Conveni 155 de l’OIT

Què és el Conveni 155 de l’OIT

Fins a 1981 la OIT havia regulat la seguretat i salut per sectors i riscos concrets (radiacions, benzè, càncer professional, mines). El Conveni 155 va canviar l’enfocament: en lloc de llistes de perills, va establir un marc general basat en una política nacional de prevenció, formulada en consulta amb les organitzacions d’ocupadors i de treballadors, que abasta totes les branques d’activitat i a tots els treballadors, amb l’objectiu de prevenir els accidents i els danys per a la salut que siguin conseqüència del treball, guardin relació amb l’activitat laboral o sobrevinguin durant el treball, reduint al mínim, en la mesura en què sigui raonable i factible, les causes dels riscos inherents al medi ambient de treball.

El conveni s’estructura en cinc parts: camp d’aplicació i definicions; principis d’una política nacional; acció a nivell nacional; acció a nivell d’empresa; i disposicions finals. El seu enfocament va anticipar el que després adoptaria la Directiva marc 89/391/CEE i, a través d’ella, la Llei 31/1995: deure general de protecció de l’ocupador, avaluació i control dels riscos en origen, informació i formació, consulta i participació dels treballadors, i dret a interrompre el treball davant un perill imminent i greu sense sofrir conseqüències injustificades.

El Protocol de 2002 al Conveni 155 completa l’instrument amb obligacions sobre el registre i la notificació d’accidents del treball i malalties professionals i la publicació d’estadístiques. La Recomanació 164, adoptada al costat del conveni, desenvolupa orientacions pràctiques sobre les mesures a nivell nacional i d’empresa.

Contingut principal

• Política nacional (articles 4 a 7). Cada Estat ha de formular, aplicar i revisar periòdicament una política nacional coherent de seguretat, salut i medi ambient de treball, considerant els components materials del treball, les relacions entre aquests i les persones, la formació, la comunicació i la cooperació, i la protecció enfront de mesures disciplinàries per actuacions justificades.
• Acció a nivell nacional (articles 8 a 15). Legislació o reglaments, sistema d’inspecció adequat i apropiat, condicions de disseny i ús de maquinària i substàncies, notificació d’accidents i malalties, investigació d’accidents greus, publicació d’estadístiques, formació en tots els nivells i coordinació entre autoritats.
• Acció a nivell d’empresa (articles 16 a 21). Obligació de l’ocupador de garantir, en la mesura en què sigui raonable i factible, que els llocs de treball, la maquinària, l’equip i les operacions són segurs i no comporten risc per a la salut; que els agents químics, físics i biològics no comporten riscos; subministrament de roba i equips de protecció; mesures d’emergència i primers auxilis; cooperació entre ocupadors que actuen en un mateix lloc; i que les mesures no impliquin cap càrrega financera per als treballadors.
• Drets dels treballadors. Cooperació en l’empresa, informació i formació, consulta, dret a examinar tots els aspectes de la seguretat i salut, i dret a apartar-se d’una situació de treball amb perill imminent i greu per a la vida o la salut.
• Protocol de 2002. Registre d’accidents i malalties professionals, notificació a l’autoritat competent, participació en els sistemes i estadístiques harmonitzades.

Rellevància actual

• Principi fonamental. Des de 2022, la seguretat i salut és el cinquè principi i dret fonamental en el treball de l’OIT, i els convenis 155 i 187 són fonamentals, amb obligació per a tots els Estats membres de respectar i promoure els seus principis encara que no els hagin ratificat.
• Referència normativa. És la base de les legislacions de prevenció de nombrosos països, en particular a Amèrica Llatina, i de la Directiva marc europea.
• Cadena de subministrament. Les normes internacionals i els marcs de diligència deguda en matèria de drets humans remeten als convenis fonamentals, la qual cosa reforça el seu ús en la gestió de proveïdors i en els informes de sostenibilitat.
• Sistemes de gestió. Els seus principis es reflecteixen en la norma ISO 45001 i en les directrius ILO-OSH 2001 sobre sistemes de gestió de la seguretat i salut en el treball.

Aplicació organitzativa: com utilitzar el Conveni 155

1. Identificar en quins països opera l’organització i comprovar la ratificació del Conveni 155 i del Protocol de 2002, juntament amb la legislació nacional que els desenvolupa.
2. Utilitzar els seus principis com a marc comú del sistema de gestió en grups multinacionals, alineat amb ISO 45001 i amb la legislació local més exigent.
3. Incorporar els drets del conveni a la política preventiva: informació, formació, consulta, participació i interrupció del treball davant perill greu i imminent sense represàlies.
4. Aplicar la cooperació entre ocupadors concurrents en un mateix lloc de treball com a base de la coordinació d’activitats.
5. Exigir a proveïdors i contractistes el respecte dels principis del conveni en els processos de diligència deguda.
6. Registrar i notificar accidents i malalties professionals conforme al Protocol de 2002 i a la normativa nacional.
7. Formar a la direcció i als responsables de prevenció en el marc de l’OIT i la seva relació amb la legislació aplicable.

Un programari de gestió preventiva multinacional permet aplicar un marc comú basat en els principis del conveni i, al mateix temps, gestionar els requisits legals específics de cada país i les evidències de compliment.

Límits i errors freqüents

1. Confondre el conveni amb la legislació nacional aplicable: les seves obligacions es dirigeixen als Estats i es concreten en les normes internes.
2. Suposar que la ratificació garanteix la seva aplicació efectiva sense comprovar la legislació i la inspecció de cada país.
3. Ignorar la Recomanació 164 i el Protocol de 2002, que aporten orientacions i obligacions complementàries.
4. Oblidar el dret dels treballadors a interrompre el treball davant perill greu i imminent en les polítiques internes.
5. No utilitzar el conveni com a referència en la diligència deguda de la cadena de subministrament.
6. Considerar-ho un text històric i no un instrument vigent de rang fonamental.

El text autèntic i l’estat de ratificacions es consulten en el sistema NORMLEX de l’OIT.

Marc normatiu i de referència

• Conveni 155 de l’OIT (1981). Text oficial del Conveni sobre seguretat i salut dels treballadors i medi ambient de treball.
• Protocol de 2002 relatiu al Conveni 155. Registre i notificació d’accidents del treball i malalties professionals.
• Conveni 187 de l’OIT (2006). Marc promocional per a la seguretat i salut en el treball.
• Instrument de ratificació del Conveni 155 per Espanya. Publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat en 1985.
• Directiva 89/391/CEE. Directiva marc europea inspirada en els principis del Conveni 155.

La Declaració de l’OIT relativa als principis i drets fonamentals en el treball, esmenada en 2022, incorpora l’entorn de treball segur i saludable com a principi fonamental; a Espanya, la Llei 31/1995 desenvolupa el marc amb rang de llei.