Diferenciar fenòmens acústics
De manera convencional se situen els infrasons per sota d’uns 20 Hz i els ultrasons per sobre d’uns 20 kHz. Són ones mecàniques, no radiacions electromagnètiques. Els límits d’audició de les persones no constitueixen fronteres universals de seguretat.
La NTP 205 de l’INSST explica que algunes fonts ultrasòniques també generen components audibles, que han de considerar-se juntament amb l’exposició específica.
Localitzar fonts i persones exposades
La revisió comença pels equips i processos: neteja o unió per ultrasons, assajos i altres dispositius que empren energia acústica. Per a baixes freqüències s’analitzen les fonts identificades i les seves condicions reals de funcionament.
Convé observar operació, ajust, manteniment i llocs pròxims. La informació d’emissió del fabricanta ajuda a planificar, però no equival automàticament a l’exposició de cada treballador durant la seva jornada.
Determinar com arriba l’energia
En ultrasons, la NTP 205 distingeix transmissió aèria i per contacte. Aquesta diferència canvia l’avaluació: no és equivalent romandre prop d’una font que introduir una part del cos en un mitjà que transmet energia ultrasònica.
La selecció i utilització d’equips ha d’evitar contactes no previstos amb zones actives. Han de respectar-se resguards i instruccions i no anul·lar proteccions per a accelerar una operació.
Triar un mesurament adequat
Es necessiten instruments i mètodes capaços de caracteritzar l’interval de freqüències d’interès. Una lectura global sense conèixer la resposta de l’equip pot ocultar informació rellevant. La persona que avalua ha de justificar el criteri utilitzat i el seu àmbit d’aplicació.
La guia d’avaluació de BAuA contempla expressament infrasons i ultrasons. Les seves referències tècniques ajuden a orientar l’anàlisi, però no converteixen criteris alemanys en obligacions espanyoles.
Controlar la font i comprovar el resultat
La prioritat és seleccionar equips i processos adequats, mantenir-los i reduir l’exposició mitjançant solucions d’enginyeria compatibles amb les freqüències i el mitjà de transmissió. Tancaments, separació o aïllament requereixen disseny i verificació específics.
No s’ha de suposar que qualsevol pantalla o protector auditiu funciona igual per a totes les freqüències. Després d’una modificació es comprova l’exposició en condicions representatives, incloses les tasques que abans generaven dubtes.
Aplicar referències actuals i atendre senyals
La LPRL obliga a avaluar i controlar els riscos. Les notes tècniques antigues poden explicar principis físics, però les seves taules històriques no han de presentar-se com a límits legals vigents.
Les molèsties o alteracions comunicades s’investiguen amb prevenció i vigilància de la salut, sense atribuir-les automàticament a una font ni descartar-les per no ser audible. L’avaluació ha de considerar també altres agents presents.
Exemple hipotètic: incorporació de neteja ultrasònica
Un taller instal·la un equip de neteja ultrasònica. Abans d’utilitzar-ho revisa instruccions, resguards, manera de carregar les peces i presència de treballadors pròxims.
Un especialista defineix l’avaluació acústica adequada. Després d’instal·lar una solució de control, el taller verifica la seva eficàcia i recull en el procediment com treballar i mantenir l’equip sense accedir a zones actives.
