Treball a torns i nocturn

Què són el treball a torns i el treball nocturn

Sectors com la sanitat, la indústria de procés continu, el transport, la seguretat, l’hostaleria o els serveis d’emergència necessiten cobrir l’activitat més enllà de la jornada diürna. L’organització a torns (rotatoris, fixos, de matí, tarda i nit, en cicles de distinta durada) i el treball nocturn són la resposta organitzativa, però tenen un cost per a la salut i la vida de les persones: l’organisme humà està programat per a l’activitat diürna i el descans nocturn, i treballar contra aquest ritme produeix alteracions del son, fatiga crònica, trastorns digestius i cardiovasculars, major risc d’accidents per somnolència i dificultats de conciliació familiar i social. Per a garbellar la somnolència diürna en la vigilància de la salut pot utilitzar-se la Escala de Somnolència d’Epworth, que no determina per si sola l’aptitud per al lloc.

L’Estatut dels Treballadors fixa regles bàsiques: la jornada dels treballadors nocturns no pot excedir de vuit hores diàries de mitjana en un període de referència de quinze dies; aquests treballadors no poden realitzar hores extraordinàries; el treball nocturn té una retribució específica tret que es compensi amb descansos o el salari s’hagi establert atenent el seu caràcter nocturn; en els torns rotatoris cap treballador pot estar en el de nit més de dues setmanes consecutives excepte adscripció voluntària; i els treballadors nocturns han de gaudir d’un nivell de protecció en seguretat i salut adaptat a la naturalesa del seu treball, amb avaluació gratuïta de la seva salut abans de l’afectació i a intervals regulars.

Des de la prevenció, el treball a torns i nocturn és un factor de risc psicosocial i organitzatiu que ha d’avaluar-se (Llei 31/1995, article 4.7 i 16) i gestionar-se amb criteris ergonòmics i cronobiològics, com els que descriu la NTP 455 de l’INSST. La Directiva 2003/88/CE sobre ordenació del temps de treball constitueix el marc europeu.

Efectes sobre la salut i la seguretat

• Alteració del ritme circadiari. Desajustament entre el rellotge biològic i l’horari de treball, amb son diürn més curt i de pitjor qualitat, somnolència nocturna i fatiga acumulada.
• Salut física. Trastorns digestius per horaris irregulars de menjar, major risc cardiovascular i metabòlic i associació amb determinats problemes de salut a llarg termini.
• Salut mental i social. Irritabilitat, ansietat, dificultats de conciliació, aïllament social i conflictes familiars.
• Seguretat. Reducció del rendiment i l’atenció en les hores de menor activació (matinada), amb augment d’errors i accidents, inclosos els de trànsit en finalitzar el torn de nit.
• Col·lectius sensibles. Persones de major edat, amb determinades malalties o en situació d’embaràs i lactància, per als qui la normativa preveu adaptació o exempció del treball nocturn.

Criteris d’organització preventiva

• Disseny de la rotació. Rotacions curtes (dos o tres dies) i en sentit horari (matí, tarda, nit) es toleren millor; evitar més de tres nits seguides i garantir descansos suficients després del torn nocturn.
• Horaris. Evitar començaments molt primerencs del torn de demà, mantenir horaris regulars i previsibles, i permetre una certa participació en l’elecció.
• Pauses i descansos. Pauses suficients per a menjar en horaris raonables, possibilitat de descans durant la nit quan l’activitat ho permeti i dies lliures agrupats.
• Càrrega de treball. Reduir les tasques de major exigència o risc en les hores de menor activació i ajustar dotacions nocturnes.
• Entorn. Il·luminació adequada en la nit, temperatura i serveis de menjar disponibles.
• Vigilància de la salut i formació. Reconeixements específics, informació sobre higiene del somni, alimentació i conducció després del torn, i atenció als signes d’intolerància.

Aplicació organitzativa: com gestionar els torns i el treball nocturn

1. Incloure el treball a torns i nocturn en l’avaluació de riscos psicosocials i organitzatius, amb dades d’absentisme, accidents per franja horària i percepció de la plantilla.
2. Dissenyar el sistema de torns amb criteris cronobiològics (rotació curta i cap endavant, límit de nits consecutives, descansos suficients) i consultar-ho amb els representants.
3. Ajustar la càrrega i les tasques crítiques en el torn de nit i garantir dotacions i supervisió adequades.
4. Aplicar els límits de l’Estatut dels Treballadors: jornada nocturna, hores extraordinàries, permanència màxima i compensació.
5. Organitzar la vigilància de la salut específica abans de l’assignació i periòdicament, i gestionar les adaptacions per a persones amb intolerància, major edat, embaràs o lactància.
6. Formar en higiene del somni, alimentació, conducció després del torn i detecció de la fatiga.
7. Mesurar i revisar: indicadors d’accidents i incidents per torn, absentisme, rotació i satisfacció amb el sistema.

Un programari de gestió preventiva permet relacionar els torns amb la sinistralitat i l’absentisme, planificar la vigilància de la salut específica i registrar les adaptacions i les consultes als representants.

Límits i errors freqüents

1. Dissenyar els torns sol amb criteris productius, sense considerar la tolerància fisiològica ni consultar a la plantilla.
2. Superar la jornada nocturna màxima o assignar hores extraordinàries a treballadors nocturns.
3. Mantenir rotacions llargues o cap enrere que dificulten l’adaptació del ritme circadiari.
4. No oferir l’avaluació de salut prèvia i periòdica ni gestionar les intoleràncies detectades.
5. Concentrar tasques crítiques o de manteniment en la matinada sense reforç ni supervisió.
6. Oblidar els riscos de la conducció de tornada a casa després del torn de nit.

Els límits concrets poden ampliar-se o modular-se per conveni col·lectiu i per normativa sectorial; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu a Espanya

• reial decret legislatiu 2/2015, Estatut dels Treballadors, article 36. Treball nocturn, treball a torns i ritme de treball: definicions, límits i protecció de la salut.
• Llei 31/1995, articles 4.7, 15, 16, 22, 25 i 26. Condicions de treball, adaptació del treball a la persona, avaluació, vigilància de la salut i col·lectius protegits.
• NTP 455 de l’INSST. Treball a torns i nocturn: aspectes organitzatius.
• Directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003. Ordenació del temps de treball: treball nocturn, treball per torns i ritme de treball.

El Conveni 171 de l’OIT sobre el treball nocturn estableix mesures de protecció de la salut i de la maternitat. A Colòmbia, el Codi Substantiu del Treball regula el recàrrec nocturn i el SG-SST exigeix avaluar els riscos derivats de l’organització del temps de treball.