Què és i quina pregunta permet respondre
La modelització d’evacuacions representa un espai, la seva població i determinades regles de desplaçament per estudiar com podria desenvolupar-se una sortida o un trasllat a una zona segura. Una simulació executa aquesta representació sota unes hipòtesis concretes. Serveix per comparar alternatives, localitzar acumulacions i comprovar quins supòsits dominen els resultats. No reprodueix de manera infal·lible el comportament de persones reals ni certifica, per si mateixa, que un edifici sigui segur.
Convé formular una pregunta abans de seleccionar el programa: què canvia en redistribuir llocs, com interactuen dues plantes en una escala o què passa si una ruta prevista deixa d’estar disponible. El resultat ha de descriure una població i un escenari identificables. Una animació atractiva, sense dades d’entrada ni justificació del mètode, aporta poca evidència per decidir mesures preventives.
Fonts: [1]
Geometria, ocupació i límits de l’àmbit
El model necessita una geometria contrastada amb el lloc real: recorreguts, portes, escales, obstacles, connexions i destinacions. Importa l’amplada utilitzable, no només la dimensió d’un plànol anterior. També cal definir les condicions de les portes i les zones que no es poden utilitzar. Simplificar un edifici és legítim si s’explica què s’omet i com podria influir en la conclusió.
La població ha de distingir torns, visitants, empreses contractistes, distribució inicial i familiaritat amb el recinte. En un polígon industrial, l’anàlisi es pot estendre a les sortides compartides i a l’espai de reunió, amb les interferències que realment existeixin. Cal deixar escrit el límit del model: acabar a la porta de la nau no demostra que el recorregut exterior posterior estigui resolt ni que s’hagin comptabilitzat totes les persones.
Moviment de vianants i elecció de rutes
Els programes poden representar persones individualment, agrupar fluxos o combinar aproximacions. L’elecció afecta la resolució espacial, les interaccions i la interpretació dels resultats. Convé comprovar com tracta el sistema les cues, els encreuaments, la incorporació a escales i les limitacions de pas, a més de les unitats i l’escala de les dades importades. Una funció que el programa no representa no s’ha de donar per analitzada.
Assignar a tothom la sortida més pròxima és una hipòtesi, no una predicció de conducta. La familiaritat, les instruccions i la disponibilitat de recorreguts poden modificar l’elecció. Els estudis històrics d’escales del NIST mostren variabilitat entre situacions observades; no proporcionen una velocitat única aplicable a qualsevol plantilla. Els valors escollits necessiten una procedència i una adequació a la població i a l’escenari estudiats.
El temps anterior al moviment també compta
Evacuar no comença necessàriament quan apareix un senyal en pantalla. La detecció del succés, la transmissió de l’alarma, el seu reconeixement i les decisions prèvies al desplaçament poden ocupar una part rellevant del procés. Cercar informació, ajudar una altra persona o esperar instruccions són comportaments que un model pot simplificar o incorporar mitjançant distribucions. Cal explicar quina opció s’ha utilitzat i quina evidència la sosté.
En enginyeria d’incendis es distingeixen el temps requerit per assolir seguretat, RSET, i el temps disponible abans que les condicions esdevinguin inacceptables, ASET. Comparar-los exigeix criteris compatibles, origen temporal comú, escenaris coherents i marges justificats. Un programa de moviment de vianants no determina per si sol l’evolució del fum o l’habitabilitat. Aquesta comparació pertany a una avaluació especialitzada, no a la lectura aïllada de l’últim segon d’una animació.
Accessibilitat i necessitats d’assistència
Representar la diversitat d’ocupants no consisteix a reduir la velocitat mitjana d’un percentatge de figures. Les necessitats poden afectar la percepció de l’alarma, la comprensió de missatges, l’espai de gir, els canvis de nivell, l’orientació i l’assistència. Consultar les persones usuàries ajuda a detectar supòsits que un plànol o una base de dades no reflecteixen.
Les estratègies d’evacuació i els mitjans previstos han de ser compatibles amb l’edifici i amb la normativa aplicable. Si el model no pot representar una cadira de rodes, una interacció d’assistència o una espera en zona protegida, aquesta limitació requereix anàlisi complementària. No s’assignen capacitats per edat o diagnòstic automàticament. Les conclusions han d’indicar quines necessitats s’han estudiat, amb quins mitjans i quines queden pendents de resoldre abans d’acceptar l’estratègia.
Verificar el model i validar-ne la utilització
La verificació comprova si la implementació executa correctament les regles i els càlculs que declara. La validació examina fins a quin punt els resultats representen adequadament els fenòmens rellevants per a un ús previst. Són controls relacionats però diferents: un càlcul pot estar ben programat i, tanmateix, no representar una situació particular amb prou fidelitat. La documentació comercial del proveïdor no substitueix la comprovació del cas analitzat.
El responsable de l’estudi ha de revisar els assaigs disponibles, la seva correspondència amb els fenòmens del projecte i les limitacions declarades. Després comprova la construcció del model: geometria, població, connexions, assignacions i condicions de contorn. És útil conservar proves senzilles que permetin detectar portes desconnectades, recorreguts impossibles o unitats incorrectes. Ajustar paràmetres fins a reproduir un simulacre no demostra validesa per a totes les configuracions futures; cal mantenir separats l’evidència de contrast i l’abast de les conclusions.
Fonts: [1]
Escenaris, incertesa i sensibilitat
Un únic escenari favorable pot amagar dependències importants. La selecció ha de respondre al risc i a l’objectiu de l’estudi: diferents distribucions d’ocupació, variacions justificades de l’inici del moviment o indisponibilitat de rutes quan escaigui. No cal simular qualsevol combinació imaginable, però sí explicar per què es consideren suficients les alternatives escollides i quines situacions resten fora de l’anàlisi.
Quan el model incorpora components aleatoris, diverses execucions permeten observar variació; el nombre adequat depèn del mètode i de l’estabilitat dels resultats, no d’una xifra universal. Convé examinar també acumulacions locals i resultats desfavorables, no només la mitjana final. Una anàlisi de sensibilitat identifica quines entrades canvien les conclusions. La precisió de molts decimals no elimina la incertesa d’una ocupació estimada o d’un comportament mal conegut.
Fonts: [1]
Exemple aplicat: dos edificis amb una sortida comuna
En un exemple hipotètic, dues empreses comparteixen un pati que condueix al punt de reunió. Cada edifici obté inicialment un resultat acceptable en el seu estudi separat, però tots dos aboquen ocupants al mateix tram exterior. L’equip decideix estudiar la coincidència de fluxos i la presència de visitants durant una jornada d’activitat elevada. Les dades i el cas són il·lustratius, no resultats d’una instal·lació concreta.
Es contrasta la geometria i es comparen alternatives de distribució i organització, incloent-hi l’assistència prevista i les restriccions reals del recinte. La decisió no es basa només a reduir un temps total: també ha d’evitar crear una acumulació en un altre punt o traslladar el risc a l’accés de vehicles. L’alternativa seleccionada s’incorpora a instruccions, responsables i comprovacions del lloc. El model permet argumentar la decisió; cal verificar físicament la seva implantació.
Relació amb la SST i amb els simulacres
En seguretat i salut en el treball, aquesta tècnica ajuda a revisar canvis de distribució, ocupació i organització d’emergències. La Llei de prevenció de riscos laborals exigeix analitzar emergències, disposar de mitjans i personal i comprovar les mesures en els termes de l’article 20; no imposa una simulació informàtica a qualsevol centre. El marc d’incendis i autoprotecció es determina per l’ús, les característiques i la normativa aplicable, inclosa la territorial.
Un simulacre permet observar aspectes organitzatius reals; el model permet explorar escenaris que no s’han de provocar físicament. Es complementen quan es comparen fets observables, incidències i supòsits, sense sotmetre persones a condicions perilloses per obtenir dades. L’estudi no autoritza automàticament a reduir sortides, suprimir mesures o augmentar aforament. Qualsevol solució alternativa requereix la justificació i tramitació corresponents, a més de formació i implantació efectiva.
Des d’octubre de 2026, la referència estatal d’autoprotecció és la nova Directriu publicada per l’Ordre INT/1068/2026. L’acord disposa el cessament d’aplicació del RD 393/2007 des de la publicació, el 10 d’octubre, i produeix efectes l’endemà. El règim d’adaptació distingeix els plans ja vigents i altres supòsits; cal comprovar-lo juntament amb les exigències autonòmiques i sectorials.
Documentació, decisions i indicadors útils
Un expedient reproduïble identifica objectiu, versió del programa, responsable tècnic, data, plànols de partida, població, paràmetres, fonts, escenaris i limitacions. Conserva els fitxers necessaris per repetir l’anàlisi i relaciona cada conclusió amb una mesura, un responsable i una comprovació. Si canvia la distribució del centre o el règim d’ocupació, cal avaluar si l’estudi encara representa la situació existent.
Com a indicadors de gestió es poden utilitzar la proporció de supòsits contrastats sobre el terreny, les incidències d’accessibilitat resoltes i les accions de millora verificades. Són propostes de seguiment, no llindars legals ni predictors universals de víctimes. El temps d’evacuació és un resultat entre altres i s’ha de comunicar amb l’escenari i la incertesa. La utilitat preventiva apareix quan les troballes es converteixen en recorreguts utilitzables, instruccions comprensibles i una organització capaç de posar-les en pràctica.
Preguntes freqüents
Substitueix el pla d’evacuació?
No. Aporta anàlisi a determinades decisions; el pla organitza mitjans, responsabilitats i instruccions i s’ha d’implantar.
Un resultat ràpid demostra seguretat?
No. Cal considerar escenaris, condicions de seguretat, accessibilitat, incertesa i límits del model.
Quantes execucions calen?
Depèn del model, dels components aleatoris i de l’estabilitat dels resultats. No hi ha una xifra universal vàlida per a qualsevol estudi.
Es pot utilitzar un simulacre per contrastar el model?
Sí, amb dades observables i condicions documentades. Reproduir un simulacre no valida automàticament altres escenaris.
