Grues i aparells d’elevació

Per què l’elevació de càrregues és un risc prioritari

L’elevació de càrregues concentra energia potencial i masses elevades sobre zones on treballen persones. Una fallada en l’eslingatge, un ganxo sense pestell, una sobrecàrrega, una maniobra amb vent, la bolcada d’una grua mòbil mal estabilitzada o el contacte de la ploma amb una línia elèctrica produeixen accidents greus i mortals de manera recurrent en construcció, indústria, logística i ports. La normativa aborda el risc des de tres fronts: el disseny i la comercialització dels equips, la seva utilització segura i les inspeccions reglamentàries de seguretat industrial.

El Reial decret 1215/1997 estableix en el seu annex I les disposicions mínimes per als equips d’elevació de càrregues (solidesa i estabilitat, indicació de càrrega nominal, dispositius contra caiguda de càrrega i contra sobrecàrrega, senyalització) i en el seu annex II les condicions d’utilització: estabilitat de l’equip, prohibició de passar càrregues per sobre de persones no protegides, visibilitat de l’operador o senyalista, accessoris d’elevació seleccionats segons la càrrega i marcats, prohibició d’elevar persones excepte amb equips previstos per a això o mesures excepcionals, i suspensió de les maniobres amb vent o altres condicions meteorològiques adverses.

En l’àmbit de la seguretat industrial, el Reglament d’aparells d’elevació i manutenció desenvolupa instruccions tècniques per a grues torre (MIE-AEM-2, aprovada pel Reial decret 836/2003) i per a grues mòbils autopropulsades (MIE-AEM-4, aprovada pel Reial decret 837/2003), que regulen la instal·lació, les inspeccions periòdiques per organismes de control, el manteniment per empreses conservadores i els carnets de gruista i d’operador de grua mòbil autopropulsada. Els ponts grua i polispasts segueixen les prescripcions del fabricant i les normes UNE-EN aplicables.

El pla d’hissat de càrregues concreta la càrrega, configuració de l’equip, accessoris, recorregut, suports i funcions de les persones implicades. També defineix quins canvis obliguen a suspendre la maniobra i revisar la seva planificació.

La unió de la càrrega exigeix seleccionar eslingues i accessoris d’elevació compatibles amb la configuració prevista. La capacitat nominal de l’equip elevador no garanteix per si sola la seguretat dels elements d’amarrament.

Requisits d’utilització (Reial decret 1215/1997)

• Estabilitat i instal·lació. Instal·lació dels equips desmuntables o mòbils de manera que garanteixi l’estabilitat, amb estabilitzadors, suports i terreny adequats, i comprovacions després del muntatge i periòdiques.
• Càrrega nominal i accessoris. Càrrega nominal marcada en l’equip, accessoris d’elevació (eslingues, cadenes, ganxos, armelles) seleccionats segons la càrrega, els punts de prensió, el dispositiu d’enganxament i les condicions atmosfèriques, marcats i emmagatzemats de manera que no es deteriorin.
• Maniobres. Prohibició de mantenir càrregues suspeses sense vigilància i de passar-les per sobre de llocs de treball no protegits ocupats per persones; senyalistes o mitjans de comunicació quan l’operador no pot veure la càrrega; protocol de senyals normalitzat conforme al Reial decret 485/1997.
• Elevació de persones. Només amb equips i accessoris previstos a tal fi; amb caràcter excepcional, amb equips no previstos sempre que s’adoptin les mesures pertinents i la presència de vigilància adequada.
• Condicions meteorològiques. Suspensió de la utilització a l’aire lliure quan les condicions (vent, tempesta, gel) puguin afectar la seguretat, amb anemòmetres i límits definits.
• Interferències. Mesures per a evitar col·lisions entre grues els radis d’acció de les quals se solapin i distàncies de seguretat a línies elèctriques aèries.
• Formació i autorització. Formació específica d’operadors, eslingadors i senyalistes, i autorització expressa de l’empresa; carnets reglamentaris per a grues torre i grues mòbils autopropulsades.

Inspeccions i manteniment

• Comprovacions del Reial decret 1215/1997. Comprovació inicial després de la instal·lació, comprovacions periòdiques i després d’esdeveniments excepcionals, per personal competent i amb registre.
• Grues torre (MIE-AEM-2). Projecte d’instal·lació, muntatge per empresa autoritzada, inspecció per organisme de control en la posada en servei i periòdicament, manteniment per empresa conservadora, llibre de la grua i carnet de gruista.
• Grues mòbils autopropulsades (MIE-AEM-4). Inspeccions periòdiques per organisme de control segons antiguitat, manteniment conforme al fabricant, revisió anual documentada i carnet d’operador.
• Accessoris d’elevació. Inspecció visual abans de cada ús, inspeccions periòdiques per persona competent, retirada d’eslingues i cadenes danyades i registre d’accessoris.
• Ponts grua i polispasts. Manteniment i revisions conforme al fabricant i a les normes UNE-EN aplicables, amb especial atenció a frens, finals de carrera, limitadors de càrrega, cables i ganxos.

Aplicació organitzativa: com gestionar els equips d’elevació

1. Inventariar els equips d’elevació i els accessoris amb les seves càrregues nominals, documentació del fabricant, inspeccions reglamentàries i responsables.
2. Planificar cada maniobra d’elevació significativa: pes i dimensions de la càrrega, equip i accessoris adequats, zona d’exclusió, senyalista, condicions meteorològiques i línies elèctriques pròximes.
3. Formar i autoritzar operadors, eslingadors i senyalistes, i verificar els carnets reglamentaris de gruistes i operadors de grua mòbil.
4. Establir el programa de comprovacions i manteniment conforme al Reial decret 1215/1997 i a les ITC aplicables, amb contractes amb organismes de control i empreses conservadores.
5. Implantar la inspecció d’accessoris d’elevació abans de cada ús i la seva revisió periòdica, amb retirada dels danyats.
6. Definir el procediment d’elevació de persones, limitat a equips previstos o a supòsits excepcionals amb mesures documentades.
7. Investigar els incidents (caigudes de càrrega, sobrecàrregues, activació de limitadors) i revisar els procediments.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari d’equips i accessoris d’elevació amb les seves inspeccions reglamentàries, les autoritzacions i carnets d’operadors, els plans de maniobra i els incidents, amb avisos de venciments.

Límits i errors freqüents

1. Superar la càrrega nominal o elevar càrregues amb accessoris inadequats o danyats.
2. Passar càrregues suspeses sobre persones o deixar-les suspeses sense vigilància.
3. Operar sense senyalista quan l’operador no veu la càrrega, o amb senyals no normalitzats.
4. Elevar persones amb equips no previstos i sense mesures excepcionals documentades.
5. Continuar les maniobres amb vent o altres condicions adverses, o sense considerar línies elèctriques pròximes.
6. Ometre les inspeccions reglamentàries de grues torre i grues mòbils o el manteniment per empresa conservadora.

Els requisits tècnics es detallen en el Reial decret 1215/1997, en les ITC del Reglament d’aparells d’elevació i en les normes UNE-EN aplicables; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, annexos I i II. Disposicions mínimes i condicions d’utilització dels equips de treball per a l’elevació de càrregues.
• Reial decret 836/2003, de 27 de juny. Instrucció tècnica complementària MIE-AEM-2 sobre grues torre per a obres o altres aplicacions.
• Reial decret 837/2003, de 27 de juny. Instrucció tècnica complementària MIE-AEM-4 sobre grues mòbils autopropulsades.
• Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre. Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines, inclosos els aparells d’elevació.
• Reial decret 485/1997, de 14 d’abril. Senyalització de seguretat i salut, incloses els senyals gestuals per a maniobres.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització dels equips de treball (INSST). Criteris d’aplicació del Reial decret 1215/1997 als equips d’elevació.

Les normes UNE-EN 13001 (grues, disseny), UNE-EN 13155 (accessoris d’elevació) i UNE-EN 14439 (grues torre) s’adquireixen a través de l’Associació Espanyola de Normalització; les comunitats autònomes gestionen els carnets de gruista i d’operador de grua mòbil.