Què és la càrrega de foc
La càrrega de foc és la quantitat d’energia calorífica que pot desprendre’s en cremar la totalitat dels materials combustibles continguts en un espai, inclosos els elements constructius que ho siguin. És una magnitud d’energia, expressada habitualment en megajoules, que descriu el potencial calorífic disponible, no la probabilitat que es produeixi un incendi.
Per si sola, aquesta xifra diu poc: un mateix valor té conseqüències distintes si es concentra en vint metres quadrats o si es reparteix en dos mil. Per això l’ús tècnic habitual és el de la densitat de càrrega de foc, és a dir, la càrrega de foc per unitat de superfície.
La càrrega de foc forma part de la caracterització del risc d’incendi, juntament amb la probabilitat d’ignició, la propagació, l’ocupació i els mitjans de protecció disponibles.
Càrrega de foc, densitat i densitat ponderada i corregida
- Càrrega de foc total. Energia calorífica que poden alliberar tots els materials combustibles de l’espai considerat. És un valor absolut.
- Densitat de càrrega de foc. Càrrega de foc per unitat de superfície construïda, o per unitat de superfície de tota l’envolupant. Permet comparar espais de grandària distinta.
- Densitat de càrrega de foc ponderada i corregida. Utilitzada en els establiments industrials, incorpora un coeficient que pondera la perillositat per la combustibilitat de cada material i un altre que corregeix la perillositat inherent a l’activitat desenvolupada, com a producció, muntatge, transformació, reparació o emmagatzematge.
- Densitat de càrrega de foc de càlcul. En l’àmbit de l’edificació, valor considerat per a determinar les accions tèrmiques en situació d’incendi, que té en compte les incerteses.
Aquestes magnituds no són intercanviables. Citar una xifra sense precisar quina d’elles és i a quina superfície es refereix converteix la dada en inservible.
Per a què s’utilitza
- Classificar el nivell de risc intrínsec d’un sector o àrea d’incendi en establiments industrials.
- Determinar exigències constructives: sectorització, resistència al foc de l’estructura, superfícies màximes i condicions d’evacuació.
- Definir els sistemes de protecció contra incendis exigibles i el seu abast.
- Delimitar locals de risc especial dins d’edificis no industrials.
- Fonamentar els estudis d’enginyeria de seguretat contra incendis i els càlculs estructurals en situació d’incendi.
Com es determina en establiments industrials
L’annex I del Reial decret 164/2025 estableix que la densitat de càrrega de foc ponderada i corregida de cada sector o àrea d’incendi pot calcular-se per diversos mètodes: a partir de les dades de combustibilitat dels materials presents, a partir de les dades de densitat de càrrega de foc de les zones amb activitats de fabricació i processos similars, a partir de les dades corresponents a les zones d’emmagatzematge, o combinant diversos d’ells.
En el primer mètode, l’expressió considera el poder calorífic i la massa de cada material combustible, un coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat per la seva combustibilitat, un coeficient que corregeix la perillositat inherent a l’activitat i la superfície construïda del sector o l’àrea d’incendi. En el segon, en lloc de la massa de cada material es parteix de valors mitjans de densitat de càrrega de foc per activitat, presos de les taules del propi reglament.
La norma adverteix que la responsabilitat sobre la correcció dels valors emprats correspon a la persona projectista, que ha d’ajustar-los o incrementar-los quan el cas concret el requereixi. Aquesta fitxa descriu el procediment i no reprodueix les taules del reglament.
Nivell de risc intrínsec
El nivell de risc intrínsec d’un sector o àrea d’incendi reflecteix el risc derivat de la quantitat de materials combustibles presents, de la seva facilitat d’inflamació, de la seva distribució i de la naturalesa de les activitats que es realitzen. Es classifica com a baix, mitjà o alt i se subclasifica en vuit graus en funció de la densitat de càrrega de foc ponderada i corregida.
L’escala arrenca en valors iguals o inferiors a 425 megajoules per metre quadrat, corresponents al grau més baix, i arriba a superar els 13.600 megajoules per metre quadrat en el grau més alt. D’aquest enquadrament depenen després les exigències del reglament sobre configuració, sectorització, materials, evacuació i instal·lacions de protecció.
Marc espanyol vigent
El Reial decret 164/2025, de 4 de març, aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials. Es va publicar en el BOE de 10 d’abril de 2025, va entrar en vigor el 10 de maig de 2025 i va derogar el Reial decret 2267/2004, que fins llavors regulava aquesta matèria. Qualsevol referència al reglament de 2004 com a norma vigent és incorrecta.
Per als edificis no industrials, el Document Bàsic SI del Codi Tècnic de l’Edificació utilitza la densitat de càrrega de foc en la definició dels locals de risc especial i en l’annex dedicat a la resistència al foc de les estructures, on empra la densitat de càrrega de foc de càlcul. El text consolidat del Document Bàsic SI recull entre les seves modificacions la introduïda pel mateix Reial decret 164/2025.
Els mètodes, els coeficients i els llindars depenen de la jurisdicció i del tipus d’establiment, per la qual cosa els valors d’un país no són traslladables a un altre sense comprovar la seva norma aplicable.
Límits i errors freqüents
- Presentar una única fórmula com a universal: el propi reglament admet diversos mètodes segons el tipus de zona.
- Citar el Reial decret 2267/2004 com a norma vigent.
- Confondre la magnitud tècnica amb la classificació jurídica del risc: la densitat de càrrega de foc és una dada, el nivell de risc intrínsec és una conseqüència normativa.
- Aplicar el reglament industrial a un edifici que es regeix pel Codi Tècnic de l’Edificació, o al revés.
- Calcular la càrrega de foc amb l’inventari d’un dia i no revisar-la quan canvia el procés o l’emmagatzematge.
- Oblidar que el resultat no substitueix a l’avaluació de riscos laborals ni al pla d’emergència.
Exemple pràctic
Una empresa de fabricació de mobles amplia la seva nau amb una zona d’emmagatzematge de taulers i vernissos. Abans de l’obra, el projecte ha de recalcular la càrrega de foc.
- Sectorització. Es decideix separar la zona d’emmagatzematge de l’àrea de fabricació en sectors d’incendi diferenciats.
- Càlcul. Per a la zona de fabricació s’empra el mètode basat en les densitats de càrrega de foc per activitat; per a l’emmagatzematge, el mètode específic d’aquestes zones, considerant l’altura d’apilament.
- Resultat. El magatzem queda enquadrat en un grau de risc intrínsec alt, la qual cosa condiciona la superfície màxima del sector i les instal·lacions de protecció exigibles.
- Conseqüència. El projecte ajusta la sectorització i preveu les instal·lacions corresponents, i l’empresa actualitza el seu pla d’emergència amb la nova configuració.
Diferències amb conceptes pròxims
- Enfront del risc d’incendi. El risc integra probabilitat i conseqüències; la càrrega de foc descriu només el potencial calorífic disponible.
- Enfront de la resistència al foc. Aquesta és una propietat dels elements constructius, no una característica del contingut del local.
- Enfront de la reacció al foc. Classifica el comportament d’un material davant el foc, no l’energia total que pot alliberar.
- Enfront de l’ocupació. El nombre de persones condiciona l’evacuació, però no forma part del càlcul de la càrrega de foc.
Marc normatiu
- Reial decret 164/2025, annex I. Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials: càlcul de la densitat de càrrega de foc ponderada i corregida i classificació del nivell de risc intrínsec.
- Codi Tècnic de l’Edificació, Document Bàsic SI. Seguretat en cas d’incendi en edificació: locals de risc especial i densitat de càrrega de foc de càlcul.
- Reial decret 513/2017. Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.
- Llei 31/1995, article 20. Obligació d’adoptar mesures d’emergència en matèria de lluita contra incendis i evacuació.
