Com es produeix una BLEVE
Una BLEVE és el trencament catastròfic d’un recipient que conté un líquid en condicions de sobreescalfament respecte de la pressió exterior. En alliberar-se bruscament, part del líquid vaporitza i s’expandeix amb gran rapidesa. El fenomen pot generar una ona de pressió i projectar fragments del recipient a distància.
Es relaciona amb Equips a pressió.
No sempre existeix una bola de foc
La BLEVE és un fenomen físic i no exigeix per si mateix combustió. Si el contingut és inflamable i s’encén, pot aparèixer una bola de foc amb radiació tèrmica intensa. Mantenir aquesta distinció ajuda a no ignorar recipients el contingut dels quals no crema, però que emmagatzemen energia perillosa.
Tampoc tota explosió d’un dipòsit és una BLEVE. La identificació del mecanisme requereix conèixer estat del contingut, pressió, temperatura i forma de trencament.
Escenaris que han de considerar-se
Un incendi extern pot escalfar un recipient i afeblir les seves parets, especialment en zones no refrigerades pel líquid interior. També poden existir altres condicions que deteriorin la resistència o portin al contingut a una situació perillosa.
L’avaluació integra disseny, ubicació, protecció enfront del foc, manteniment i sistemes d’alleujament. Una vàlvula de seguretat pot controlar determinats escenaris de sobrepressió, però no demostra que l’envolupant conservi resistència suficient davant qualsevol exposició tèrmica.
Prevenció i preparació
Les mesures es defineixen des del disseny: limitar inventaris quan sigui viable, separar fonts de perill, protegir equips i garantir inspeccions apropiades. Han de contemplar-se accessos d’emergència, zones exposades i possibilitat que un succés afecti instal·lacions pròximes.
La resposta enfront d’un recipient escalfat per foc correspon a personal especialitzat i al pla d’emergència. No ha d’improvisar-se una aproximació per a comprovar-ho o intentar una maniobra sense valorar l’evolució de l’escenari.
Exemple hipotètic
Un dipòsit de gas liquat es troba al costat d’una zona de circulació. Durant una revisió es detecta que una modificació ha acostat materials combustibles al seu entorn. L’equip estudia el nou escenari d’incendi, retira la condició incompatible i revisa les mesures de protecció i emergència. La revisió se centra en el canvi d’exposició, encara que el dipòsit conservi els seus certificats.
Límits de les estimacions
Les distàncies d’efecte depenen de substància, quantitat, condicions i entorn. No és prudent utilitzar una distància genèrica com a garantia de seguretat. L’avaluació de conseqüències exigeix mètodes adequats i especialistes. Els models simplificats serveixen com a suport dins del seu abast i han de presentar els seus supòsits i limitacions.
