Senyalització de seguretat i salut

Funció i principis de la senyalització

El Reial decret 485/1997 obliga l’empresari a adoptar les mesures precises perquè en els llocs de treball existeixi una senyalització de seguretat i salut que compleixi les disposicions dels seus annexos, sempre que l’anàlisi dels riscos, de les situacions d’emergència previsibles i de les mesures preventives adoptades posi de manifest la seva necessitat. La senyalització ha d’atreure l’atenció sobre riscos, prohibicions o obligacions, alertar davant emergències, facilitar la localització i identificació de mitjans i instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis, i orientar o guiar en maniobres perilloses.

Per a ser eficaç, la senyalització ha de ser coherent amb l’avaluació de riscos, estar situada de manera visible i a distància adequada, mantenir-se neta i en bon estat, no acumular-se fins a perdre eficàcia, i ser coneguda pels treballadors. La formació i informació és una obligació expressa: els treballadors han de rebre formació adequada sobre el significat dels senyals i els comportaments que exigeixen, i han de ser consultats sobre les mesures de senyalització.

El reial decret s’aplica a tots els llocs de treball, amb regles específiques per a la senyalització de mercaderies perilloses, del trànsit per carretera, ferroviari, fluvial, marítim i aeri, que es regeixen per la seva normativa pròpia, i sense perjudici de les disposicions sobre senyalització contingudes en altres normes de prevenció (obres, atmosferes explosives, agents químics, cancerígens, risc elèctric).

Tipus de senyals i el seu ús

• Senyals en forma de panell. Combinen forma geomètrica, color i pictograma: prohibició (cercle amb banda vermella), advertiment (triangle groc), obligació (cercle blau), salvament o socors (rectangle verd) i equips de lluita contra incendis (rectangle vermell). Les seves característiques es detallen en l’annex III.
• Colors de seguretat. Rojo per a prohibició, perill i material de lluita contra incendis; groc o groc ataronjat per a advertiment; blau per a obligació; verd per a salvament i situació de seguretat. L’annex II fixa els colors de contrast i la seva aplicació.
• Senyals lluminosos i acústiques. Per a emergències i situacions que exigeixen atenció immediata; han de ser perceptibles sense ambigüitat, distingir-se d’altres senyals i comprovar-se periòdicament (annex IV).
• Comunicacions verbals i senyals gestuals. Missatges verbals breus i clars, i gestos codificats per a guiar maniobres de càrregues i vehicles, amb encarregats de senyals identificables (annexos V i VI).
• Senyalització de riscos de caigudes, xocs i cops. Franges alternes grogues i negres o vermelles i blanques en obstacles, desnivells i zones perilloses, i delimitació de vies de circulació (annex VII).
• Canonades, recipients i àrees d’emmagatzematge. Etiquetatge conforme a la normativa de substàncies i mescles perilloses, senyals d’advertiment en zones d’emmagatzematge i senyalització d’equips de protecció contra incendis (annex VII).
• Senyalització d’emergència. Vies d’evacuació, sortides, punts de reunió, equips de primers auxilis i d’extinció, amb il·luminació d’emergència conforme al Codi Tècnic de l’Edificació quan escaigui.

Senyalització i altres normes

• Llocs de treball. El Reial decret 486/1997 remet a la senyalització per a vies de circulació, zones perilloses, desnivells i sortides.
• Obres de construcció. El Reial decret 1627/1997 exigeix senyalització en obres conforme al Reial decret 485/1997, inclosa la senyalització d’obra que afecta la via pública.
• Atmosferes explosives. El Reial decret 681/2003 imposa el senyal específic EX en els accessos a zones amb el risc d’atmosferes explosives.
• Agents químics i cancerígens. Etiquetatge i senyalització de zones conforme al Reglament CLP i als reials decrets sobre agents químics i cancerígens.
• Risc elèctric. El Reial decret 614/2001 exigeix senyalitzar i delimitar zones de treball i de perill en instal·lacions elèctriques.
• Normes tècniques. Les normes UNE-EN ISO 7010 (pictogrames), UNE-EN ISO 3864 (colors i disseny) i UNE 23033 complementen els criteris de disseny i coherència.

Aplicació organitzativa: com implantar la senyalització en l’empresa

1. Partir de l’avaluació de riscos i del pla d’emergència per a identificar on la senyalització és necessària: riscos residuals, prohibicions, obligacions d’EPI, vies i sortides, mitjans d’extinció i primers auxilis.
2. Elaborar un pla o inventari de senyalització per centre, amb tipus, ubicació, grandària i norma de referència de cada senyal.
3. Seleccionar senyals conformes als annexos del Reial decret 485/1997 i a la UNE-EN ISO 7010, amb grandàries adequades a la distància d’observació.
4. Instal·lar els senyals en llocs visibles, a altura i angle adequats, evitant l’acumulació i garantint il·luminació i contrast.
5. Formar i informar els treballadors sobre el significat dels senyals i les conductes exigides, i consultar-los sobre la seva implantació.
6. Establir un programa de manteniment i revisió periòdica (neteja, deterioració, obsolescència, canvis de layout), inclosa la comprovació de senyals lluminosos i acústiques.
7. Integrar la senyalització temporal en permisos de treball, obres, manteniment i canvis en la instal·lació.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari de senyalització per centre i zona, planificar les revisions periòdiques amb llistes de comprovació, registrar desviacions i vincular els senyals amb l’avaluació de riscos i el pla d’emergència.

Límits i errors freqüents

1. Utilitzar la senyalització com a substitut de mesures tècniques o organitzatives d’eliminació o reducció del risc.
2. Saturar els espais amb senyals redundants o irrellevants, que redueixen l’atenció a les importants.
3. Instal·lar senyals sense vinculació amb l’avaluació de riscos, per costum o per catàleg.
4. Descurar el manteniment: senyals deteriorats, tapades, mal il·luminades o desactualitzades després de canvis d’instal·lació.
5. No formar als treballadors sobre el significat dels senyals i de les comunicacions gestuals.
6. Ometre la senyalització temporal en obres, manteniment, vessaments o zones de risc transitori.

Les característiques tècniques dels senyals es detallen en els annexos del Reial decret 485/1997 i en la guia tècnica de l’INSST; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 485/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball i els seus annexos.
• Directiva 92/58/CEE del Consell. Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball.
• Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Llocs de treball; senyalització de vies, zones perilloses i sortides.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; principis de l’acció preventiva i informació i formació dels treballadors.
• Guia tècnica sobre senyalització de seguretat i salut en el treball (INSST, 2023). Criteris d’aplicació del Reial decret 485/1997.

El Reial decret 1627/1997, el Reial decret 681/2003, el Reial decret 614/2001 i la normativa sobre agents químics i cancerígens contenen exigències específiques de senyalització; la UNE-EN ISO 7010 normalitza els pictogrames dels senyals.