Què exigeix el Reial decret 1215/1997
El article 3.4 del RD 1215/1997 reserva la utilització a treballadors designats quan hagi de realitzar-se en condicions determinades per a evitar o controlar un risc i requereixi coneixements particulars. L’apartat 5 reserva el manteniment, reparació o transformació amb risc específic a personal especialment capacitat.
L’article 5 exigeix formació i informació adequades i formació específica en aquests supòsits. La decisió no pot basar-se únicament en el fet que algú hagi utilitzat una màquina semblant en una altra empresa.
Formació, competència i autorització
La formació desenvolupa coneixements i destreses. La comprovació de competència permet observar si la persona els aplica. L’autorització interna documenta l’abast de l’activitat encomanada: equips, tasques, llocs i restriccions rellevants.
L’RD 1215/1997 no crea un carnet únic que habiliti per a tots els equips. Poden existir requisits específics per sector, conveni, instal·lació o tipus de màquina. Per això, abans d’acceptar una acreditació cal identificar què demostra, a quin equip es refereix i quins requisits addicionals resulten aplicables.
Què comprovar abans d’assignar l’equip
- Equip i tasca: model, configuració, accessoris i operacions previstes.
- Entorn: pendents, circulació, persones exposades, càrregues i interferències.
- Formació prèvia: continguts teòrics i pràctics rellevants i necessitats d’adaptació.
- Pràctica observada: comprovació inicial, maneig normal i reacció segura davant anomalies.
- Límits: tasques no autoritzades, condicions de parada i persona a qui avisar.
- Requisits específics: documentació o capacitació que imposi la regulació aplicable.
La verificació ha de ser proporcional al risc i realitzada per algú amb coneixement suficient de la tasca. No procedeix habilitar una operació perillosa mitjançant una simple declaració d’experiència.
Com concretar una autorització interna
Un registre útil identifica a la persona, els equips o famílies concretes, les tasques incloses, els límits i qui decideix l’assignació. També permet conèixer la formació i pràctica que la recolzen, sense convertir la matriu de formació en un llistat de diplomes desconnectat del lloc.
L’autorització ha de ser comprensible per a qui treballa i per al comandament. No ha de confondre’s amb la figura de treballador autoritzat o qualificat del risc elèctric, que té definició i requisits propis.
Quan revisar la capacitació
Els articles 15 i 19 de la LPRL obliguen a considerar capacitats professionals i a adaptar la formació davant canvis en funcions, tecnologies, equips o riscos. Ha de revisar-se si canvia la configuració, s’introdueix un accessori o una observació mostra que no es domina una operació crítica.
No ha d’inventar-se un període de caducitat universal. La necessitat d’actualització dependrà de la regulació aplicable, les condicions del treball i l’avaluació de competència. Un termini imprès en un diploma no resol per si sol aquestes decisions.
Responsabilitat empresarial i deure de l’operador
L’empresa conserva el deure de proporcionar equips adequats, mantenir-los i organitzar el seu ús segur. La persona ha de respectar instruccions, no anul·lar proteccions i comunicar riscos, conforme a l’article 29 de la LPRL.
El article 19 de l’Estatut dels Treballadors contempla la formació i les pràctiques. L’autorització no permet ignorar defectes de l’equip ni normalitzar una tasca que no pot realitzar-se amb seguretat. Quan apareixen dubtes rellevants, ha d’aclarir-se la situació abans de continuar.
Exemple hipotètic: carretó amb un accessori nou
Un operador coneix el carretó habitual, però l’empresa incorpora un accessori que modifica la seva utilització. Abans d’assignar-li aquesta tasca, revisa les instruccions, condicions d’ús i formació necessària, i comprova la pràctica en un entorn controlat.
L’assignació s’actualitza amb l’abast i límits corresponents. El diploma anterior es conserva com a antecedent, però no s’utilitza com a prova que domina automàticament la nova configuració.
