Directiva marc 89/391/CEE

Què és la Directiva marc 89/391/CEE

Abans de 1989 la normativa comunitària de seguretat i salut era fragmentària i se centrava en riscos concrets. L’Acta Única Europea va introduir l’article 118 A del Tractat, que va habilitar al Consell per a adoptar per majoria qualificada disposicions mínimes destinades a promoure la millora del mitjà de treball per a protegir la seguretat i la salut dels treballadors. Sobre aquesta base es va aprovar la Directiva 89/391/CEE, anomenada Directiva marc perquè fixa els principis comuns que després desenvolupen les directives específiques, adoptades conforme al seu article 16, sobre llocs de treball, equips de treball, equips de protecció individual, manipulació manual de càrregues, pantalles de visualització, agents químics, biològics i cancerígens, obres de construcció i altres matèries.

La directiva s’aplica a tots els sectors d’activitat, públics i privats, amb l’excepció de determinades activitats específiques de la funció pública, com les forces armades o la policia, i dels serveis de protecció civil, quan les seves particularitats s’oposin de manera concloent a la seva aplicació (article 2). Estableix disposicions mínimes: els Estats membres poden mantenir o adoptar mesures més favorables per als treballadors, i la transposició no pot justificar una reducció del nivell de protecció ja aconseguit.

La seva influència transcendeix la Unió Europea. Juntament amb el Conveni 155 de l’OIT, els principis de la qual recull, ha servit de referència per a les legislacions de prevenció de nombrosos països i per a les normes de sistemes de gestió de la seguretat i salut en el treball. A Espanya, la Llei 31/1995 reprodueix la seva estructura i la seva lògica: dret a la protecció eficaç, deure de protecció de l’empresari, principis de l’acció preventiva, avaluació, informació, consulta, formació, emergències, vigilància de la salut i organització de la prevenció.

Contingut principal

• Obligacions de l’empresari (articles 5 a 12). Garantir la seguretat i la salut dels treballadors en tots els aspectes relacionats amb el treball; aplicar els principis generals de prevenció; avaluar els riscos i disposar de l’avaluació; organitzar serveis de protecció i prevenció; adoptar mesures de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació; informar, consultar i formar als treballadors.
• Principis generals de prevenció (article 6.2). Evitar els riscos, avaluar els que no es puguin evitar, combatre’ls a l’origen, adaptar el treball a la persona, tenir en compte l’evolució de la tècnica, substituir el perillós pel que comporti poc o cap perill, planificar la prevenció, anteposar la protecció col·lectiva a la individual i donar les degudes instruccions als treballadors.
• Risc greu i imminent (article 8). Dret dels treballadors a interrompre la seva activitat i a abandonar el lloc de treball sense sofrir cap perjudici, i obligació d’informar-los de les mesures d’emergència.
• Consulta i participació (article 11). Consulta dels treballadors i dels seus representants, amb funcions específiques en matèria de seguretat i salut, sobre les mesures, la designació de personal, l’avaluació i la formació.
• Obligacions dels treballadors (article 13). Vetllar per la seva pròpia seguretat i salut i per la de les persones afectades pels seus actes, utilitzant correctament equips, dispositius i mitjans de protecció i comunicant les situacions de perill.
• Vigilància de la salut (article 14). Mesures per a garantir una vigilància adequada de la salut en funció dels riscos, amb possibilitat d’exàmens periòdics.
• Grups de risc (article 15). Protecció específica dels grups exposats a riscos especialment sensibles.

Directives específiques i evolució

• Directives particulars. Adoptades conformement a l’article 16.1, regulen riscos, sectors o col·lectius concrets: llocs de treball (89/654/CEE), equips de treball (2009/104/CE), equips de protecció individual (89/656/CEE), manipulació manual de càrregues (90/269/CEE), pantalles de visualització (90/270/CEE), agents cancerígens, mutàgens i reprotòxics (2004/37/CE), agents químics (98/24/CE) i altres.
• Modificacions. La directiva ha estat modificada, entre altres, pel Reglament (CE) 1882/2003, la Directiva 2007/30/CE, que va simplificar els informes d’aplicació, i el Reglament (CE) 1137/2008.
• Avaluació i marc estratègic. La Comissió Europea avalua periòdicament l’aplicació de la directiva i de les directives específiques, i defineix prioritats en els marcs estratègics de salut i seguretat en el treball, el vigent per a 2021-2027.
• Relació amb altres normes. Es complementa amb el Reglament (UE) 2016/425 sobre EPI, el Reglament (UE) 2023/1230 sobre màquines i la normativa sobre temps de treball, entre altres.

Aplicació organitzativa: com utilitzar la Directiva marc

1. Identificar la legislació nacional que transposa la directiva en cada país on opera l’organització, comprovant que el sistema preventiu compleix almenys les seves disposicions mínimes.
2. Utilitzar els principis generals de prevenció de l’article 6.2 com a criteri per a dissenyar i prioritzar les mesures preventives.
3. Assegurar que l’avaluació de riscos cobreix tots els llocs i que l’organització disposa d’ella documentada, conforme a l’article 9.
4. Garantir la informació, la consulta, la participació i la formació de les persones treballadores i dels seus representants.
5. Organitzar els serveis de protecció i prevenció, interns o externs, amb les competències i els mitjans adequats.
6. Aplicar les directives específiques pertinents als riscos de l’activitat (equips, llocs, agents, sectors).
7. Seguir l’evolució normativa europea i els marcs estratègics per a anticipar canvis en les obligacions.

Un programari de gestió preventiva ajuda a les organitzacions amb presència en diversos Estats membres a gestionar un marc comú basat en la directiva i, alhora, els requisits addicionals de cada transposició nacional.

Límits i errors freqüents

1. Invocar la directiva com a norma directament aplicable a l’empresa: les obligacions exigibles són les de la llei nacional de transposició.
2. Suposar que la transposició és idèntica en tots els Estats membres, quan molts han adoptat disposicions més exigents.
3. Oblidar les directives específiques, que concreten les obligacions per a riscos i sectors determinats.
4. Reduir els principis generals de prevenció a una declaració sense traslladar-los a la planificació real.
5. Ignorar el dret dels treballadors a interrompre l’activitat davant un risc greu i imminent en els procediments interns.
6. No actualitzar el sistema davant les modificacions de les directives i de les seves transposicions.

El text consolidat i les modificacions es consulten en EUR-Lex; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Directiva 89/391/CEE del Consell, de 12 de juny de 1989. Text de la Directiva marc sobre seguretat i salut dels treballadors en el treball.
• Tractat de Funcionament de la Unió Europea, article 153. Base jurídica actual de la política social de la Unió, inclosa la seguretat i salut en el treball.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Transposició de la Directiva marc a l’ordenament espanyol.
• Conveni 155 de l’OIT (1981). Instrument internacional els principis del qual recull la directiva.
• Marc estratègic de la UE en matèria de salut i seguretat en el treball 2021-2027. Prioritats actuals de la Unió en l’aplicació de la normativa.

Les directives específiques adoptades conforme a l’article 16 de la Directiva marc es consulten en EUR-Lex; la Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) publica síntesi de la legislació europea en la matèria.