Què aporten els END
Els assajos no destructius examinen característiques o discontinuïtats sense inutilitzar la peça mitjançant el propi assaig. Permeten buscar danys en fabricació o durant el servei. El seu resultat depèn de la tècnica, la superfície accessible, el material i el defecte buscat; no equivalen a una garantia absoluta d’absència de qualsevol fallada.
Es relaciona amb Equips a pressió.
Triar pel mecanisme de mal
La inspecció visual, els líquids penetrants, les partícules magnètiques, els ultrasons i la radiografia ofereixen capacitats distintes. Un mètode útil per a detectar una discontinuïtat superficial pot no servir per a una interna. Abans de contractar l’assaig ha de definir-se quin mal s’espera, on pot aparèixer i quina grandària resulta rellevant.
Procediment i competència
L’execució requereix instruccions que concretin preparació, equip, paràmetres, cobertura i criteris de registre. La qualificació del personal ha de correspondre al mètode i al treball. Especificar únicament «fer ultrasons» deixa sense resoldre què s’inspecciona, amb quina capacitat i com s’interpretarà el resultat per a decidir sobre l’equip.
Com llegir l’informe
Han de quedar identificades les zones examinades, les no accessibles, les indicacions trobades i les limitacions. Una indicació no és automàticament un defecte rebutjable: la seva valoració requereix criteris aplicables al component. Al revés, «sense indicacions» només descriu el detectable dins de l’abast i sensibilitat de l’assaig realment efectuat.
Riscos de la pròpia inspecció
L’assaig pot requerir accés en altura, entrada en un recipient, retirada d’aïllament o ús de productes químics. La radiografia industrial afegeix risc per radiació ionitzant i controls especialitzats. El programa ha de preparar condicions segures per a qui inspecciona, sense usar la urgència de manteniment com a raó per a ometre aïllaments o delimitacions.
Exemple hipotètic
Un informe mesura gruixos en diversos punts d’una canonada, però la corrosió localitzada més probable està fora d’aquesta quadrícula. Tenir mesures acceptables no demostra que tota la canonada estigui sana. El responsable ha de revisar si la cobertura i el mètode responen al mal esperat abans d’acceptar la continuïtat en servei.
