesures d’adaptació aplicables.

Obligacions del Reial decret 665/1997

• Identificació i avaluació (article 3). Avaluar la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició per totes les vies, inclosa la cutània, amb especial atenció als treballadors especialment sensibles; revisió periòdica i davant canvis.
• Substitució (article 4). Evitar la utilització de l’agent substituint-lo per un altre no perillós o menys perillós sempre que sigui tècnicament possible; documentar el resultat de la recerca d’alternatives.
• Prevenció i reducció (article 5). Si la substitució no és possible, produir i utilitzar l’agent en sistema tancat; si tampoc és possible, reduir l’exposició al nivell més baix tècnicament possible, sense superar els valors límit de l’annex III, mitjançant limitació de quantitats i d’exposats, disseny de processos, extracció localitzada, mesures d’higiene, senyalització, protecció col·lectiva i individual, i procediments per a incidents i emmagatzematge.
• Mesures d’higiene i protecció individual (article 6). Prohibició de menjar, beure o fumar en les zones de risc, roba de protecció, llocs separats per a roba de treball i de carrer, temps per al lavabo dins de la jornada i rentada i descontaminació a càrrec de l’empresari.
• Exposicions accidentals i no regulars (article 7). Procediments per a exposicions accidentals i per a activitats no regulars amb exposició previsible, amb accés restringit i protecció específica.
• Vigilància de la salut (article 8). Vigilància específica abans de l’exposició, a intervals regulars i quan es detectin alteracions; l’historial mèdic individual previst en l’article 8.3 ha de conservar-se, conforme a l’article 9.3, almenys quaranta anys després d’acabada l’exposició en el cas dels agents cancerígens o mutàgens i almenys cinc anys en el cas dels reprotòxics.
• Documentació, informació i formació (articles 9 a 12). Llista actualitzada de treballadors exposats amb exposicions i resultats, conservada quaranta anys; informació a l’autoritat laboral; informació i formació adequades i consulta als representants.
• Valors límit (annex III). Valors límit vinculants per a agents com a benzè, clorur de vinil, pols de fustes dures, crom VI, sílice cristal·lina respirable, formaldehid, emissions de motors dièsel i altres, en coherència amb el document de límits d’exposició professional de l’INSST.

Agents i situacions d’exposició freqüents

• Sílice cristal·lina respirable. Tall, perforació, poliment i mecanitzat de pedra, formigó, ceràmica i aglomerats de quars.
• Amiant. Regulat a més pel Reial decret 396/2006 en treballs amb el risc d’exposició.
• Pols de fustes dures. Fusteria, ebenisteria i fabricació de mobles.
• Crom VI, níquel i altres metalls. Cromatge, soldadura d’acers inoxidables i tractament de superfícies.
• Benzè, formaldehid i dissolvents classificats. Indústria química, laboratoris, sanitat i conservació de materials.
• Emissions de motors dièsel. Tallers, mineria, logística i espais amb vehicles en funcionament.
• Medicaments perillosos. Preparació i administració de citostàtics i altres fàrmacs en entorns sanitaris.
• Reprotòxics. Plom i els seus compostos, determinats ftalats i dissolvents, amb atenció a la protecció de la maternitat i la lactància.

Aplicació organitzativa: com gestionar l’exposició

1. Inventariar les substàncies i mescles classificades com a cancerígenes, mutàgenes o reprotòxiques de categoria 1A o 1B a partir de les fitxes de dades de seguretat, i els procediments de l’annex I presents en l’activitat.
2. Avaluar l’exposició per tasca i via d’entrada, amb mesuraments quan escaigui, i comparar-la amb els valors límit vinculants i amb el criteri de nivell més baix tècnicament possible.
3. Documentar la recerca d’alternatives de substitució i les raons tècniques quan no sigui possible.
4. Implantar sistemes tancats o, en defecte d’això, extracció localitzada, ventilació, limitació d’exposats i de quantitats, i procediments de treball, amb protecció individual com a complement.
5. Organitzar les mesures d’higiene, la gestió de la roba de treball i les zones d’accés restringit.
6. Establir la vigilància de la salut específica amb el servei de prevenció i mantenir la llista d’exposats i els historials durant quaranta anys.
7. Formar i informar les persones exposades i consultar als representants, i comunicar a l’autoritat laboral la informació exigida.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari d’agents i tasques, els mesuraments, la llista d’exposats amb els seus terminis de conservació i la traçabilitat de la vigilància de la salut i de la formació.

Límits i errors freqüents

1. Aplicar el règim general d’agents químics i no el reforçat del Reial decret 665/1997 quan l’agent està classificat com a cancerigen, mutagen o reprotòxic.
2. Considerar que respectar el valor límit basta; la norma exigeix reduir l’exposició al nivell més baix tècnicament possible.
3. No documentar la recerca de substitució ni les raons tècniques de la seva impossibilitat.
4. Oblidar els procediments de l’annex I que no depenen d’una substància comprada, com el tall de pedra amb generació de sílice o les emissions de motors dièsel.
5. Conservar la documentació durant terminis inferiors als quaranta anys exigits.
6. No integrar la protecció de la maternitat i la lactància en la gestió dels reprotòxics.

La llista d’agents, els valors límit i les obligacions s’han modificat en diverses ocasions; ha de consultar-se el text consolidat del Reial decret 665/1997 i el document anual de límits d’exposició professional de l’INSST.

Marc normatiu a Espanya

• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens, mutàgens o reprotòxics durant el treball.
• Reial decret 612/2024, de 2 de juliol. Modificació del Reial decret 665/1997 per a incorporar els agents reprotòxics i transposar la Directiva (UE) 2022/431.
• Directiva 2004/37/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004. Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents carcinògens, mutàgens o reprotòxics durant el treball.
• Límits d’exposició professional per a agents químics a Espanya, INSST. Document anual amb els valors límit ambientals i biològics.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Règim general de protecció enfront d’agents químics, aplicable de manera complementària.

El Reglament (CE) 1272/2008 (CLP) estableix els criteris de classificació de les substàncies i mescles com a carcinògenes, mutàgenes o tòxiques per a la reproducció, i el Reglament (CE) 1907/2006 (REACH) regula les restriccions i autoritzacions de substàncies extremadament preocupants.