Què és la OMS
La Organització Mundial de la Salut és l’organisme especialitzat del sistema de les Nacions Unides dedicat a la salut pública, fundat en 1948. Reuneix a 194 estats membres i té la seva seu a Ginebra, amb oficines regionals i presència sobre el terreny en més de 150 països. La seva activitat abasta la salut pública en un sentit ampli: malalties transmissibles i no transmissibles, sistemes sanitaris, emergències sanitàries i determinants socials de la salut, entre altres àmbits.
Aquesta fitxa no pretén resumir el conjunt de l’activitat de la OMS, sinó explicar de manera precisa quin és el seu paper en la salut dels treballadors, un camp en el qual el seu mandat i els seus instruments són distints dels de l’OIT.
El mandat de la OMS en la salut dels treballadors
La base jurídica de l’actuació de la OMS en aquesta matèria és l’article 2 de la seva Constitució, que inclou entre les seves funcions la de promoure, en cooperació amb altres organismes especialitzats quan sigui necessari, la millora de la nutrició, l’habitatge, el sanejament, les condicions de treball i altres aspectes de la higiene del mitjà. A partir d’aquest mandat constitucional, la OMS ha desenvolupat al llarg de les dècades resolucions, plans d’acció i xarxes tècniques centrades en la salut ocupacional, entesa com el vessant sanitari del treball: prevenció de malalties, promoció de la salut i accés a serveis de salut per a la població treballadora.
Aquest mandat no inclou potestat normativa sobre condicions de seguretat en el treball ni capacitat de fixar convenis internacionals vinculants en aquesta matèria: aquesta funció correspon a la OIT, tal com s’explica més endavant en aquesta fitxa.
El pla d’acció mundial sobre la salut dels treballadors 2008-2017
L’instrument de referència de la OMS en aquesta matèria és el pla d’acció mundial sobre la salut dels treballadors, recolzat mitjançant la resolució WHA60.26, adoptada per la 60ª Assemblea Mundial de la Salut el 23 de maig de 2007, per al període 2008-2017. La resolució parteix que els treballadors representen una part molt àmplia de la població mundial i que la seva salut depèn tant dels riscos propis del lloc de treball com de l’accés general a serveis sanitaris.
El pla d’acció s’articula entorn de diversos elements:
- Polítiques nacionals. Elaboració de marcs de política sobre salut dels treballadors, amb mecanismes de coordinació entre els ministeris de salut i de treball.
- Cobertura de serveis essencials. Extensió d’intervencions i serveis bàsics de salut ocupacional a tots els treballadors, inclosos els qui estan en l’economia informal, el sector agrícola o són persones migrants.
- Vigilància de riscos. Desenvolupament de sistemes de vigilància que permetin registrar l’exposició a riscos laborals i detectar de manera primerenca les malalties relacionades amb el treball.
- Col·laboració reforçada amb la OIT. Treball conjunt per a harmonitzar estàndards de protecció laboral i donar suport a l’aplicació dels convenis internacionals del treball.
Xarxes i eines de col·laboració amb la OIT
La OMS manté una xarxa mundial de Centres Col·laboradors de la OMS per a la salut ocupacional, institucions acadèmiques i tècniques designades en diferents països que fan costat a l’organització en recerca, formació i assistència tècnica en aquest camp.
Juntament amb la OIT, la OMS ha elaborat les Fitxes Internacionals de Seguretat Química, fulles de referència sobre substàncies perilloses destinades a personal de salut, seguretat i emergències, i ha desenvolupat estimacions conjuntes OIT-OMS de la càrrega mundial de malaltia atribuïble a factors de risc ocupacionals, que quantifiquen morts i anys de vida perduts associats a l’exposició laboral a partícules en suspensió, agents cancerígens i altres factors a l’entorn de treball.
Magnitud del problema segons la OMS
En el seu full informatiu sobre protecció de la salut dels treballadors, la OMS resumeix diverses dades que sostenen el seu interès en aquesta matèria: la població activa dedica aproximadament un terç del seu temps al treball; les pèrdues econòmiques associades a problemes de salut relacionats amb el treball s’estimen entre el 4 % i el 6 % del producte interior brut en la majoria dels països; i una part molt àmplia de la força de treball mundial, pròxima al 70 %, manca d’una assegurança que la cobreixi enfront de malalties ocupacionals, mentre que només al voltant del 15 % té accés a serveis especialitzats de salut ocupacional.
La mateixa font assenyala que les malalties ocupacionals més freqüents són les respiratòries cròniques, els trastorns musculoesquelètics, la pèrdua auditiva induïda per soroll i les afeccions cutànies, juntament amb riscos com l’estrès psicològic, la calor, la pols i els agents químics perillosos, i sosté que els programes de salut laboral poden reduir de manera sensible l’absentisme per malaltia i la despesa sanitària associada.
Divisió de papers entre la OMS i la OIT
És important no atribuir a la OMS funcions que no té. La OMS no regula la seguretat i salut en el treball: no adopta convenis internacionals del treball, no fixa obligacions jurídiques per als Estats en matèria de condicions de treball i no té mecanismes de control del compliment equivalents als de l’OIT. El seu paper és sanitari i tècnic: mandat constitucional sobre la higiene del mitjà de treball, plans d’acció, xarxes de centres col·laboradors i treball estadístic conjunt.
La funció normativa internacional en seguretat i salut en el treball, és a dir, l’elaboració de convenis i recomanacions específics sobre aquesta matèria, correspon a la Organització Internacional del Treball, l’instrument central de la qual és el Conveni 155 de l’OIT. Tots dos organismes col·laboren, però els seus mandats i els seus instruments jurídics són distints.
Aplicació pràctica
Per a un servei de prevenció o un tècnic de salut laboral, el material més directament útil que ofereix la OMS són els seus fulls informatius i guies tècniques sobre promoció de la salut en el treball i sobre riscos concrets amb component sanitari, així com les estimacions conjuntes amb la OIT sobre càrrega de malaltia, que serveixen com a referència comparativa a nivell poblacional, no com a substitut de l’avaluació de riscos en un centre de treball concret.
Per a administracions sanitàries i de treball, el pla d’acció mundial sobre la salut dels treballadors continua sent el marc de referència per a articular la cobertura de serveis de salut ocupacional, en particular en sectors i col·lectius amb menor accés, com l’economia informal o la població migrant.
