Què inclou el benestar laboral
El benestar laboral es recolza en diverses dimensions interdependents. La dimensió física comprèn la seguretat enfront d’accidents, la protecció enfront d’agents químics, físics i biològics, l’ergonomia i les condicions ambientals del lloc. La dimensió psicosocial inclou la càrrega i el ritme de treball, l’autonomia, el suport social i del lideratge, la claredat de rol, el reconeixement, la justícia organitzativa, la seguretat en l’ocupació i l’absència de violència i assetjament. La dimensió de conciliació abasta l’ordenació del temps de treball, la flexibilitat, el dret a la desconnexió i la compatibilitat amb la vida personal i familiar. La promoció de la salut afegeix hàbits d’activitat física, alimentació, somni, prevenció del consum de substàncies i suport a la salut mental, sempre com a complement i no com a substitut de la millora de les condicions de treball.
La Organització Mundial de la Salut defineix un entorn de treball saludable com aquell en el qual treballadors i directius col·laboren en un procés de millora contínua per a protegir i promoure la salut, la seguretat i el benestar de tots els treballadors i la sostenibilitat del lloc de treball. Les seves directrius sobri salut mental en el treball de 2022, elaborades amb la Organització Internacional del Treball, recomanen intervencions organitzatives per a reduir els riscos psicosocials, formació de directius i treballadors, intervencions individuals i programes de retorn al treball i suport a l’ocupació de persones amb problemes de salut mental.
La norma ISO 45003:2021 proporciona directrius per a gestionar els riscos psicosocials dins d’un sistema de gestió de seguretat i salut en el treball conforme a la ISO 45001, amb un enfocament d’identificació de perills psicosocials, avaluació, control, seguiment i millora, i amb especial atenció al lideratge, la participació i la cultura. En l’àmbit europeu, la Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball dedica campanyes i eines als riscos psicosocials i al benestar, i la Comissió Europea impulsa la salut mental en el treball en el seu marc estratègic.
Benestar i obligacions preventives
- Avaluació de riscos psicosocials. La Llei 31/1995 obliga a avaluar i controlar tots els riscos, inclosos els psicosocials; el benestar comença per complir aquesta obligació amb mètodes validats i mesures organitzatives.
- Adaptació del treball a la persona. L’article 15 de la Llei 31/1995 exigeix adaptar el treball a la persona, especialment el disseny de llocs, l’elecció d’equips i mètodes, i atenuar el treball monòton i repetitiu.
- Temps de treball i desconnexió. L’Estatut dels Treballadors, la Llei 10/2021 de treball a distància i la Llei orgànica 3/2018 regulen la jornada, el registre horari, el treball a distància i el dret a la desconnexió digital.
- Igualtat i prevenció de l’assetjament. Els plans d’igualtat i els protocols enfront de l’assetjament sexual, per raó de sexe i laboral són obligacions legals i components del benestar.
- Vigilància i promoció de la salut. La vigilància de la salut de l’article 22 de la Llei 31/1995 i els programes de promoció de la salut en el treball complementen les mesures preventives.
- Participació. La consulta i participació dels treballadors i dels seus representants, a través dels delegats de prevenció i del comitè de seguretat i salut, és la base de qualsevol programa de benestar creïble.
- Lideratge. La implicació de la direcció i la formació dels comandaments en lideratge saludable determinen l’eficàcia de les mesures.
- Indicadors. Absentisme, rotació, enquestes de clima i de riscos psicosocials, incidents de violència, ús de mesures de conciliació i resultats de vigilància de la salut permeten seguir el benestar de manera objectiva.
Programes de benestar: criteris de qualitat
- Diagnòstic previ. Partir de l’avaluació de riscos psicosocials, de les dades de salut i absentisme i de la consulta a la plantilla, no de catàlegs genèrics d’activitats.
- Prioritat de les mesures organitzatives. Actuar sobre la càrrega de treball, l’organització, el lideratge i la conciliació abans que sobre els hàbits individuals.
- Voluntarietat i confidencialitat. Les activitats de promoció de la salut i el suport psicològic són voluntaris i respecten la intimitat i la protecció de dades.
- Integració en el sistema de gestió. Objectius, responsables, recursos, indicadors i revisió periòdica dins del sistema de gestió de seguretat i salut, conforme a la ISO 45001 i la ISO 45003.
- Equitat. Abast a tota la plantilla, inclosos torns, contractistes, personal temporal i treball a distància, amb atenció a col·lectius vulnerables.
- Avaluació de resultats. Mesurament de l’impacte amb indicadors i revisió de les accions, evitant programes d’imatge sense efecte sobre les condicions de treball.
Aplicació organitzativa: com construir un programa de benestar laboral
- Realitzar un diagnòstic integrat: avaluació de riscos psicosocials amb mètode validat, dades d’absentisme, rotació i vigilància de la salut, i consulta a la plantilla i als seus representants.
- Definir objectius i prioritats a partir del diagnòstic, amb preferència per les mesures organitzatives (càrrega de treball, autonomia, suport, lideratge, conciliació) sobre les individuals.
- Integrar el programa en el sistema de gestió de seguretat i salut, amb responsables, recursos, calendari i indicadors, i amb el compromís visible de la direcció.
- Formar a comandaments i directius en lideratge saludable, gestió de la càrrega de treball, prevenció de l’assetjament i detecció precoç de problemes.
- Oferir mesures de promoció de la salut i suport (activitat física, salut mental, hàbits) amb caràcter voluntari i confidencial, com a complement.
- Garantir l’abast a tota la plantilla, inclòs el treball a distància i les contractistes, i la coherència amb els plans d’igualtat i els protocols d’assetjament.
- Mesurar resultats amb indicadors objectius i de percepció, revisar el programa periòdicament i comunicar els avanços.
Un programari de gestió preventiva permet integrar l’avaluació de riscos psicosocials, els indicadors d’absentisme i salut, les accions del programa de benestar amb responsables i terminis, les enquestes a la plantilla i el seguiment de resultats en un únic sistema amb traçabilitat.
Límits i errors freqüents
- Substituir l’avaluació i el control dels riscos psicosocials per activitats de benestar individuals (fruita, ioga, aplicacions) sense actuar sobre l’organització.
- Dissenyar programes sense diagnòstic ni participació dels treballadors i els seus representants.
- Vulnerar la voluntarietat o la confidencialitat en les activitats de promoció de la salut.
- Excloure a col·lectius (torns, temporals, contractistes, teletreball) de l’abast del programa.
- No implicar la direcció ni formar als comandaments, el comportament dels quals determina el clima diari.
- No mesurar resultats ni revisar el programa, convertint-lo en una acció d’imatge.
Els criteris de gestió dels riscos psicosocials i del benestar es desenvolupen en la ISO 45003, en les directrius de la OMS i en les guies de l’INSST; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de serveis amb 250 persones, majoritàriament en atenció telefònica i treball a distància parcial, detecta un augment de l’absentisme de curta durada i una rotació elevada.
- Diagnòstic. El servei de prevenció realitza l’avaluació de riscos psicosocials amb un mètode validat i la contrasta amb les dades d’absentisme i una consulta a la plantilla: s’identifiquen alta càrrega de treball, escàs control sobre les pauses, suport insuficient dels comandaments i dificultats de desconnexió en el treball a distància.
- Mesures. Es revisen els objectius i els temps d’atenció, s’introdueixen pauses autogestionades, es forma als comandaments en lideratge i gestió de la càrrega, s’aprova una política de desconnexió digital i es reforcen els canals de participació; com a complement, s’ofereix un programa voluntari i confidencial de suport psicològic.
- Integració. El programa s’incorpora al sistema de gestió de seguretat i salut amb responsables, terminis i indicadors, i es comunica a la plantilla i als delegats de prevenció.
- Seguiment. Als dotze mesos, la reavaluació psicosocial mostra millores en càrrega i suport, l’absentisme de curta durada descendeix i la rotació es redueix; s’ajusten les mesures i es manté el cicle de revisió.
Marc normatiu i de referència
- Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; deure de protecció, principis de l’acció preventiva i vigilància de la salut.
- Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027. Acord del Consell de Ministres de 14 de març de 2023; línies d’actuació sobre riscos psicosocials, salut mental i benestar.
- Directrius de la OMS sobre salut mental en el treball (2022). Recomanacions sobre intervencions organitzatives, formació, suport individual i retorn al treball.
- Entorns de treball saludables: un model d’acció (OMS, 2010). Model d’entorns de treball saludables.
- ISO 45003:2021. Gestió de la seguretat i salut en el treball: salut psicològica i seguretat en el treball; directrius per a la gestió dels riscos psicosocials.
- Llei 10/2021, de 9 de juliol. Treball a distància; prevenció de riscos, inclosos els psicosocials, i dret a la desconnexió.
L’Estatut dels Treballadors regula la jornada i el registre horari, la Llei orgànica 3/2018 el dret a la desconnexió digital, i la Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball i l’INSST publiquen eines sobre riscos psicosocials i promoció de la salut en el treball.
