Mesurament i mostreig higiènic

Quan i per a què es mesura

L’avaluació de riscos per exposició a agents químics comença amb una estimació inicial (inventari de productes i fitxes de dades de seguretat, quantitats, formes d’ús, mesures existents) que pot resoldre’s amb mètodes qualitatius o simplificats quan el risc és clarament baix o clarament inacceptable, però requereix mesuraments quan l’exposició és rellevant i no pot descartar-se la superació dels valors límit, quan la normativa ho exigeix de manera expressa (cancerígens, amiant, plom, sílice) o quan és necessari verificar l’eficàcia de les mesures adoptades. El Reial decret 374/2001 estableix que el mesurament ha de realitzar-se quan l’avaluació no permeti concloure d’una altra manera, amb procediments normalitzats i amb la periodicitat que garanteixi el control de l’exposició.

Els mesuraments responen a diferents objectius: caracteritzar l’exposició d’un grup de treballadors respecte a un valor límit (avaluació de la conformitat), identificar fonts i moments de major exposició per a orientar les mesures (diagnòstic), comprovar el funcionament de sistemes de ventilació i tancament (verificació), o detectar canvis en el temps (control periòdic). L’objectiu determina el tipus de mostreig (personal o ambiental, de jornada completa o de tasca, integrat o de lectura directa), el nombre de mostres i el tractament estadístic.

La norma UNE-EN 689 descriu l’estratègia de referència per a l’avaluació de l’exposició per inhalació enfront dels valors límit: definició de grups d’exposició similar, caracterització bàsica, mostreig representatiu amb un nombre mínim de mesuraments, criteris de decisió estadístics i programa de mesuraments periòdics. Les NTP 553, 554 i 555 de l’INSST desenvolupen aquestes estratègies i la NTP 407 els fonaments de l’avaluació de l’exposició a contaminants químics.

El disseny ha de distingir el mostreig personal i el mostreig ambiental segons l’objectiu del mesurament. La UNE-EN 689 aporta una estratègia d’avaluació de l’exposició per inhalació, recolzada en una caracterització prèvia i mesuraments representatius.

Tècniques de mostreig i mesurament

• Mostreig personal. L’equip de captació se situa en la zona respiratòria del treballador (bomba i suport en la solapa) durant la jornada o la tasca, i és el mètode de referència per a avaluar l’exposició enfront dels valors límit ambientals.
• Mostreig ambiental o estàtic. Captació en punts fixos per a caracteritzar fonts, verificar ventilació o vigilar zones; no substitueix al mostreig personal per a avaluar l’exposició individual.
• Suports i mètodes. Filtres per a partícules, fibres i metalls, tubs de carbó actiu o d’altres adsorbents per a vapors orgànics, impingers i tubs de sílica per a determinats gasos, mostrejadors passius per difusió i anàlisi per gravimetria, cromatografia, espectrometria o microscòpia segons el mètode normalitzat de l’INSST o d’organismes internacionals.
• Equips de lectura directa. Detectors de gasos, fotoionitzadors, monitors de partícules i tubs colorimètrics que proporcionen resultats immediats, útils per a diagnòstic, emergències, espais confinats i control de pics, amb limitacions de selectivitat i exactitud.
• Agents físics. Sonòmetres integradors i dosímetres personals conforme a la UNE-EN ISO 9612 per al soroll; acceleròmetres i analitzadors conforme a les UNE-EN ISO 5349 i 2631 per a vibracions; luxímetres i luminancímetros; termòmetres de globus, humit i sec per a estrès tèrmic; dosímetres i detectors per a radiacions.
• Agents biològics. Mostreig de bioaerosols per impactació, filtració o impinger i anàlisi per cultiu o tècniques moleculars, amb criteris d’interpretació específics davant l’absència de valors límit.
• Qualitat i traçabilitat. Calibratge de bombes i equips abans i després del mostreig, blancs i controls, cadena de custòdia, laboratoris acreditats o amb participació en programes d’intercomparació, i estimació de la incertesa.
• Documentació. Registre de les condicions del mesurament (tasques, temps, ventilació, EPI, producció, incidències), essencial per a interpretar els resultats i repetir l’estratègia.

Interpretació i decisions

• Comparació amb valors límit. Càlcul de l’exposició diària i de curta durada i comparació amb els VLA-ED i VLA-EC del document de LEP de l’INSST o amb els valors límit vinculants, aplicant els criteris de decisió de la UNE-EN 689.
• Variabilitat. L’exposició varia entre dies i persones; un resultat aïllat per sota del límit no garanteix la conformitat, d’aquí l’exigència de diversos mesuraments i de tractament estadístic.
• Exposició combinada i altres vies. Consideració de mescles amb efectes additius, de la via dèrmica i de l’absorció per ingestió, complementant el mesurament ambiental amb el control biològic.
• Periodicitat. Definició d’un programa de mesuraments periòdics en funció de la relació entre l’exposició i el valor límit, amb revisió davant canvis de procés, productes o mesures.
• Comunicació. Informació dels resultats als treballadors exposats i als seus representants, i trasllat al servei de vigilància de la salut.
• Acció. Els resultats alimenten la planificació preventiva: substitució, tancament, extracció, organització, EPI i verificació posterior de l’eficàcia.

Aplicació organitzativa: com planificar i gestionar els mesuraments higiènics

1. Partir de la caracterització bàsica de l’exposició: agents, tasques, grups d’exposició similar, mesures existents i normativa aplicable a cada agent.
2. Decidir per a cada agent i grup si escau l’avaluació qualitativa, el mesurament o ambdues, i fixar l’objectiu de cada mesurament (conformitat, diagnòstic, verificació, control).
3. Dissenyar l’estratègia de mostreig conforme a la UNE-EN 689 o a la norma específica de l’agent: tipus de mostreig, nombre de mostres, durada, condicions representatives i mètode analític.
4. Contractar o disposar de personal competent i de laboratoris acreditats, amb equips calibrats i procediments documentats.
5. Registrar les condicions de cada mesurament i analitzar els resultats amb els criteris de decisió, la incertesa i la variabilitat.
6. Traslladar els resultats a l’avaluació de riscos, a la planificació de mesures i a la vigilància de la salut, i informar els treballadors.
7. Establir el programa de mesuraments periòdics i revisar-lo davant canvis o resultats pròxims al límit.

Un programari de gestió preventiva permet planificar les campanyes de mesurament per centre i agent, registrar resultats i condicions de mostreig, comparar-los amb els LEP actualitzats, generar informes de conformitat i vincular els resultats amb les mesures preventives i la vigilància de la salut.

Límits i errors freqüents

1. Mesurar sense definir l’objectiu ni els grups d’exposició similar, amb resultats que no permeten decidir.
2. Realitzar un únic mesurament i concloure conformitat ignorant la variabilitat diària i entre persones.
3. Mostrejar en condicions no representatives (producció reduïda, ventilació excepcional, tasques de major exposició omeses).
4. Utilitzar equips sense calibrar, mètodes no validats o laboratoris sense garantia de qualitat.
5. Confondre les lectures d’equips directes amb avaluacions de l’exposició diària enfront del VLA-ED.
6. No documentar les condicions del mesurament ni comunicar els resultats als treballadors i a la vigilància de la salut.

Els mètodes de presa de mostres i anàlisis i les estratègies de valoració es detallen en les publicacions de l’INSST i en les normes tècniques; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Agents químics; avaluació de l’exposició, mesuraments amb mètodes normalitzats i periodicitat.
• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Agents cancerígens; avaluació de l’exposició i valors límit vinculants.
• Reial decret 286/2006, de 10 de març. Soroll; avaluació i mesurament conforme a mètodes normalitzats.
• NTP 553: Agents químics: estratègies de mostreig i valoració (I) (INSST). Fonaments de l’estratègia de mostreig.
• NTP 554: Agents químics: estratègies de mostreig i valoració (II) (INSST). Criteris de decisió i tractament de resultats.
• NTP 407: Contaminants químics: avaluació de l’exposició laboral (II) (INSST). Fonaments de l’avaluació de l’exposició.
• Límits d’exposició professional per a agents químics a Espanya (INSST). Valors límit de referència per a la comparació de resultats.

La norma UNE-EN 689 estableix l’estratègia d’avaluació de l’exposició per inhalació enfront dels valors límit, la UNE-EN ISO 9612 la determinació de l’exposició al soroll i les UNE-EN ISO 5349 i 2631 la de vibracions; l’INSST publica els mètodes de presa de mostres i anàlisis d’agents químics.