Què és el risc d’incendi i com es produeix
Perquè es produeixi un incendi han de coincidir un combustible, un comburent (habitualment l’oxigen de l’aire) i una font d’ignició amb energia suficient; la reacció en cadena manté el foc una vegada iniciat. Aquest esquema, conegut com a triangle o tetraedre del foc, és la base de la prevenció: eliminar o separar qualsevol dels factors impedeix l’inici o permet l’extinció. En l’entorn laboral les fonts d’ignició més habituals són les instal·lacions elèctriques deficients, els treballs en calent, les superfícies calentes, les espurnes mecàniques, l’electricitat estàtica i els actes negligents.
El risc d’incendi no és uniforme: depèn de la càrrega de foc (quantitat i poder calorífic dels materials combustibles), de l’activitat, de la configuració de l’edifici, de l’ocupació i dels mitjans de protecció. La normativa industrial classifica els establiments pel seu nivell de risc intrínsec i per la seva configuració per a exigir requisits constructius i de protecció proporcionats.
Des del punt de vista preventiu, l’incendi és un risc greu i imminent potencial: les seves conseqüències poden ser múltiples víctimes per fum, calor o col·lapse, i per això la llei exigeix planificar l’emergència i l’evacuació, formar al personal i comprovar periòdicament l’eficàcia de les mesures.
Els extintors portàtils són mitjans d’intervenció inicial que requereixen selecció i manteniment adequats. La seva utilització ha d’integrar-se amb l’alarma, els equips d’emergència i una evacuació segura.
Marc normatiu aplicable a Espanya
- Llei 31/1995, article 20. Obligació de l’empresari d’analitzar les possibles situacions d’emergència i adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació, designant al personal encarregat i comprovant periòdicament el seu funcionament.
- Reial decret 486/1997, annex I, apartat 11. Condicions de protecció contra incendis dels llocs de treball: dispositius adequats, accessibles, senyalitzats i en bon estat, i vies d’evacuació expedites.
- Reial decret 164/2025. Aprova el nou Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, en vigor des del 10 de maig de 2025, que deroga el Reial decret 2267/2004 i fixa els requisits constructius, les instal·lacions de protecció i les inspeccions periòdiques segons el nivell de risc intrínsec.
- Codi Tècnic de l’Edificació, Document Bàsic SI. Seguretat en cas d’incendi en edificis no industrials: propagació interior i exterior, evacuació, instal·lacions, intervenció de bombers i resistència estructural.
- Reial decret 513/2017. Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis: disseny, instal·lació, manteniment i inspecció d’extintors, boques d’incendi, detecció, alarma, ruixadors i altres sistemes.
- Reial decret 393/2007. Norma Bàsica d’Autoprotecció per als centres i activitats que poden originar situacions d’emergència, amb obligació de pla d’autoprotecció en els casos del seu annex I.
- Reial decret 485/1997. Senyalització dels equips de lluita contra incendis, vies d’evacuació i sortides.
Mesures de prevenció i protecció
- Prevenció de l’inici. Control de la càrrega de foc i de l’emmagatzematge d’inflamables, manteniment d’instal·lacions elèctriques, permisos de treball per a treballs en calent, control de fonts de calor i de l’electricitat estàtica, ordre i neteja.
- Protecció passiva. Sectorització, resistència al foc d’elements constructius, reacció al foc de materials, compartimentació d’instal·lacions i protecció d’estructures.
- Protecció activa. Detecció i alarma, extintors, boques d’incendi equipades, hidrants, columna seca, ruixadors i sistemes d’extinció automàtica, il·luminat d’emergència i control de fums, amb manteniment i revisions conforme al Reial decret 513/2017.
- Evacuació. Vies i sortides suficients, lliures i senyalitzades, punts de reunió, plànols d’evacuació i accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
- Organització. Mesures d’emergència o pla d’autoprotecció, equips de primera i segona intervenció, d’alarma i evacuació i de primers auxilis, formació pràctica i simulacres periòdics.
Aplicació organitzativa: com gestionar el risc d’incendi
- Avaluar el risc d’incendi per sector o edifici: càrrega de foc, activitats, fonts d’ignició, ocupació i mitjans existents, identificant la reglamentació aplicable (industrial, edificació, autoprotecció).
- Reduir la càrrega de foc i controlar les fonts d’ignició amb procediments d’emmagatzematge d’inflamables, permisos de treball en calent i manteniment elèctric.
- Garantir la protecció passiva i activa exigida i contractar el manteniment amb empresa habilitada, conservant les actes de revisió i inspecció.
- Elaborar i mantenir actualitzades les mesures d’emergència o el pla d’autoprotecció, amb designació i formació dels equips d’intervenció i evacuació.
- Senyalitzar equips, vies i sortides, i comprovar en les inspeccions de seguretat que romanen lliures i operatius.
- Realitzar simulacres almenys amb la periodicitat prevista en el pla, documentar els resultats i corregir les deficiències.
- Integrar el risc d’incendi en la coordinació amb contractistes, especialment en treballs en calent i en obres dins del centre.
Un programari de gestió preventiva permet planificar les revisions dels mitjans de protecció, registrar simulacres i formació dels equips d’emergència i controlar els permisos de treball en calent amb traçabilitat.
Límits i errors freqüents
- Confondre disposar d’extintors amb gestionar el risc d’incendi; la prevenció de l’inici i l’evacuació són igual de determinants.
- Aplicar la reglamentació derogada de 2004 en establiments industrials sense verificar el règim transitori del Reial decret 164/2025.
- Bloquejar sortides o vies d’evacuació amb emmagatzematge temporal.
- No formar de manera pràctica als equips d’intervenció ni realitzar simulacres.
- Executar treballs en calent sense permís, sense vigilància posterior ni retirada de combustibles.
- Oblidar l’evacuació de persones amb mobilitat reduïda i de visitants o contractistes.
L’aplicació concreta de cada reglament depèn del tipus d’establiment, el seu nivell de risc i la seva data de construcció o reforma, i ha de verificar-se amb tècnics competents i sobre els textos vigents.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de transformació de plàstics amb nau de 6.000 metres quadrats revisa la seva gestió del risc d’incendi després de l’entrada en vigor del nou reglament industrial.
- Avaluació. Càlcul del nivell de risc intrínsec per sectors, revisió de la sectorització entre magatzem de matèria primera i producció i comprovació de l’estat de la instal·lació de detecció.
- Mesures. Reubicació del magatzem de gransa en sector independent, ampliació de la detecció, procediment de permís per a treballs en calent i neteja programada de pols combustible.
- Organització. Actualització de les mesures d’emergència, formació pràctica dels equips d’intervenció amb foc real i simulacre d’evacuació amb cronometratge.
- Seguiment. Calendari de manteniment de les instal·lacions de protecció, inspecció periòdica reglamentària i revisió anual de l’avaluació.
Marc normatiu a Espanya
- Llei 31/1995, article 20. Mesures d’emergència: primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació.
- Reial decret 164/2025, de 4 de març. Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.
- Reial decret 513/2017, de 22 de maig. Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.
- Reial decret 393/2007, de 23 de març. Norma Bàsica d’Autoprotecció.
- Reial decret 314/2006, de 17 de març, Codi Tècnic de l’Edificació. Document Bàsic SI, seguretat en cas d’incendi.
- Reial decret 486/1997, annex I, apartat 11. Condicions de protecció contra incendis en els llocs de treball.
La Directiva 89/391/CEE, article 8, obliga l’empresari a adoptar mesures de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació. Les Comunitats Autònomes poden establir requisits addicionals d’autoprotecció.
