Simulacre d’emergència

Objectius i tipus de simulacre

Els simulacres persegueixen diversos objectius complementaris: entrenar als equips d’emergència (alarma i evacuació, primera i segona intervenció, primers auxilis) i a la plantilla en els procediments del pla; verificar els temps de detecció, alarma, resposta i evacuació; comprovar l’estat i l’eficàcia de les instal·lacions i mitjans de protecció; provar els canals de comunicació interns i amb els serveis públics d’emergència; identificar deficiències del pla, de la formació, de la senyalització o de les instal·lacions; i consolidar la cultura preventiva mitjançant la pràctica. Cada simulacre ha de tenir objectius definits i mesurables, distints segons la maduresa del pla i les conclusions dels exercicis anteriors.

Segons el seu abast i el seu grau d’avís, es distingeixen simulacres de gabinet o de taula (revisió del procediment amb els responsables, sense moviment de persones), simulacres parcials (una zona, un torn, un equip o una fase del pla, com l’alarma o la intervenció amb extintors) i simulacres generals (evacuació completa del centre amb participació de totes les persones i, si és el cas, dels serveis externs). Poden ser anunciats, amb data i hora conegudes, adequats per a les primeres implantacions i per a centres amb públic o persones vulnerables, o no anunciats, més realistes i reservats a organitzacions amb experiència, sempre amb coneixement d’un grup de control i amb mesures per a evitar riscos i alarmes innecessàries.

La NTP 361 de l’INSST, referida als plans d’emergència en llocs de pública concurrència, i la Norma Bàsica d’Autoprotecció descriuen els simulacres com a part del programa d’implantació i de manteniment de l’eficàcia del pla, juntament amb la formació, la informació i el manteniment de les instal·lacions, i exigeixen que els seus resultats s’avaluïn i s’incorporin a la revisió del pla.

El simulacre ha de comprovar la viabilitat del pla d’evacuació i la coordinació dels equips d’emergència. Les observacions sobre accessibilitat, comunicació i cobertura són tan rellevants com el temps de sortida.

Fases d’un simulacre

• Planificació. Definició d’objectius, escenari, abast, data i hora, participants, observadors, mitjans de seguretat, criteris d’avaluació i comunicació prèvia a serveis externs, empreses concurrents i, si és el cas, veïns.
• Preparació. Revisió del pla i dels procediments, verificació d’instal·lacions i mitjans, formació o repàs dels equips, elaboració de les fulles d’observació i designació del grup de control.
• Execució. Activació de l’escenari, actuació dels equips conforme al pla, evacuació o confinament, recompte en el punt de reunió, comunicació amb els serveis externs i finalització controlada.
• Observació. Registre per observadors formats dels temps, les actuacions, els comportaments, les incidències i l’estat dels mitjans, amb criteris homogenis.
• Avaluació. Reunió d’anàlisi amb els equips i els observadors, comparació amb els objectius i amb els temps de referència i identificació de deficiències i bones pràctiques.
• Informe i millores. Informe documentat amb resultats, incidències i accions correctores amb responsables i terminis, comunicació a la plantilla i a la representació dels treballadors i, en les activitats obligades, constància a la disposició de l’administració.
• Seguiment. Verificació del tancament de les accions i consideració dels resultats en la revisió del pla i en el disseny del següent simulacre.

Requisits i condicions de seguretat

• Periodicitat. Almenys anual en les activitats subjectes a la Norma Bàsica d’Autoprotecció i amb la freqüència adequada al risc en la resta, considerant torns, centres i rotació de plantilla.
• Seguretat de l’exercici. Mesures per a evitar accidents durant el simulacre: identificació de zones perilloses, persones amb mobilitat reduïda, condicions meteorològiques, trànsit i coordinació amb la producció.
• Comunicació. Avís previ als serveis públics d’emergència i a les empreses concurrents per a evitar activacions reals, i comunicació a la plantilla en els simulacres anunciats.
• Realisme. Escenaris basats en els riscos avaluats i en incidents reals, amb elements de simulació (fum fred, víctimes simulades, indisponibilitat d’una sortida) proporcionats a l’experiència de l’organització.
• Participació. Consulta als delegats de prevenció i participació del comitè de seguretat i salut en la planificació i l’avaluació.
• Persones alienes i vulnerables. Inclusió de contractistes, visitants, clients i persones amb discapacitat o mobilitat reduïda en el disseny i en les mesures d’evacuació assistida.
• Registre. Documentació del simulacre (planificació, fulles d’observació, informe, accions) com a part de la documentació preventiva.

Aplicació organitzativa: com planificar i avaluar un simulacre

1. Definir els objectius del simulacre a partir del pla d’emergència, els riscos avaluats, els incidents i les conclusions de l’exercici anterior, i triar el tipus (gabinet, parcial o general; anunciat o no).
2. Dissenyar l’escenari amb abast, data i hora, participants, observadors, elements de simulació, mesures de seguretat i criteris i temps de referència per a l’avaluació.
3. Comunicar l’exercici als serveis públics d’emergència, a les empreses concurrents i, en els simulacres anunciats, a la plantilla; consultar als delegats de prevenció.
4. Preparar als equips i verificar les instal·lacions i mitjans abans de l’exercici.
5. Executar el simulacre conforme al pla, amb el grup de control atent a la seguretat i amb registre de temps i actuacions pels observadors.
6. Avaluar amb els equips i els observadors, elaborar l’informe amb deficiències, bones pràctiques i accions correctores amb responsables i terminis, i comunicar els resultats.
7. Tancar les accions, incorporar les conclusions a la revisió del pla i planificar el següent simulacre.

Un programari de gestió preventiva permet planificar els simulacres per centre i torn, gestionar les comunicacions prèvies, registrar les fulles d’observació i els temps, generar l’informe, seguir les accions correctores i mantenir la traçabilitat exigida per la Norma Bàsica d’Autoprotecció i pel sistema de gestió.

Límits i errors freqüents

1. Realitzar el simulacre com un tràmit anual sense objectius definits, sense observadors ni avaluació.
2. Repetir sempre el mateix escenari i el mateix torn, deixant sense entrenar a part de la plantilla i dels equips.
3. No avisar als serveis d’emergència ni a les empreses concurrents, amb el risc d’activacions reals.
4. Generar riscos durant l’exercici per falta de mesures de seguretat o de grup de control.
5. No elaborar l’informe ni tancar les accions correctores, de manera que les deficiències es repeteixen.
6. Excloure a contractistes, visitants i persones amb mobilitat reduïda del disseny del simulacre.

Els criteris d’implantació i manteniment dels plans es recullen en la Norma Bàsica d’Autoprotecció i en la documentació de l’INSST; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; mesures d’emergència i comprovació periòdica del seu funcionament (article 20).
• Reial decret 393/2007, de 23 de març. Norma Bàsica d’Autoprotecció; implantació, simulacres almenys anuals i manteniment de l’eficàcia del pla.
• Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball; vies i sortides d’evacuació i protecció contra incendis.
• Reial decret 485/1997, de 14 d’abril. Senyalització de seguretat i salut; senyals d’evacuació i d’equips de lluita contra incendis.
• Reial decret 171/2004, de 30 de gener. Coordinació d’activitats empresarials; informació sobre mesures d’emergència a les empreses concurrents.
• NTP 361. Plans d’emergència en llocs de pública concurrència. Implantació i manteniment dels plans d’emergència, inclosos els simulacres.

La normativa autonòmica d’autoprotecció i els plans de protecció civil poden establir requisits addicionals sobre la periodicitat, la comunicació i el registre dels simulacres.