Mostrejadors passius de gasos i vapors

Els mostrejadors passius capten determinats gasos o vapors per difusió o permeació, sense una bomba que forci el pas de l’aire. La concentració s’estima a partir de la massa recollida i el temps d’exposició.

En poques paraules

La seva comoditat no elimina la necessitat de validar el contaminant, el captador, la durada i les condicions ambientals de cada mesurament.

Contingut
  1. La taxa de captació importa
  2. Quan poden resultar útils
  3. Què verificar abans d’utilitzar-los
  4. Col·locació i tancament de la mostra
  5. Exemple d’ús incorrecte
  6. Quin expressa el resultat
  7. Conceptes relacionats
  8. Referències

Diccionari A-Z →

La taxa de captació importa

El càlcul utilitza una taxa de captació o cabal equivalent que correspon a l’anàlit i al model concret. No és una propietat universal del dispositiu ni pot copiar-se d’un altre dissolvent. La preparació i l’anàlisi han de seguir un procediment que contempli la recuperació del contaminant i la capacitat del mitjà de retenció.

Quan poden resultar útils

La seva grandària i absència de tubs faciliten algunes campanyes de mostreig personal. Poden ser una opció per a estimar concentracions mitjanes de substàncies compatibles durant períodes definits. No capten per aquest mateix principi la pols suspesa ni substitueixen un detector d’alarma quan es necessita advertir una situació perillosa en temps real.

Què verificar abans d’utilitzar-los

Ha d’existir evidència de funcionament per al compost, l’interval de concentració i la durada previstos. Temperatura, humitat, moviment de l’aire i mescles de substàncies poden influir. Es consulta al laboratori abans de comprar o repartir captadors, especialment si l’objectiu és comparar amb un límit de curta durada o mesurar concentracions molt petites.

Col·locació i tancament de la mostra

Es col·loca el captador on correspongui a l’objectiu, sense tapar la superfície de difusió amb roba o objectes. L’obertura marca el començament del període i el tancament la seva final. Es registren tots dos temps i les incidències. Guardar un captador obert després d’acabar la tasca incorpora una exposició distinta de la que es volia estudiar.

Exemple d’ús incorrecte

En un exemple hipotètic, una empresa reutilitza la taxa de captació d’un dissolvent per a un altre present en una nova pintura. Encara que el laboratori detecti tots dos, les concentracions calculades poden no ser vàlides. L’actuació correcta és confirmar el mètode per a cada substància i decidir si es necessita un altre captador o un mostreig actiu.

Quin expressa el resultat

El resultat integrat descriu el període mostrejat; no mostra automàticament quan va haver-hi un pic. L’informe ha de conservar model, anàlit, durada, condicions rellevants i blancs. Una elecció ben documentada permet aprofitar la senzillesa del dispositiu sense convertir-la en una falsa garantia que qualsevol exposició ha quedat mesura.

Conceptes relacionats

Referències

  1. INSST. NTP 151: presa de mostres amb captadors passius. Font oficial
  2. NIOSH. General Considerations for Sampling Airborne Contaminants. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 1 de novembre de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Autor: Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra