Atmosferes explosives

Què són les atmosferes explosives i on apareixen

Les explosions en el lloc de treball es produeixen quan coincideixen una substància inflamable dispersa en l’aire en concentració dins dels seus límits d’explosivitat, oxigen i una font d’ignició amb energia suficient. Apareixen en indústries molt diverses: refineries i plantes químiques, emmagatzematge i tràfec de combustibles, cabines de pintura, plantes de gas, depuradores, sitges i manipulació de cereals, farines, sucre, fusta, plàstics o metalls en pols, indústria farmacèutica i tallers amb dissolvents. La pols combustible és una causa freqüent i sovint subestimada d’explosions greus.

La Unió Europea regula la matèria amb dues directives complementàries: la Directiva 2014/34/UE, dirigida als fabricants, que fixa els requisits essencials dels aparells i sistemes de protecció destinats a atmosferes potencialment explosives i el seu marcat (categories M1 i M2 per al grup I i 1, 2 i 3 per al grup II), i la Directiva 1999/92/CE, dirigida als empresaris, que estableix les disposicions mínimes per a protegir els treballadors. A Espanya les transposen el Reial decret 144/2016 i el Reial decret 681/2003, respectivament, i l’INSST publica la Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball.

L’enfocament preventiu segueix una jerarquia clara: primer evitar la formació de l’atmosfera explosiva (substitució de substàncies, inertització, ventilació, control de fugides i d’acumulacions de pols); si no és possible, evitar la ignició (equips i roba adequats a la zona, control d’electricitat estàtica, treballs en calent amb permís, connexió a terra); i finalment atenuar els efectes (alleujament de pressió, supressió, desacoblament, resistència de les construccions). Les mesures es documenten en el document de protecció contra explosions.

Obligacions del Reial decret 681/2003

• Avaluació específica. Avaluar els riscos d’explosió considerant la probabilitat de formació i durada de les atmosferes explosives, la probabilitat de presència i activació de fonts d’ignició, les instal·lacions, substàncies, processos i les seves interaccions, i les proporcions dels efectes previsibles.
• Classificació de zones. Classificar en zones les àrees en les quals puguin formar-se atmosferes explosives: zona 0 (presència permanent o freqüent de gas, vapor o boira), zona 1 (probable en funcionament normal), zona 2 (poc probable i de curta durada); i zones 20, 21 i 22 per a pols combustible.
• Equips per zona. Utilitzar en cada zona aparells i sistemes de protecció de la categoria corresponent: categoria 1 en zones 0 i 20, categoria 1 o 2 en zones 1 i 21, categories 1, 2 o 3 en zones 2 i 22, tret que el document de protecció contra explosions justifiqui una altra cosa.
• Document de protecció contra explosions. Elaborar i mantenir actualitzat el document que reflecteixi l’avaluació, les mesures adoptades, la classificació de zones, els llocs on s’apliquen les disposicions mínimes i el disseny, utilització i manteniment segurs de llocs i equips.
• Coordinació. Quan concorren diverses empreses, l’empresari titular del centre coordina les mesures i precisa el seu objectiu i aplicació en el document de protecció.
• Senyalització i accessos. Senyalitzar els accessos a les zones amb el pictograma triangular EX i controlar l’entrada de persones i equips.
• Mesures organitzatives. Formació específica, instruccions escrites i sistema de permisos de treball per a les activitats perilloses, verificació de les instal·lacions abans de la posada en servei per persones competents, i manteniment de la seguretat davant talls d’energia.

Mesures tècniques habituals

• Control de la substància. Substitució per substàncies menys inflamables, reducció de quantitats, inertització amb nitrogen, ventilació natural o forçada amb detecció de gas, i neteja sistemàtica de dipòsits de pols.
• Control de la ignició. Equips elèctrics i no elèctrics amb marcat ATEX de la categoria adequada, connexió a terra i equipotencialitat, control de l’electricitat estàtica (roba, calçat, materials), protecció contra el llamp, temperatures superficials controlades i eines antiespurna.
• Atenuació d’efectes. Panells de alleujament de pressió, sistemes de supressió d’explosions, desacoblament entre equips, disseny resistent a la pressió i distàncies de seguretat.
• Detecció i actuació. Detectors de gas amb alarmes i enclavaments, parades d’emergència i procediments d’evacuació.
• Manteniment i inspecció. Programes conforme a les normes UNE-EN 60079 per a instal·lacions elèctriques en atmosferes explosives, amb registre d’inspeccions i de reparacions per personal competent.

Aplicació organitzativa: com gestionar el risc ATEX

1. Inventariar les substàncies inflamables i les pólvores combustibles presents, amb les seves propietats (límits d’explosivitat, temperatura d’ignició, energia mínima d’ignició) i els processos en els quals es manipulen.
2. Realitzar l’avaluació específica del risc d’explosió i classificar les zones amb criteris documentats, secundant-se en les normes UNE-EN 60079-10-1 i 60079-10-2.
3. Elaborar el document de protecció contra explosions amb l’avaluació, la classificació, les mesures tècniques i organitzatives, els equips per zona i les responsabilitats, i revisar-lo davant canvis.
4. Verificar que els equips instal·lats en cada zona tenen el marcat i la categoria adequats, i establir el programa d’inspecció i manteniment per personal competent.
5. Implantar el sistema de permisos de treball per a treballs en calent i altres activitats perilloses en zones classificades, amb control d’accés i senyalització.
6. Formar als treballadors exposats i als contractistes, i coordinar les activitats empresarials en les zones classificades.
7. Integrar el risc d’explosió en el pla d’emergència i en la gestió del canvi, i registrar incidents (fugides, activacions de detectors) com a indicadors.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir el document de protecció contra explosions, l’inventari d’equips ATEX amb les seves inspeccions, els permisos de treball en zones classificades i la formació del personal, amb traçabilitat davant la Inspecció i les auditories.

Límits i errors freqüents

1. Ignorar el risc de la pols combustible en indústries alimentàries, fusteres o de plàstics.
2. No elaborar o no actualitzar el document de protecció contra explosions després de canvis en processos o instal·lacions.
3. Instal·lar equips sense marcat ATEX o de categoria inadequada en zones classificades, o realitzar reparacions que anul·len el mode de protecció.
4. Fer treballs en calent en zones classificades sense permís de treball ni mesurament previ.
5. Descurar l’electricitat estàtica, la connexió a terra i la neteja de dipòsits de pols.
6. Ometre la coordinació amb contractistes que introdueixen equips o fan treballs en les zones.

L’avaluació i classificació de zones requereixen competència tècnica especialitzada; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 681/2003, de 12 de juny. Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball.
• Reial decret 144/2016, de 8 d’abril. Requisits essencials de salut i seguretat dels aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives.
• Directiva 1999/92/CE. Disposicions mínimes per a la protecció dels treballadors exposats a atmosferes explosives.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball (INSST). Guia d’aplicació del Reial decret 681/2003.
• NTP 876: Avaluació dels riscos específics derivats de les atmosferes explosives (ATEX). Nota tècnica de l’INSST.

Les normes de la sèrie UNE-EN 60079 (classificació d’emplaçaments, selecció, instal·lació, inspecció i manteniment d’instal·lacions elèctriques en atmosferes explosives) i UNE-EN 1127-1 (prevenció i protecció contra explosions) s’adquireixen a través de l’Associació Espanyola de Normalització.