Floridura i micotoxina no són equivalents
No totes les floridures produeixen micotoxines ni una mateixa espècie les produeix sempre. Intervenen el cep i condicions com a temperatura, humitat i substrat. Identificar floridura visible no determina per si sol quina toxina hi ha ni la seva concentració. Aflatoxines, ocratoxina A i deoxinivalenol són exemples diferents; no comparteixen necessàriament els mateixos efectes ni han d’agrupar-se sota una única toxicitat.
Activitats que requereixen atenció
La manipulació de cereals, pinsos, espècies i altres materials orgànics pot mobilitzar pols contaminada. També interessen determinades operacions de compostatge, tractament de residus i laboratori. Han de revisar-se recepció, descàrrega, neteja i manteniment, a més de la producció habitual. L’avaluació de bioaerosols ha de considerar el material real i el seu historial, no presumir igual contaminació en tots els lots d’un producte.
Què se sap i què continua sent incert
Existeix coneixement toxicològic important sobre algunes micotoxines, especialment per exposició alimentària. L’evidència sobre efectes derivats d’exposició laboral inhalatòria o cutània és més limitada. Això justifica reduir exposició sense afirmar que qualsevol presència causi una malaltia concreta. Els límits establerts per a aliments no poden convertir-se directament en límits d’aire laboral; canvien la via, la dosi i el propòsit del criteri.
Mesurar la toxina que interessa
El recompte de fongs i la massa de pols no substitueixen una determinació específica de micotoxines. El laboratori ha de conèixer els anàlits buscats i el tipus de mostra. INRS disposa de mètodes per a diverses toxines, però un panell no representa automàticament totes les possibles. Convé documentar tasques, lots, emmagatzematge, durada i altres exposicions. Les anàlisis biològiques experimentals no equivalen a una prova clínica universal d’intoxicació laboral.
Actuar sobre el material i la pols
Les mesures inclouen prevenir condicions d’emmagatzematge que afavoreixin floridures i reduir emissions durant la manipulació. Confinament, captació i neteja que no resuspengui pols són decisions rellevants. Una millora ha de comprovar-se en la tasca real i incloure personal de neteja i manteniment. Davant símptomes es recorre a valoració sanitària professional, aportant informació d’exposició; no s’identifica una suposada micotoxicosis només per trobar humitat en l’edifici.
Si un informe identifica una toxina en el producte emmagatzemat, la següent pregunta és com podria aconseguir al treballador durant la seva tasca. El resultat del producte ajuda a orientar l’anàlisi, però no és una concentració en la zona respiratòria. Separar totes dues preguntes permet triar mostres pertinents i evitar conclusions sobre exposició no mesura.
