Treballs en calent

Riscos dels treballs en calent

La ignició d’un incendi necessita un combustible, un comburent i una energia d’activació. Els treballs en calent aporten de forma controlada l’energia d’activació (flama, espurnes, partícules incandescents que poden projectar-se a diversos metres, superfícies calentes, arc elèctric), de manera que el risc depèn del que hi hagi al voltant: materials combustibles (embalatges, aïllaments, pols, residus, líquids), atmosferes inflamables (vapors de dissolvents, gasos, pols en suspensió), residus en dipòsits o canonades suposadament buits, i buits, conductes i falsos sostres per on les espurnes viatgen fins a zones no vigilades.

A això se sumen els riscos per a l’operari: cremades, radiacions ultraviolades i infraroges en soldadura, fums de soldadura (òxids metàl·lics, ozó, gasos nitrosos) amb efectes respiratoris i cancerígens en determinats aliatges, contacte elèctric, projecció de partícules, soroll, explosió d’ampolles i retrocés de flama en equips oxiacetilènics, i asfíxia o intoxicació en espais confinats per consum d’oxigen i acumulació de gasos.

El Reial decret 681/2003 prohibeix les fonts d’ignició en zones classificades amb el risc d’atmosferes explosives excepte autorització específica amb mesures de control, i el Reial decret 486/1997 exigeix que els llocs de treball disposin de mesures de protecció contra incendis adequades. La NTP 30 i la NTP 562 de l’INSST descriuen els permisos de treballs especials, entre ells els de treballs en calent, i les NTP 494 i 495 recullen les normes de seguretat en soldadura elèctrica i oxiacetilènica.

Mesures preventives i el permís de treball en calent

• Evitar el treball en calent. Valorar alternatives: tall mecànic en fred, unions caragolades o adhesives, prefabricació en taller i trasllat de la peça a una zona segura de soldadura.
• Permís de treball. Autorització escrita, amb validesa limitada en temps i lloc, que identifica la tasca, els riscos de l’entorn, les mesures exigides, el responsable d’emissió, l’executor i el vigilant de foc, i que es tanca amb una comprovació final.
• Preparació de la zona. Retirar o protegir els combustibles en un radi adequat (habitualment 10 metres o més segons la tasca), cobrir obertures, conductes i buits, humitejar sòls combustibles quan escaigui, i netejar residus i pols.
• Control d’atmosferes. Mesurament de gasos i vapors inflamables amb explosímetre abans i durant el treball en zones amb risc, ventilació forçada, buidatge, neteja i inertització de dipòsits i canonades, i prohibició de treballar en atmosferes explosives.
• Mitjans d’extinció. Extintors adequats a mà, mantes ignífugues, boques d’incendi disponibles i comprovació que els sistemes de detecció no s’anul·len sense control o es reposen en acabar.
• Vigilant de foc. Persona dedicada a vigilar durant el treball i un temps posterior (sovint entre 30 i 60 minuts, segons l’avaluació) per a detectar focus latents, amb mitjans d’extinció i comunicació.
• Equips i EPI. Equips de soldadura i talli mantinguts, vàlvules antiretrocés, pinces i cables en bon estat, i EPI adequats: pantalla de soldadura, roba ignífuga, guants, protecció respiratòria i auditiva segons el cas.
• Fums de soldadura. Extracció localitzada, ventilació i protecció respiratòria; consideració del risc cancerigen de determinats fums conforme al Reial decret 665/1997.

Situacions d’especial risc

• Dipòsits, tancs i canonades. Contenidors que han albergat inflamables conserven vapors; exigeixen buidatge, neteja, ventilació, mesurament i inertització abans de qualsevol treball en calent.
• Espais confinats. El treball en calent en espais confinats combina risc d’incendi, consum d’oxigen i acumulació de fums; exigeix permís conjunt, ventilació forçada, mesurament continu i vigilància exterior.
• Cobertes i aïllaments. Impermeabilització a foc i soldadura sobre cobertes amb aïllaments combustibles o emplafonis sandvitx, origen de nombrosos incendis industrials.
• Zones ATEX. Treballs en zones classificades només amb autorització específica, eliminació de l’atmosfera explosiva i control continu.
• Contractistes. Els treballs en calent realitzats per empreses externes exigeixen coordinació d’activitats, informació sobre els riscos del centre i aplicació del sistema de permisos del titular.
• Obres i manteniment. En obres i parades de manteniment, la simultaneïtat de tasques i la presència de materials combustibles augmenten el risc; el pla de seguretat i la coordinació han de preveure’l.

Aplicació organitzativa: com gestionar els treballs en calent

1. Definir en el procediment quines operacions es consideren treballs en calent i en quines zones requereixen permís, distingint les zones de soldadura permanents dels treballs en zones no preparades.
2. Implantar el permís de treball en calent amb responsables d’emissió, llista de comprovació de mesures, validesa limitada, vigilant de foc i tancament amb comprovació final.
3. Avaluar cada treball amb atenció a l’entorn: combustibles, atmosferes inflamables, conductes i buits, dipòsits i canonades, sistemes de detecció i extinció.
4. Dotar de mitjans d’extinció, mesurament de gasos, ventilació i EPI adequats, i mantenir els equips de soldadura i tall.
5. Formar als executors, als emissors de permisos i als vigilants de foc, i exigir la mateixa formació a les contractistes.
6. Integrar els treballs en calent en la coordinació d’activitats empresarials i en el pla d’emergència.
7. Registrar els permisos i les incidències i analitzar-les per a revisar el procediment.

Un programari de gestió preventiva permet gestionar els permisos de treball en calent amb fluxos d’emissió, verificació i tancament, registrar mesuraments i vigilàncies, vincular les contractistes i les seves acreditacions i mantenir la traçabilitat de cada intervenció.

Límits i errors freqüents

1. Fer treballs en calent sense permís per considerar-los breus o rutinaris.
2. No retirar ni protegir els combustibles de l’entorn ni cobrir buits i conductes pels quals es propaguen les espurnes.
3. Soldar o tallar en dipòsits o canonades suposadament buits sense buidatge, neteja, ventilació i mesurament.
4. Prescindir del vigilant de foc o acabar la vigilància immediatament en acabar el treball, sense controlar els focus latents.
5. Anul·lar sistemes de detecció d’incendis durant el treball sense control ni reposició documentada.
6. Ignorar els fums de soldadura i treballar sense extracció localitzada ni protecció respiratòria.

Les obligacions específiques es recullen en la normativa de llocs de treball, atmosferes explosives, equips de treball, agents cancerígens i seguretat contra incendis; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; avaluació de riscos, mesures d’emergència i coordinació d’activitats empresarials.
• Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Llocs de treball; protecció contra incendis i condicions de seguretat.
• Reial decret 681/2003, de 12 de juny. Protecció dels treballadors exposats als riscos derivats d’atmosferes explosives; control de fonts d’ignició.
• Reial decret 164/2025, de 4 de març. Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, que deroga el Reial decret 2267/2004.
• NTP 562: Sistema de gestió preventiva: autoritzacions de treballs especials (INSST). Permisos de treball, inclosos els treballs en calent.
• NTP 494: Soldadura elèctrica a l’arc: normes de seguretat (INSST). Riscos i mesures en soldadura elèctrica.
• NTP 495: Soldadura oxiacetilènica i oxitall: normes de seguretat (INSST). Riscos i mesures en soldadura oxiacetilènica i oxitall.

El Reial decret 1215/1997 regula la utilització dels equips de soldadura i talli, el Reial decret 665/1997 l’exposició a agents cancerígens presents en determinats fums de soldadura i la NTP 30 de l’INSST els permisos de treballs especials.