Pla d’autoprotecció

Àmbit d’aplicació i obligacions

L’annex I de la Norma Bàsica d’Autoprotecció enumera les activitats obligades. Entre les quals compten amb reglamentació sectorial específica figuren els establiments amb substàncies perilloses (accidents greus), les activitats amb explosius, la gestió de residus perillosos, les explotacions mineres, les instal·lacions amb organismes modificats genèticament o agents biològics, els túnels, els ports comercials, els aeroports, les instal·lacions nuclears i radioactives, les preses i els espectacles públics amb aforament igual o superior a 2.000 persones en recinte tancat o 20.000 a l’aire lliure. Entre les quals no tenen reglamentació específica s’inclouen els establiments industrials amb càrrega de foc elevada, els centres sanitaris amb 200 o més llits, els centres docents amb ocupació igual o superior a 2.000 persones o altura d’evacuació de 28 metres o més, els centres residencials de persones dependents amb 100 o més ocupants i els establiments comercials i de pública concurrència amb ocupació igual o superior a 2.000 persones o altura d’evacuació de 28 metres o més. Les comunitats autònomes poden ampliar aquest catàleg en la seva normativa pròpia.

El titular de l’activitat és el responsable d’elaborar, implantar, mantenir i revisar el pla, de comunicar-lo a l’administració competent per a la seva inscripció en el registre, d’informar els òrgans de protecció civil, de col·laborar amb les autoritats i de designar a la persona responsable de la gestió de les actuacions d’emergència, amb autoritat i capacitat per a gestionar l’emergència. El pla ha de ser elaborat per un tècnic competent capacitat per a dictaminar sobre els aspectes que abasta, i el seu contingut ha de ser conegut per tot el personal, amb la formació i els simulacres necessaris per a garantir la seva eficàcia.

La Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, i la Norma Bàsica de Protecció Civil aprovada pel Reial decret 524/2023 estableixen el marc en el qual s’integren els plans d’autoprotecció amb els plans territorials i especials de les administracions, i reforcen l’obligació d’autoprotecció dels titulars de centres i instal·lacions que puguin generar situacions de risc.

Contingut mínim del pla (annex II)

• Capítol 1. Identificació dels titulars i de l’emplaçament de l’activitat.
• Capítol 2. Descripció detallada de l’activitat i del medi físic en el qual es desenvolupa: instal·lacions, entorn, accessos i ocupació.
• Capítol 3. Inventari, anàlisi i avaluació dels riscos propis de l’activitat i dels riscos externs que puguin afectar-la.
• Capítol 4. Inventari i descripció de les mesures i mitjans d’autoprotecció: instal·lacions de protecció, mitjans humans i materials.
• Capítol 5. Programa de manteniment de les instal·lacions, tant les de risc com les de protecció.
• Capítol 6. Pla d’actuació davant emergències: classificació d’emergències, procediments d’actuació, equips d’emergència, identificació del responsable i coordinació amb l’ajuda externa.
• Capítol 7. Integració del pla en uns altres d’àmbit superior: protocols de notificació i col·laboració amb protecció civil.
• Capítol 8. Implantació: responsable, programa de formació i informació, senyalització i programa de dotació de mitjans.
• Capítol 9. Manteniment de l’eficàcia i actualització: programa de reciclatge formatiu, substitució de mitjans, simulacres, revisió i auditories.
• Annexos. Directori de comunicació, formularis de gestió d’emergències i plànols.

Implantació, simulacres i revisió

• Implantació. Designació del responsable, formació dels equips d’emergència, informació a tota la plantilla i als usuaris, senyalització i comprovació dels mitjans.
• Simulacres. Almenys un a l’any, amb avaluació documentada dels resultats i de les millores necessàries.
• Revisió. Revisió completa del pla com a mínim cada tres anys i actualització davant canvis en l’activitat, les instal·lacions, l’ocupació o la normativa.
• Registre. Comunicació de les dades de l’annex IV a l’administració competent i actualització de la inscripció.
• Coordinació. Protocols d’avís i col·laboració amb els serveis públics d’emergència i amb els plans de protecció civil.
• Documentació. Conservació dels registres de formació, simulacres, manteniment i inspeccions a la disposició de les autoritats.
• Relació amb la prevenció. Integració amb l’avaluació de riscos, les mesures d’emergència de l’article 20 de la Llei 31/1995 i la coordinació d’activitats empresarials.

Aplicació organitzativa: com elaborar i implantar el pla d’autoprotecció

1. Determinar si l’activitat està inclosa en l’annex I de la Norma Bàsica d’Autoprotecció o en el catàleg autonòmic i, en cas contrari, si escau elaborar-lo de manera voluntària o limitar-se a les mesures d’emergència de l’article 20 de la Llei 31/1995.
2. Encarregar l’elaboració a un tècnic competent i recopilar la informació: titularitat, descripció de l’activitat i de l’entorn, instal·lacions, ocupació, mitjans i riscos interns i externs.
3. Redactar el pla amb els nou capítols i els annexos, amb procediments d’actuació clars, equips d’emergència definits i responsable designat.
4. Comunicar el pla a l’administració competent per a la seva inscripció en el registre i integrar-lo amb els plans de protecció civil.
5. Implantar el pla: formar als equips, informar la plantilla i als usuaris, senyalitzar, comprovar els mitjans i coordinar amb els serveis externs.
6. Realitzar almenys un simulacre anual, avaluar-lo i corregir les deficiències; mantenir les instal·lacions conforme al programa.
7. Revisar el pla com a mínim cada tres anys i davant qualsevol canvi rellevant, i conservar els registres.

Un programari de gestió preventiva permet gestionar el pla d’autoprotecció com a document viu: equips i responsables, formació, programa de manteniment, planificació i avaluació de simulacres, revisions i registres, amb traçabilitat i integració amb l’avaluació de riscos i la coordinació d’activitats empresarials.

Límits i errors freqüents

1. Confondre el pla d’autoprotecció amb les mesures d’emergència de l’article 20 de la Llei 31/1995, que són obligatòries per a totes les empreses però tenen abast i requisits distints.
2. Elaborar el pla com a document formal sense implantar-lo: sense formació dels equips, sense simulacres i sense comprovació dels mitjans.
3. No comunicar el pla al registre administratiu ni coordinar-lo amb protecció civil.
4. No actualitzar el pla després de canvis en l’activitat, les instal·lacions o l’ocupació, o deixar passar el termini de revisió.
5. Designar un responsable d’emergències sense autoritat ni capacitat real de gestió.
6. Ignorar la normativa autonòmica, que pot ampliar el catàleg d’activitats obligades i els requisits.

Els requisits concrets es recullen en el Reial decret 393/2007 i en la normativa autonòmica d’autoprotecció; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 393/2007, de 23 de març. Norma Bàsica d’Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d’emergència.
• Llei 17/2015, de 9 de juliol. Sistema Nacional de Protecció Civil; deure d’autoprotecció i integració dels plans.
• Reial decret 524/2023, de 20 de juny. Norma Bàsica de Protecció Civil.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; mesures d’emergència (article 20).
• Reial decret 171/2004, de 30 de gener. Coordinació d’activitats empresarials; informació sobre mesures d’emergència entre empreses concurrents.
• Reial decret 164/2025, de 4 de març. Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials; instal·lacions de protecció que el pla inventaria i manté.

Les comunitats autònomes han aprovat normes pròpies d’autoprotecció que poden ampliar el catàleg d’activitats i els requisits de registre, i el Codi Tècnic de l’Edificació i el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis regulen les instal·lacions que el pla ha de mantenir.