Dues preguntes diferents
En una enquesta de SST, la taxa de resposta sol expressar la proporció de persones elegibles que han respost conforme al criteri definit. L’informe ha d’aclarir el denominador i què considera una resposta vàlida. Formularis començats, completats i analitzables no són necessàriament la mateixa xifra.
El biaix de no resposta apareix si els qui falten difereixen dels qui participen en aspectes rellevants per a l’estudi. Per això, en una avaluació psicosocial, comptar respostes no prou per a saber si els resultats descriuen bé al conjunt de la plantilla.
Mirar més enllà del percentatge global
OSALAN recomana analitzar la participació en cada lloc o unitat i estudiar les causes d’una resposta baixa. No existeix un percentatge legal universal que validi qualsevol enquesta; han de respectar-se les condicions de l’instrument i justificar-se les conclusions.
Un exemple: responen vuitanta de cent persones, però gairebé cap treballa de nit. El vuitanta per cent global no permet assegurar que les dificultats nocturnes estiguin representades. Tampoc seria correcte suposar sense evidència que totes les persones absents estan més satisfetes o més descontentes.
Reduir barreres sense pressionar
Abans del treball de camp, explicar finalitat, confidencialitat, temps disponible i forma de devolució pot afavorir una participació informada. Cal comprovar accés per a diferents torns, idiomes i modalitats de treball, evitant que respondre depengui de disposar d’un dispositiu personal.
Els recordatoris han de ser respectuosos. Identificar públicament als qui no responen o exigir contestar davant del comandament pot deteriorar la confiança i la qualitat de les dades. La participació no ha de convertir-se en una avaluació individual de compromís.
Interpretar amb transparència
Convé separar falta total de resposta i preguntes sense contestar, revisar cobertura per grups prou amplis i documentar limitacions. Les tècniques qualitatives poden ajudar a entendre barreres, encara que no reparen automàticament la representativitat estadística.
No s’han d’inventar respostes ni emplenar absències amb la mitjana sense una justificació metodològica. Si una conclusió manca de suport suficient, ha d’expressar-se amb cautela i planificar com completar la informació. L’objectiu és una decisió preventiva millor sustentada, no presentar un percentatge que sembli tranquil·litzador.
