Sílice cristal·lina respirable

On apareix i quins efectes produeix

La sílice cristal·lina és un dels minerals més abundants de l’escorça terrestre i és present en la majoria de les roques i en materials de construcció i decoració. L’exposició es produeix en la construcció (tall de formigó, maó i rajoles, demolició, perforació, tractament amb raig, escatat de morters), en la indústria extractiva i d’àrids, en la fabricació i mecanitzat d’aglomerats de quars per a plaques de cocció, en la ceràmica, el vidre, les foses (sorres d’emmotllament), la fabricació de ciment i formigó prefabricat, la marmolería, la neteja amb doll de sorra, l’agricultura en sòls arenosos i molts processos industrials. La pols visible no és un bon indicador: la fracció respirable, de poques micres, és invisible i roman en suspensió durant hores.

La silicosi és la malaltia professional més antiga coneguda i continua sent incurable: les partícules dipositades en el pulmó provoquen una reacció inflamatòria i fibrosi progressiva que redueix la capacitat respiratòria i pot continuar avançant després de cessar l’exposició. Existeix una forma crònica, després d’anys d’exposició moderada, i formes accelerades i agudes amb exposicions intenses, com les observades en treballadors joves del mecanitzat d’aglomerats de quars, material amb contingut de sílice superior al 90 per cent. L’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer classifica la sílice cristal·lina inhalada en forma de quars o cristobalita com a cancerígena per a l’ésser humà.

La Directiva (UE) 2017/2398 va incloure els treballs amb exposició a la pols respirable de sílice cristal·lina generat en un procés de treball en la Directiva sobre carcinògens, i el Reial decret 1154/2020 ho va transposar al Reial decret 665/1997 amb un valor límit de 0,05 mil·ligrams per metre cúbic. En la mineria, l’Ordre TED/723/2021 va aprovar la instrucció tècnica complementària sobre protecció enfront de la pols i la sílice cristal·lina respirables. La silicosi figura en el quadre de malalties professionals del Reial decret 1299/2006 i és objecte de vigilància sanitària específica.

L’exposició a sílice cristal·lina respirable pot causar silicosi. La prevenció exigeix controlar la generació i dispersió de la pols, comprovar l’eficàcia de les mesures i mantenir una vigilància sanitària adaptada al risc.

Obligacions i mesures preventives

• Règim de cancerígens. Aplicació del Reial decret 665/1997: identificació i avaluació, substitució quan sigui tècnicament possible, sistemes tancats i, si no, reducció de l’exposició al nivell més baix tècnicament possible i sempre per sota del valor límit.
• Substitució. Materials amb menor contingut de sílice o sense ella (per exemple, alternatives als aglomerats de quars d’alt contingut, abrasius sense sílice en el tractament amb raig), i mètodes que evitin generar pols.
• Mètodes humits. Tall, perforació, poliment i mecanitzat amb aportació d’aigua, que redueixen dràsticament l’emissió de pols respirable, amb gestió de llots i neteja posterior.
• Extracció localitzada i tancament. Eines amb captació integrada de pols, cabines i tancaments de màquines, ventilació amb filtració d’alta eficàcia i control de la recirculació.
• Neteja. Aspiració amb filtres d’alta eficàcia o mètodes humits; prohibició de l’escombratge en sec i del bufat amb aire comprimit.
• Organització. Reducció del número d’exposats i del temps d’exposició, delimitació i senyalització de zones, prohibició de menjar, beure i fumar, i zones d’higiene i vestuaris separats.
• Protecció respiratòria. Com a complement quan les mesures anteriors no basten: mascaretes autofiltrants FFP3 o equips amb filtres P3, amb proves d’ajust i, en tasques d’alta exposició, equips motoritzats o d’aire subministrat.
• Mesuraments. Mostreig personal de la fracció respirable amb selector de partícules i anàlisi específica de sílice cristal·lina, conforme a mètodes normalitzats i amb estratègia representativa, i periodicitat segons els resultats.
• Vigilància de la salut i registres. Reconeixements específics amb protocol de silicosi i de cancerígens, llista de treballadors exposats, historials conservats almenys 40 anys i vigilància postocupacional.

Sectors d’especial atenció

• Aglomerats de quars. Mecanitzat, talli, poliment i instal·lació de plaques de cocció amb contingut de sílice molt elevat; exigeix mètodes humits, extracció, protecció respiratòria i control estricte, i ha motivat brots de silicosi greu en treballadors joves.
• Construcció i demolició. Tall de materials, perforació, tractament amb raig i demolició: eines amb aigua i aspiració, planificació de tasques i coordinació d’activitats empresarials.
• Extractiva i àrids. Perforació, voladura, trituració i cribratge: tancaments, reg, cabines pressuritzades i aplicació de la instrucció tècnica minera.
• Foses i ceràmica. Arenas d’emmotllament, desmoldeo i neteja de peces, preparació de pastes i esmalts: substitució de sorres, tancaments i extracció.
• Vidre i ciment. Manipulació de matèries primeres i neteja d’instal·lacions amb generació de pols.
• Treballadors autònoms i petites empreses. Especial vulnerabilitat per falta de mitjans; les campanyes de l’INSST i de les autoritats laborals dirigeixen a aquests col·lectius guies i eines d’avaluació simplificada.

Aplicació organitzativa: com gestionar el risc per sílice cristal·lina respirable

1. Identificar els materials amb sílice cristal·lina i les tasques que generen pols respirable, i registrar als treballadors exposats conforme al Reial decret 665/1997.
2. Aplicar la substitució de materials i mètodes sempre que sigui tècnicament possible i documentar la justificació quan no ho sigui.
3. Implantar mètodes humits, extracció localitzada, tancaments i neteja per aspiració, i seleccionar equips amb captació integrada de pols.
4. Avaluar l’exposició amb mesuraments personals de la fracció respirable i anàlisi de sílice cristal·lina, comparar amb el valor límit i fixar la periodicitat de control.
5. Seleccionar la protecció respiratòria complementària amb proves d’ajust i formar en el seu ús.
6. Organitzar la vigilància de la salut específica amb els protocols de silicosis i cancerígens, i conservar historials i registres durant 40 anys.
7. Formar i informar els treballadors, senyalitzar les zones i coordinar amb contractistes i autònoms que facin tasques amb sílice.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari de materials i tasques amb sílice, la llista de treballadors exposats a cancerígens, els resultats dels mesuraments, les mesures implantades i els registres de vigilància de la salut amb els terminis de conservació exigits.

Límits i errors freqüents

1. Tractar la sílice com a pols molesta i no com a agent cancerigen amb règim específic i valor límit vinculant.
2. Tallar, polir o perforar en sec materials amb sílice, especialment aglomerats de quars.
3. Netejar amb escombra o aire comprimit, resuspenent la fracció respirable.
4. Confiar en màscares sense ajust ni classe adequada en lloc d’aplicar mesures tècniques.
5. No mesurar la fracció respirable ni analitzar específicament la sílice cristal·lina.
6. Ometre la vigilància de la salut específica, el registre d’exposats i la conservació d’historials durant 40 anys.

Els requisits es detallen en el Reial decret 665/1997 i en la guia tècnica de l’INSST sobre agents cancerígens o mutàgens; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball; annex I amb els treballs amb exposició a sílice cristal·lina respirable i annex III amb el seu valor límit.
• Reial decret 1154/2020, de 22 de desembre. Modificació del Reial decret 665/1997 que incorpora la sílice cristal·lina respirable i el seu valor límit.
• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Protecció enfront dels riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.
• Ordre TED/723/2021, de 1 de juliol. Instrucció tècnica complementària 02.0.02 sobre protecció dels treballadors contra el risc per inhalació de pols i sílice cristal·lina respirables en mineria.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens o mutàgens en el treball (INSST, 2022). Criteris d’aplicació del Reial decret 665/1997, inclosa la sílice cristal·lina respirable.
• INFOCARQUIM: Treballs que suposin exposició a la pols respirable de sílice cristal·lina (INSST). Informació sobre el procés, els efectes i les mesures preventives.

La Directiva (UE) 2017/2398 va incorporar la sílice cristal·lina respirable a la Directiva 2004/37/CE sobre carcinògens; el Reial decret 1299/2006 recull la silicosi en el quadre de malalties professionals i l’INSST publica en BASEQUIM situacions d’exposició com el mecanitzat de taulers amb contingut en sílice.